Resultats de la cerca

De nissaga noble, de jove s’entusiasmà amb l’òpera italiana El 1749 anà a París, on es feu conèixer com a polemista abrandat i influent en qüestions musicals, i amb posicions sovint canviants en un principi defensà JPh Rameau, però posteriorment s’alineà amb JJ Rousseau en la Querelle des Bouffons , i denigrà l’òpera francesa en la sàtira Le petit prophète de Boehmischbroda 1753 També fou ambivalent la seva valoració de ChW Gluck i la relació amb la família Mozart Escriví l’article Poème lyrique de l' Encyclopédie , on exposà els criteris d’una nova estètica operística La seva…

Tot i que probablement aquesta casa senyorial ja existia de ben antic, no se’n té cap notícia fins al segle XIII, quan n’eren els propietaris la família Campsentelles Al segle XIV el casal passà a la nissaga dels Sentmenat, fins que l’any 1432 Jofre de Sentmenat, senyor de Campsentelles, vengué la domus a la cartoixa de Montalegre pel preu de 1 231 lliures, incloent-hi diversos censos i rendes entre els quals hi havia el terç del delme de la parròquia de Sant Fost Sembla que el casal de Campsentelles era situat a la zona de la Conreria, dins el terme parroquial de Sant Fost, i…

Aquest castell s’ha transformat avui dia en una masia que conserva l’antic caràcter fortificat, situada a migdia del terme, entre Conill i Mirambell El castell de Castelltort és documentat des del segle XII Fou cedit com a dotació de la canònica de Sant Jaume de Calaf Originària d’aquest castell fou la família Castelltort L’any 1193 signa un Pons de Castelltort en una escriptura de la família Cervera, i poc després, el 1196, és documentat Guerau de Castelltort Probablement ambdós personatges són membres d’aquesta nissaga, com també ho era Berenguer de Castelltort, ciutadà de…

Nebot de Josep Tolrà de Bordas 1821-1890, eclesiàstic i historiador de la diòcesi d’Elna, fou descendent d’una antiga nissaga conflentina, que formà part de la burgesia honrada de la Catalunya del Nord Seguí la mateixa carrera d’advocat que el seu pare, a l’audiència de la capital del Conflent Collaborador com tots els erudits del temps del butlletí SASL , el seu interès per la història es desvetllà sobretot a l’entorn de Sant Miquel de Cuixà, monestir al qual dedicà l’obra St Pierre Orseolo, doge de Venise, puis bénédictin du monastère de St Michel de Cuxa, sa vie, son temps 928…

Formava part d’una nissaga de germans futbolistes i per això al principi era conegut com Glaría IV Actuava de mig defensiu i després de jugar amb l’Atlético de Madrid 1960-68, amb el qual guanyà una Lliga, dues Copes i una Recopa, la temporada 1968-69 fitxà per l’Espanyol Hi jugà fins a l’edició 1974-75, amb un descens a segona 1969 i un ascens a primera 1970 Disputà 181 partits de Lliga amb l’equip blanc-i-blau i marcà 15 gols Actuà 20 vegades amb la selecció estatal i participà en la Copa del Món del 1966 Fou tres vegades internacional juvenil i també s’alineà un cop amb la…

Erigida dins la propietat del monestir de Sant Cugat el 1145, els seus primers feudataris foren els Vilanova, els quals, a mitjan segle XIII, entroncaren amb la família Laceres Posteriorment, el 1432, hom té notícia de l’establiment de la família Palou, els quals reedificaren la torre i volgueren fundar una quadra, independitzant-se del domini del monestir Aquest fet originà un llarg plet entre el cenobi i els membres de la nissaga dels Palou, el qual finalitzà al segle XVIII amb la sentència favorable a la propietat del monestir, moment en què es coneix ja com la Torre Negra a…

Membre de la nissaga dels Arquer de Goscons, es formà acadèmicament a Anglaterra Vinculat a l’entorn d’Alfons XIII qui el nomenà “Gentilhombre de cámara con ejercicio” i amic personal del comte de Romanones, d’Antoni Maura i del marquès de Comillas, fou una peça clau en les aproximacions polítiques entre el rei i Francesc Cambó L’any 1918 participà en la fundació de la Unió Monàrquica Nacional, partit pel qual fou elegit conseller de l’Ajuntament de Barcelona, diputat provincial i senador Posteriorment, fou nomenat governador civil de Sòria i distingit amb la Creu de Carlos III Com a financer…

Primogènit de la nissaga dels Arquer de Goscons, propietaris rurals del Maresme, es dedicà al comerç marítim amb una remarcable flota de vapors propis i sovint associat al primer marquès de Comillas Vers l’any 1870 expandí els seus negocis cap a la metallúrgia i fundà una foneria de plom, Manuel de Arquer e hijos, a Sant Martí de Provençals Fou la primera foneria d’aquesta especialitat a Barcelona, i en poc temps esdevingué la més importnat de tot l’Estat espanyol Especialitzada en la producció de tot tipus de munició de plom per a la caça, fou proveïdora de la majoria de cases…

De nissaga aristocràtica, el 1952 s’establí pel seu compte La seva firma aconseguí un gran renom i esdevingué paradigma de l’elegància parisenca Des del 1969 dissenyà també moda masculina Vestí diverses de les estrelles del cinema dels anys cinquanta i seixanta, entre d’altres Audrey Hepburn, Elizabeth Taylor i Grace Kelly, i també altres celebritats com Jacqueline Kennedy El 1988 vengué la seva firma a Louis Vuitton, bé que hi continuà al capdavant fins el 1995 L’any 1956 impulsà la Givenchy Université i el museu Balenciaga 2011 i destacà també com a colleccionista d’art Entre…

Membre d’una nissaga de músics, aprengué a tocar la flauta amb el seu pare i feu la seva primera aparició pública a l’edat de vuit anys Realitzà gires de concerts arreu del país amb el seu progenitor Aquest l’envià a Munic, perquè estudiés i perfeccionés la seva tècnica musical amb el nou mètode creat per Theobald Böhm El 1852 succeí al seu pare com a primer flautista de l’orquestra de Dresden i des del 1856 fou professor al conservatori d’aquesta ciutat A més de compondre diverses fantasies per a flauta sobre temes d’òperes, juntament amb Julius Rühlmanns fundà la Dresden…