Resultats de la cerca
Es mostren 539 resultats
Jesús Fernández Garay
Cinematografia
Realitzador de cinema càntabre.
Vida Després de realitzar diversos curtmetratges en súper-8 mm El extraño , amb J C Díaz de Terán, 1966-67 Obsesión , 1967 La última película , 1967-68 s’integrà en els collectius de cinema independent Cine Libre Santanderino 1968 i La Fábrica de Cine de Santander 1970 Installat a Barcelona 1971, fundà La Fábrica de Cine de Barcelona, feu d’ajudant de direcció en diversos curtmetratges, i de crític cinematogràfic en Destino , Film Guía i La Mirada Actuà en dos llargmetratges d’Antoni Padrós, Lock-Out 1973 i Shirley Temple Story 1975-76, i treballà en la delegació de la Filmoteca Espanyola…
,
música bizantina
Música
En sentit ampli, música creada a l’imperi Bizantí.
Com que la música profana és pràcticament desconeguda, el terme designa particularment el cant litúrgic de l’Església ortodoxa grega -les Esglésies ortodoxes de tradició eslava tenen un altre sistema musical- La música bizantina és vocal, i, malgrat que l’orgue no fou desconegut a la cort imperial, el cant eclesiàstic fou sempre vocal i monòdic Només modernament, per influència occidental, ha estat introduïda la polifonia, rebutjada pels ambients restauradors del cant litúrgic tradicional Per contra, la melodia del solista protopsaltes o del cor és acompanyada per l' ison a boca closa,…
Concepte de normalitat de la conducta sexual humana
Definir uns paràmetres de normalitat de la conducta sexual humana, des d’un punt de vista estrictament científic, és molt complex, si no impossible, ja que cal fer una sèrie d’abstraccions, discernint quines de les pautes imperants són producte de qüestions morals i ètiques d’índole social Tanmateix, el cert és que molts individus se senten preocupats per saber si llurs preferències sexuals o les pràctiques que realitzen es troben dins de la normalitat Per això, molts investigadors han realitzat nombrosos estudis que permeten d’aprofundir en aquestes qüestions, comparant la conducta sexual de…
El teatre de Francesc Fontanella
Francesc Fontanella i Garraver 1622-1701 fou el representant més genuí del teatre barroc a Catalunya La seva obra dramàtica i la lírica, transmesa per mitjà de manuscrits dels segles XVII, XVIII i inici del XIX, ha estat pràcticament desconeguda fins als nostres dies El seu teatre significa un intent prou reeixit, encara que malauradament estroncat, d’incorporar l’escena catalana als corrents imperants a Europa tant respecte a la recreació del llenguatge i a l’adscripció a les noves formes dramàtiques propugnades per Félix Lope de Vega en el Arte Nuevo de Hacer Comedias 1609 com al concepte…
L’equilibri nutritiu
Definir concretament i d’una manera generalitzada per a tota la població les pautes alimentàries idònies per a aconseguir un equilibri nutritiu ideal és una tasca àrdua, ja que són molts els factors que cal tenir en compte i nombroses les variacions individuals dels subjectes als quals van adreçats els consells Per això, en els darrers anys, nombrosos organismes nacionals i internacionals s’han dedicat a l’elaboració d’unes conductes d’alimentació bàsiques que permetin a la població cobrir els requisits nutritius mínims d’una manera òptima És clar que el seguiment d’aquestes pautes està…
etnicitat
Antropologia
Assumpció en un grau variable per part dels integrants d’un grup d’una sèrie d’elements en tant que en subratllen la pertinença i el diferencien o l’oposen a altres individus pertanyents a altres grups.
Aquest concepte, així com el mot ètnia, s’introduïren en la terminologia de les ciències socials els anys cinquanta i seixanta, arran dels processos de descolonització i d’urbanització creixent als territoris on tradicionalment l’antropòleg havia tingut el seu camp d’observació La voluntat inequívocament ètnica present en molts processos d’accés a la independència, la formació de noves ciutats, sobretot a l’Àfrica, amb la immigració i la urbanització consegüents d’un gran nombre de persones d’origen tribal obligaren els antropòlegs a considerar nous fenòmens i adoptar noves perspectives Bona…
Llibre de les ordinacions fetes sobre l’ofici de mostassaf
Historiografia catalana
Recopilació de normes confegida en 1559-60 que recull el règim jurídic de l’ofici del mostassaf barceloní.
Les aportacions dels estudis que s’han dedicat a aquesta institució en diferents ciutats i viles de Catalunya, València i Mallorca han conclòs que hi havia una tradició jurídica comuna en la manera de configurar l’estructura i els mecanismes de funcionament de tots aquests mostassafs, per bé que cadascun d’ells presentava peculiaritats així doncs, no es pot parlar d’un règim general de mostassaferia en tota la Corona d’Aragó El recent estudi de Montserrat Bajet, El Mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el segle XVI Edició del “Llibre de les Ordinations” 1994, ha proporcionat…
gralla

Gralla seca
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta Consta d’un tub de perforació cònica, de fusta de ginjoler, faig, banús, palissandre o cirerer, entre d’altres, recobert, sovint, amb dues argolles metàlliques, de plata, alpaca o llautó A l’extrem superior de l’instrument hi ha el tudell, un petit canonet de metall on s’insereix l’inxa o canya doble Hi ha dues modalitats de gralla la gralla seca , sense claus, i la gralla dolça , amb claus, també coneguda com a gralla llarga La gralla seca té 6+1 forats digitals un forat per al polze, en una cara de l’instrument, i sis per als…
,
Sant Serni d’Àrreu (Alt Àneu)
Art romànic
Situació L’església de Sant Serni es troba al petit poble abandonat d’Àrreu, situat a 1 250 m d’altitud, a la riba dreta del riu d’Àrreu Mapa 33-9181 Situació 31TCH425256 L’itinerari que cal seguir per arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior MLIR Història No hem trobat referències documentals que esmentin directament a aquesta església, o la vila d’Àrreu, en temps medievals Sabem, però, que era plenament integrada a l’organització religiosa del deganat de la vall d’Àneu, i la seva parròquia tenia una correctoria l’any 1566, data que es manté en els diferents plans d…
Sacramentari gregorià (ms. 140)
Art romànic
Representació de la Maeiestas Domini al foli 74v del ms 140, en la qual predomina el color marró clar, a diferència dels colors més vius que illuminen la mateixa escena en els altres sacramentaris conservats a la Biblioteca Capitular ECSA - J Colomé En la disposició que té actualment, aquest sacramentari gregorià conté 168 folis 27 × 20,5 cm, escrits en lletra francesa del segle XIII, amb el text disposat en una sola columna de 18 línies, en una caixa d’escriptura de 17,7 × 12 cm Com és comú en aquest tipus d’obres i de la mateixa manera que passa amb la resta de sacramentaris de Tortosa, s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina