Resultats de la cerca
Es mostren 2399 resultats
exterioritat
Filosofia
Mot empreat en filosofia per a parlar d’una realitat transcendent al subjecte cognoscent.
Hi ha diverses maneres d’entendre aquesta transcendència, segons que es negui o s’afirmi la possibilitat de conèixer el món exterior semblant a aquest problema és el de la natura de l’exterioritat Fonamentalment hi ha dues posicions respecte al tema de la cognoscibilitat del món exterior el realisme i l’idealisme El realisme afirma que hi ha un món exterior independent del subjecte cognoscent, però hi ha moltes maneres de sostenir aquesta independència realisme ingenu, crític, transcendental L’idealisme, en canvi, afirma que el món exterior no és independent del subjecte cognoscent Heidegger…
gatgejar
Proferir els infants sons articulats com si volguessin parlar, quan encara no en saben.
menció
El fet de parlar breument d’una persona o una cosa, de citar-la.
paralipsi
Retòrica
Figura amb què hom diu una cosa tot declarant que no en vol parlar.
xiuxiuejar
Parlar en veu molt baixa, com quan hom parla a l’orella d’algú.
informar
Dret processal
Parlar davant el tribunal els fiscals i els advocats en compliment de llur càrrec.
mixedema infantil
Patologia humana
Anormalitat física i intel·lectual de l’infant per disfuncionalisme de la glàndula tiroide.
Pot ésser congènit o adquirit El congènit, manifestat ja el primer mes de vida, és degut a una absència, possiblement total, del cos tiroide Els símptomes són cap voluminós, front estret, llavis gruixuts, llengua tumescent, boca salivosa, coll curt, cabells secs, mans i peus inflats, pell seca, circulació lenta, temperatura baixa i talla inferior a la normal nanisme L’infant aprèn a caminar molt tard, però no a parlar els seus òrgans sexuals resten infantils La mort sol sobrevenir al cap de 20 a 30 anys L' adquirit és conseqüència de lesions infeccioses tiroidals produïdes per la…
Cabeçagut
Muntanya
Tossal a la serra que separa les aigües del Túria i del Palància, entre Altura i les Alcubles (Serrans).
En el parlar castellà local és anomenat Cabezagut
profanar
Religió
Anul·lar o violar el caràcter sagrat (de coses, llocs, persones), ja sia per mitjà de culpes ja sia ritualment.
En aquest darrer significat hom sol parlar de desconsagrar
repartició convinent
Heràldica
Divisió del camper de l’escut ed la qual en resulten figures o peces heràldiques concretes que l’omplen totalment.
Així es pot parlar del bitlletat , escacat , losanjat , fusat , bandat , barrat , faixat , palat , etc