Resultats de la cerca
Es mostren 2729 resultats
martirologi
Cristianisme
Llibre litúrgic que conté els noms dels sants, per ordre dels dies de l’any.
És una evolució del calendari, del qual es diferencia pel seu caràcter més universal El model més antic, a Occident, és l’indegudament anomenat Martyrologium Hieronymianum segle V A l’edat mitjana, sobretot al segle IX, es formaren els martirologis dits històrics, on a les notícies broixes primitives hom afegí elogis biogràfics més amplis Es destaquen, entre aquests, els martirologis de Beda el Venerable, de Florus, d’Adó i d’Usard A la Catalunya medieval sembla haver predominat bastant el d’Adó Catalunya ofereix també el cas singular de la fusió d’un sacramentari i d’un martirologi manuscrit…
alicíclic | alicíclica
Química
Dit dels composts orgànics carbocíclics que no pertanyen a la sèrie aromàtica (composts saturats, o amb enllaços dobles olefínics o amb enllaços triples).
Els hidrocarburs alicíclics s’anomenen afegint el prefix ciclo- al nom de l’hidrocarbur alifàtic del mateix nombre de carbonis Els noms de llurs productes de substitució es formen a partir dels noms dels hidrocarburs seguint, en termes generals, les regles aplicables als composts alifàtics Els cicles presents en els composts alicíclics poden tenir un nombre qualsevol de carbonis a partir de 3 Són coneguts cicles de més de 30 carbonis i, en principi, sembla que no hi ha límit a llur dimensió La forma i l’estabilitat d’aquests cicles depenen del nombre de carbonis i de…
-ana
Bioquímica
Sufix que és emprat per a formar noms de polisacàrids afegint-lo a l’arrel dels noms de les coses que constitueixen les unitats estructurals del polímer, com per exemple en arabana, galactomanana, etc.
Vicent Ferrandis
Literatura catalana
Poeta.
Brodador d’ofici, participà en el certamen en honor de santa Caterina celebrat a València el 1511 i hi guanyà la joia Cobles seves figuren al final d’una Vida de sant Honorat València 1513, i tres poesies en català al Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1514 Aquestes darreres, de tema religiós, estan agrupades sota el títol genèric d’ Obres de Vicent Ferrandis en llengua valenciana en què hagué joies i en totes fou guanyador i són “Nom sobre els noms cridat pels alts misteris”, “Nom entre els noms excels nom de Maria” i “Ans que el gran sol de…
adreça
Electrònica i informàtica
Nombre (o qualsevol altra referència) que designa una posició de memòria o, en general, qualsevol lloc d’origen o destinació de dades en un ordinador.
Hom acostuma a distingir entre l' adreça física , que dóna la referència de la posició física real, i l' adreça lògica , que dóna la referència del lloc d’origen o de destinació de les dades sense que calgui indicar ni saber l’adreça física El mètode emprat per a determinar l’adreça física a partir de l’adreça lògica és l'adreçament En el protocol IP, d’internet, l' adreça IP , que identifica un nus de la xarxa, és una referència numèrica jerarquitzada de dominis Sovint, però, en lloc de l’adreça IP, hi ha referències simbòliques o identificadors en aquest cas, el servidor de xarxa ha de…
Joseph Dalton Hooker
Botànica
Botànic anglès.
Fill de William Jackson Hooker 1778-1865 —primer director del jardí botànic de Kew, que convertí en el més important del món— Acompanyà James Ross en el seu viatge de l’Antàrtic 1839-43 i féu altres viatges d’exploració a l’Índia i el Tibet 1847, el Marroc 1871, i travessà l’Amèrica del Nord 1877 El 1865 succeí el seu pare com a director dels Kew Gardens, càrrec que ocupà fins el 1885 Fou president de la Royal Society 1872-77 Juntament amb Georges Bentham publicà el monumental Genera Plantarum 1862-83 i inicià la publicació dels Index Kewensis , registre de tots els noms de…
escriptura sumèria
Escriptura i paleografia
Antiga escriptura emprada al país de Sumer des dels volts de l’any 3100 fins al 100 aC.
Estrictament ideogràfica a l’origen, evolucionà més tard cap al fonetisme, bé que continuà fent un gran ús dels ideogrames Consta dels elements següents ideogrames , o signes mots, que poden expressar una idea o més, emprats, en general, per a anotar noms i verbs signes sillàbics , que no són sinó ideogrames, utilitzats, però, en funció del valor fonètic i no pas de l’ideogràfic Servien per a escriure diferents elements gramaticals, com ara les preposicions, i només rarament servien per a noms i verbs Els texts escrits de forma sillàbica, tots literaris, són escassos en sumeri, a…
nomenclatura
Química
Conjunt de regles mitjançant les quals hom pot assignar un nom unívoc a qualsevol substància simple o composta.
Durant molt de temps els químics, incapaços de determinar la composició i l’estructura dels composts que estudiaven, optaren per designar-los mitjançant noms o símbols, sovint molt arbitraris, que feien referència a llurs històries És així com aparegueren els noms trivials de molts elements i composts, com glicerina o vidriol blau El primer intent sistematitzador fou l’obra Méthode de nomenclature chimique 1787, de Guyton de Morveau, Lavoisier, Berthollet i Fourcroy, que establia una nomenclatura dual en la qual cada compost era designat per un nom genèric, que…
Ramon Amigó i Anglès
Historiografia catalana
Escriptor.
En articles d’opinió, divulgació i crítica bibliogràfica ha emprat l’acròstic Ogima Selga Autodidacte format sota les directrius dels noucentistes reusencs Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna —amb els quals és coautor de la tercera edició de la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena 1960—, practicà l’excursionisme i participà en activitats de redreçament cultural Ha presidit l’Associació Excursionista de Reus, el Centre de Lectura de Reus i l’Associació d’Estudis Reusencs i, a més, ha estat vicepresident i un dels fundadors de la Societat d’Onomàstica Ha rebut el Premi…
Albert Manent i Segimon
Albert Manent i Segimon
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i activista polític i cultural.
Activisme catalanista durant el franquisme Fill de Marià Manent i Cisa , de molt jove mostrà interessos literaris i, mentre cursava estudis de dret 1948-51 publicà dos poemaris, Hoste del vent 1949 i La nostra nit 1951, i s’uní a l’aleshores clandestí catalanisme cultural universitari, del qual formaven part també Antoni Comas i Pujol , Joan-Ferran Cabestany i Fort , Joaquim Molas i Batllori i Miquel Porter i Moix , els quals el 1948 havien creat la revista literària Curial , i el 1949 preparà amb Josep Maria Ainaud i de Lasarte la primera Antologia poètica universitària Aquests anys…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina