Resultats de la cerca

És el punt culminant 816 m alt de la serra Llisa, el vèrtex de la qual és conegut com a pic del Vent o de Sant Sebastià El massís, entre les rieres de Sentmenat SW i de Sant Sebastià NW i la collectora d’ambdues, la riera de Caldes NE, és format d’esquists silurians, que cavalquen damunt els conglomerats eocènics d’aquesta banda del Vallès, i les calcàries i margues triàsiques El planell avança al NNE com una proa dominada pel Farell, mas que domina la sinuosa carretera de Caldes de Montbui a Sant Sebastià de Montmajor, de 100 a 200 m més baixa

Situació Basament del mur de l’extrem oest del recinte del castell ECSA - J Bolòs Aquest castell era situat al cim d’una muntanya que acaba amb un planell i que té una altitud de 813 m S’emplaçava a l’oest del pla de Güel i al sud-est de la casa del Castell Des d’aquest indret hi ha una bona perspectiva sobre la vall de l’Isàvena Mapa 32-11 251 Situació 31TBG932803 De la carretera que va de Llaguarres cap a la Pobla de Roda surt a mà esquerra la pista de terra que porta a Güel Cal passar de llarg el veïnat on hi ha l’església i arribar al mas del Castell on hi ha una cruïlla de camins…

Aquesta església, de la qual no es tenen referències documentals, ha donat nom a una masia del terme de Montellà, situada en una posició dominant sobre la vall de Bastanist És construïda en un planell a l’extrem del qual es diu que hi havia una torre De l’església només es pot identificar, en el seu estat actual, un mur de clara factura medieval, incorporat a una dependència del mas destinada a bestiar Aquest mur és format per carreus ben escairats, sense polir, disposats en filades uniformes i regulars, que palesen les formes constructives de la fi del segle XI Tanmateix, en l’…

Situació Aspecte de les dues roques on hi havia la porta per la qual s’accedia a l’interior del castell ECSA - J Bolòs El castell era al cim del turó on hi ha edificat el poble Té una bona panoràmica sobre el sector central de la comarca del Matarranya Mapa 30-19 495 Situació 31TBF538354 Podem anar al poble de Freixneda des de Vall-de-roures o des de Calaceit, passant per la Torre del Comte Pels carrers de la població podem pujar fins a l’església i fins a les restes de la fortificació JBM Història El terme de la Freixneda fou conquerit pels volts de 1157-60 pel comte de Barcelona Ramon…

Forma, amb el de Pessons, un circ compost, migpartit per un llindar lateral Conté un sol estany, i resta clos a llevant i xaloc pel port d'Envalira, els pics Blanc i Negre d’Envalira 2 816 m alt i el bony d’Envalira 2 645 m, i al nord pels relleus al peu dels quals hi ha el refugi d’Envalira Només a ponent resta badat cap al grau Roig, planell de 2 100-2 200 m alt, solcat per la Valira, procedent del circ de Pessons A causa de la seva altitud 2 200-2 400 m, roman despoblat Repartit entre la parròquia d’Encamp i el terreny de Concòrdia, conté bones pastures i és accessible des…

Consisteix en una volta anticlinal en forma de ferradura amb orientació WNW-ESE constituïda per calcàries cretàcies grisenques del Senonià que emergeixen d’unes altres calcàries blanques del Garumnià L’erosió remuntant d’alguns rius aigua de Llinars explica la verticalitat d’alguns vessants, damunt els quals se situen replans pla de les Tores, dominats per un planell carener rasos d’Ensija , amb el refugi del President Delgado Úbeda n'emergeixen, a llevant, el serrat Negre 2 271 m alt, el serrat Voltor 2 281 m i la creu de Ferro 2 286 m i, a ponent, el cap Llitzet o de la Gallina Pelada 2…

Situació Vista del conjunt del tossal on hi ha les escasses restes d’aquesta fortificació, compostes per una o dues rengleres a flor de terra ECSA-J Bolòs Les restes constructives d’aquesta fortificació s’emplacen al cim d’un tossal que s’alça a la partió d’aigües entre les conques del Segre i del Cinca, al límit dels termes de Seròs i de Massalcoreig Mapa 31-16 415 Situació 31TBF805922 Des de gairebé davant del convent de Vinganya, de la carretera que va de Seròs a la Granja d’Escarp, surt una pista en direcció nord que travessa el canal d’Aragó i Catalunya i s’apropa al tossal, que és —dels…

Això explica que, vista de migjorn, només aparegui com una serralada seguida, mentre que dels 400-600 m d’altitud de la Meseta apareix com un seguit de serres discontínues de 500-700 m Els nuclis principals són els de Despeñaperros pic d’Estrella, 1 300 m, serres Madrona 1 323 m i d’Alcudia, planell de Los Pedroches, serres de Los Santos, Tudía 1 104 m i Aracena, Picos de Aroche, serra de Monchique Bé que en general separa les conques del Guadalquivir, l’Odiel i els rius de l’Algarve de la del Guadiana, l’erosió remuntant dels afluents del Guadalquivir, més potent Guadalén,…

Ermita situada a la part muntanyosa del nord del terme, en un planell del turó de Sant Elies 999 m d’altitud Consta que existia el 1286 quan el feligrès Antic de Tàpies li deixà dos di-ners El seu origen podria ésser molt més remot La capella actual es va refer al segle XVII, és rectangular, amb porta d’arc de mig punt amb un curiós relleu a la dovella central La nau és molt baixa amb arcs ogivals i dues claus de volta, una datada del 1633 Té un campanar d’espadanya Té la casa annexa, on vivien els ermitans Avui és un refugi muntanyenc Des del segle XVI i XVII pertanyia a la…

El castell de Vielha, segons Francisco de Gracia, era situat a llevant del poble, al planell dret del Riu Nere, on és avui l’església parroquial Tenia un fossat de 40 pams d’amplada amb pont de fusta a la porta septentrional El mur 250 × 60 pams d’alt i 5 pams d’ample constava de tres torrasses emmerletades, amb troneres, lligades per quatre llenços El contramur a tramuntana i a ponent 16 pams d’alt × 5 pams d’ample, la portatorre i els llenços oriental i occidental tancaven el recinte configurat pel pati d’armes amb l’església i la torre mestra demés de 240 pams d’alt, que…