Resultats de la cerca
Es mostren 300 resultats
Sarladès
Comarca occitana del Perigord (Guiena), dins l’actual departament francès de Dordonya.
Famosa en el món de la gastronomia per la producció de foie-gras, excelleix també en l’elaboració de fruits confitats, etc La capital és Sarlat, petita ciutat de gran interès turístic conserva la catedral romanicogòtica i diverses cases d’estil renaixentista s XIV-XVI Té també importants jaciments prehistòrics centrats entorn de Las Eisiás de Taiac
cançó
Literatura
Composició poètica de caràcter líric i generalment de tema amorós que, inicialment, anava acompanyada de melodia.
D’origen obscur, constituïa ja la forma més elevada de la poesia occitana trobadoresca, i el seu tema era l'amor cortès i l’encomi La denominació de cançó fou confosa alguna vegada amb la de vers les Leys d’amor s XIV n'establien la diferència Així, atribuïren al vers una extensió major, de cinc a deu estrofes o cobles, i unes possibilitats de contingut més àmplies a la cançó, una extensió menor, de cinc a set estrofes, un contingut limitat als temes amorosos o encomiàstics, i un major refinament de les formes i en els mots Bé que la llibertat estròfica era total, dins una cançó…
Planès
Planès Església romànica de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, estès a la dreta de la Tet, a l’extrem oriental del pla de la Perxa, per la vall de la riera de Planès, que davalla de la serra que la separa de la vall d’Eina (la Torre d’Eina, 2 830 m alt; Cambresdases, 2 711 m alt); el pic de l’Orri (2 561 m) i el serrat de l’Escaldat (2 309 m) la separen de la vall de Balaguer, ja al Conflent.
Excepte al sector més pla, al N del terme, el bosc ocupa una part molt important del territori per sota els 2 500 m alt De les 118 ha conreades, 107 són ocupades per prats i farratginars Hi ha també 6 ha de cereals i d’hortalisses Hi ha una cinquantena de caps de bestiar boví i uns 200 d’oví El poble és dividit en diversos nuclis el principal 1 588 m alt, al voltant de l’església parroquial Santa Maria, notable exemplar romànic s XIII, de planta triangular, amb tres absis i una gran cúpula, que hom anomena popularment la mesquita i a la qual hom atribueix un impossible origen musulmà, en la…
L’Amic de les Arts
Revista mensual il lustrada, de caràcter artístic i literari, que aparegué a Sitges del 1926 al 1929.
Fou dirigida per Josep Carbonell i Gener, el qual comptà amb un equip de redactors integrat, entre d’altres, per JV Foix, Lluís Montanyà, Sebastià Gasch, Magí A Cassanyes i, més tard, Salvador Dalí Gaseta lleugerament localista, esdevingué aviat una de les millors revistes peninsulars d’avantguarda, entenent aquest mot en sentit ampli Així, acollí les tendències que “representessin una aportació a l’estètica moderna” —expressionisme, cubisme, superrealisme, etc—, a la difusió de les quals contribuí considerablement i amb esperit obert, ja que permeté que Dalí i Montanyà o Gasch i Cassanyes hi…
amor cortès
Literatura
Concepció de les relacions amoroses sorgida en la societat cavalleresca occitana i que constitueix l’element bàsic de la poesia trobadoresca desclosa al segle XII dins la literatura occitana
.
Entès com un vassallatge feudal al servei de la dama, l’amor cortès constituí una original aportació de l’edat mitjana a la cultura del món occidental, puix que els seus esquemes haurien estat impossibles per al pensament llatí clàssic D’acord amb aquesta concepció feudal, la dona és tractada de midons meus dominus , ‘el meu senyor’ i el poeta s’anomena a si mateix om ‘home’, és a dir, vassall El mot servir actitud del vassall respecte al senyor adquireix el sentit de fer la cort a l’estimada L’enamorat, igual que l’aspirant a cavaller, ha de passar per les diferents etapes de l’aprenentatge…
Trillà
Trillà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, a la vall de l’Aglí.
S'estèn entre la serra que separa aquesta comarca del Rosselló coll de Sant Joan, 807 m alt i el riu, límit septentrional del terme que comprèn, també, un petit sector del curs més baix de l’Adasig, afluent de l’Aglí per la dreta El territori és molt accidentat i en bona part cobert de bosc i de matollar Es conreen 131 ha, destinades bàsicament a la vinya 128 ha, 104 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior Hi ha petites extensions d’hortalisses, arbres fruiters i farratge i el cens ramader és nul La cooperativa vinícola té una capacitat de 8 000 hl El…
Jean-Josèp Cassanèa de Mondonville
Música
Violinista i compositor occità.
Rebé instrucció musical del seu pare, organista en una església de Narbona Cap al 1733 era a París, on publicà les seves primeres obres instrumentals, algunes de les quals foren estrenades al Concert Spirituel El 1740 fou nomenat sotsmestre de la capella del rei, i el 1744, intendant de musique de la cort Del 1755 al 1762 ocupà la plaça de director musical dels Concerts Spirituels Debutà com a compositor d’òperes el 1742 amb Isbé Aquesta òpera anà seguida d’altres, algunes de les quals assoliren un èxit notable, com Le carnaval du Parnasse 1749, que es representà trenta-cinc vegades el…
Guy Lafitte
Música
Saxofonista tenor occità.
Començà tocant el clarinet, i el 1944 debutà amb el grup del guitarrista Eugène Baptiste El 1948 adoptà el saxo tenor, i esdevingué líder de l’orquestra del Hot Club de Tolosa Marxà a París, on collaborà amb músics americans, com Big Bill Broonzy 1950, Bill Coleman -el seu gran amic- i Dicky Wells 1952 El 1954 enregistrà, sota el seu nom, el disc Blue and Sentimental , mentre liderava un grup al club parisenc Les Trois Mailletz El 1956 feu una gira i enregistrà amb Lionel Hampton Intervingué en el llargmetratge Paris Blues 1961 Prosseguí la seva carrera participant en els millors festivals d’…
literatura aranesa
Literatura
Literatura desenvolupada en aranès a la Vall d’Aran.
Tot i que lingüísticament la comarca és occitana, hom hi utilitzà com a llengua escrita, des de l’edat mitjana, un català més o menys occitanitzat, fins a la generalització, en època recent, del castellà El seu apartament cultural de Gascunya, que la francesització d’aquest país havia ja accentuat, culminà el 1805 amb el traspàs de la jurisdicció eclesiàstica de la vall del bisbat de Comenges al d’Urgell Tanmateix, fou precisament entre el clericat on es manifestà, els primers anys del s XX i com a repercussió de la renaixença catalana, un moviment de revaluació de la llengua…
vall d’Incles
Vista de la vall d'Incles
© Fototeca.cat
Vall
Vall glacial d’Andorra, afluent per la dreta a la Valira d’Encamp prop de Soldeu.
Limita amb la vall de Ransol a l'W, amb la conca de l'Arièja per la carena fronterera al N i el NE del pic de la Passada —2580 m alt— a la portella de la Cabaneta i per la serra de Guardiola a l'E La carena fronterera forma tres línies de crestes la que culmina al pic Alt de la Cometa 2710 m, la cresta de Juclà, separada de l'anterior pel port de Fontargent o port d'Incles , el més baix d'aquesta frontera occitana 2252 m alt, la qual, amb quatre pics, anomenats Negre de Juclà, s'estén de SW a NE fins al port de Juclà, i la cresta de Sisteró Cada cresta originà una petita conca lacustre,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina