Resultats de la cerca
Es mostren 376 resultats
Lukas Vischer
© Consejo Mundial de Iglesias
Cristianisme
Teòleg i ecumenista suís.
Pastor de l’Església evangèlica, fou un gran impulsor de la unió dels cristians des del Secretariat “Fe i Constitució” 1961 del Consell Ecumènic de les Esglésies, del qual fou director 1966-79 Assistí com a observador a les quatre sessions del concili II del Vaticà i, més tard, fou cosecretari del Grup Mixt de treball entre l’Església catòlica i el Consell Ecumènic Director de l’Oficina protestant per a l’Ecumenisme a Suïssa 1980, dels seus escrits cal citar Oekumenische Skizzen ‘Esbossos ecumènics’, 1972, Neues Glaubensbuch ‘Nou llibre de la fe’, 1973, Fürbitte ‘Intercessió’,…
Enric Canals i Cussó
Periodisme
Periodista, llicenciat en ciències de la informació.
Formà part de l’equip fundacional de Televisió de Catalunya TVC, que dirigí entre el 1984 i el 1989 Ha treballat a Ràdio Barcelona i als diaris El País i Diari de Barcelona Ha estat director d' El Observador 1991 Creà la productora audiovisual Mercuri 1990, des d’on féu els programes Avui per demà , Te'n recordes , Els dies que van canviar la nostra vida , Aquest temps, aquest país i Classificació ACR , premi Òmnium Cultural 1995 Fou assessor del govern d’Andorra en la creació de l’organisme de ràdio i televisió d’aquest país, membre del consell de l’audiovisual de Catalunya des…
El col·leccionista d’estampes
Pintura
Quadre de Marià Fortuny.
Representa un colleccionista examinant les seves peces dins el marc sumptuós de la llar i en presència d’un observador i d’un criat N’hi ha tres versions la primera el 1863, al Museum of Fine Arts de Boston anà a parar a mans del colleccionista americà WH Stewart, el retrat del qual hi fou afegit pel pintor la segona, la més acabada, fou pintada a Roma el 1866, i actualment és al Museu d’Art Modern de Barcelona adquirida, per subscripció popular, el 1936 la tercera, datada el 1867, de pinzellada menys treballada, estigué en una certa collecció Turner de Londres Són unes de les…
Nicolas-Edme Restif de la Bretonne
Literatura francesa
Escriptor francès.
Personatge estrany i de costums llicenciosos, reflectí les seves experiències sobre la vida camperola i de París en multitud d’obres en total, uns 250 volums, com Le pied de Fanchette 1769, La fille naturelle 1769, Le paysan perverti 1775, La vie de mon père 1779, Les contemporaines en 42 volums, 1780-85, etc Possible confident de la policia treballà a les oficines de la Sûreté durant el Directori, recollí un immens material amb què compongué les Nuits de Paris 1783 Escriví també les seves memòries amoroses Monsieur Nicolas 1794-97 D’estil molt desigual, és, en certs moments, un escriptor…
Bernat Josep Olives i Nadal
Literatura catalana
Memorialista.
Vida i obra Primogènit d’una de les principals famílies de l’illa, el 1700 inicià un llarg viatge per Europa terres catalanes, França, Itàlia, Flandes, Holanda, Anglaterra i Espanya Ordenat prevere el 1707, fou beneficiat de l’església major de Ciutadella Escriví, en castellà, una narració del seu viatge en forma de diari, amb descripcions i comentaris tan erudits com curiosos, que palesen un esperit observador i ben informat De les ciutats que visità, en descriu tot allò que li sembla d’interès el marc geogràfic, els edificis, la història, i es fixa especialment en qüestions…
José del Rey Rodríguez
Rugbi
Jugador i entrenador de rugbi conegut com El Rubio.
Debutà en el primer equip de la Unió Esportiva Santboiana a disset anys i l’any següent jugà amb la selecció espanyola sub-19 Està considerat el millor jugador de la Santboiana de les dècades dels seixanta i els setanta i jugà preferentment com a tercera línia Vestí la samarreta de la selecció espanyola en disset ocasions Tot i rebre ofertes per a anar a jugar a França, preferí quedar-se a Sant Boi Ja retirat, entrenà totes les categories del club, i com a tècnic del primer equip aconseguí el títol de campió de Catalunya i d’Espanya També treballà per a la federació espanyola com a …
Joan Patsy Torrent
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Treballà a Televisió de Catalunya des de l’inici d’aquesta cadena als anys vuitanta, en programes com Tot l’esport, Més futbol i Esports 33 Vinculat a la informació del futbol i en especial del Futbol Club Barcelona, fou observador del club a l’Argentina en la primera dècada del segle XXI Ha tingut una relació especial de collaboració amb Johan Cruyff, i arribà a ser el gestor dels seus drets d’imatge i assessor personal Participà en la pellícula documental sobre Cruyff, En un momento dado 2004 Ha collaborat en tertúlies esportives a Televisió de Catalunya i altres mitjans El seu…
Jaume Lorés i Caballeria
Literatura catalana
Assagista i escriptor.
Feu estudis, inacabats, de dret, periodisme i teologia Fou codirector de “Qüestions de Vida Cristiana” fins el 1965 En una primera època tractà problemes específics de la societat i de l’Església catalana Problemes del nostre cristianisme 1966 i Ensayos de subteología secular 1969 Després del 1975 es convertí en un dels analistes més lúcids de la transició democràtica Societat, cultura i pensament 1984, Catalunya política i socialisme 1984, La transició a Catalunya 1977-1984 El pujolisme i els altres 1985, etc Creu de Sant Jordi 1995 Fou també un destacat articulista, sobretot a “La…
José López Domínguez
Història
Militar
Militar andalús.
Era nebot del general Serrano Es distingí en la revolució progressista del 1854 Anà com a observador a la guerra de Crimea 1855 Lluità a Àfrica 1859-60, i el 1868 es posà al costat del seu oncle en la Revolució de Setembre Atacà els cantonalistes de Cartagena 1873-74 i els carlins a Catalunya, on ocupà Puigcerdà, i fou efímer capità general del Principat Pel fet d’haver trigat a reconèixer Alfons II, fou apartat de l’exèrcit però, rehabilitat, fou ministre de la guerra 1883 Amb Romero Robledo fundà el Partido Reformista 1887, de curta vida Fou novament ministre de la guerra 1892-…
Unió d’Europa Occidental
Dret internacional
Organisme politicomilitar, creat a París el 21 d’octubre de 1954 per la República Federal d’Alemanya, Bèlgica, França, la Gran Bretanya, els Països Baixos, Itàlia i Luxemburg.
Coordina la defensa dels estats membres en estreta collaboració amb l’OTAN Els seus òrgans principals són el consell de ministres d’afers estrangers i de defensa i l’assemblea, formada per delegats dels parlaments dels estats membres Inicialment duia a terme activitats socials i culturals, que el 1960 transferí al Consell d’Europa Espanya i Portugal s’hi adheriren el 1988 i Grècia el 1992 En són membres associats Islàndia, Noruega i Turquia 1992, Bulgària, Estònia, Lituània, Romania, Eslovàquia 1994, Eslovènia 1996, la República Txeca, Hongria i Polònia 1999 Tenen l’estatut d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina