Resultats de la cerca

Format a la Universitat Gregoriana i a l’Acadèmia de nobles eclesiàstics, fou agregat a la nunciatura de Varsòvia Assistent nacional dels universitaris catòlics italians 1926-31, collaborà amb Pius XII com a substitut de la secretaria d’estat 1937 i com a prosecretari 1952 Dificultats d’entesa li proporcionaren l’arquebisbat de Milà 1954, on desplegà una vasta activitat Creat cardenal per Joan XXIII 1958, n’esdevingué successor Donà impuls decisiu a les tres darreres sessions del concili II del Vaticà  i n’assumí plenament l’esperit, així com el desig de continuar el diàleg amb el món,…

Des del s IV aquests havien posseït un patrimoni extens però sense sobirania Durant la dominació bizantina d’Itàlia, el ducat de Roma depengué, en teoria, dels emperadors de Constantinoble, però de fet fou independent i els pontífexs anullaren, amb llur prestigi i autoritat, el poder de la noblesa local Davant la invasió longobarda, al s VIII, el papa Esteve III demanà auxili a Pipí el Breu, el qual es comprometé 754 a “restituir” al pontífex les terres perdudes, promesa que constitueix la controvertida “donació” de Pipí el Breu damunt la qual basaren els papes llur sobirania Derrotats, els…

Es doctorà en dret a Salamanca, fou professor de lleis a Osca i vicari general del bisbat de Mallorca durant disset anys Més tard anà a Roma com a auditor de la Rota sota el pontificat d’Urbà VIII, de qui fou capellà El 1634 fou elegit bisbe d’Urgell De temperament enèrgic i ambiciós, i reialista fervent, s’imposà per les armes contra delinqüents i bandolers i restaurà momentàniament la pau les seves relacions amb el capítol anaren esdevenint més i més tenses, i, a partir del 1636, el canonge Pau Claris organitzà obertament l’oposició contra ell, que degenerà en lluita armada,…

Durant el seu regnat es feren progressos territorials notables, que assenyalen l’inici de la conquesta de la vall de l’Ebre, i que acabaren els seus fills Pere I i Alfons I d’Aragó , i els comtes reis Ramon Berenguer IV i Alfons el Cast Per la dreta del Cinca s’ocuparen Muñones 1076, Graus 1083 i Secastilla 1084 per l’esquerra, el seu fill Pere, fet comte de Ribagorça amb Sobrarb 1085, conquerí Estada 1087, Montsó 1089, Albalat de Cinca, Saidí 1092 i Almenar 1093 en el sector de Las Bardenas, sobre Tudela, Sanç III ocupà Arguedas 1084 i bastí El Pueyo de Sancho, i pel curs del Gállego s’…

La fixació de l’any dels esdeveniments, així com la datació dels documents, ha variat segons els temps i els llocs La llei romana prescrivia que els actes públics fossin datats per l' any dels cònsols nomenats el dia 1 de gener A partir de l’any 567 només hi hagué un cònsol, l’emperador, i els documents foren datats pels anys del postconsolat Després fou afegit l' any de l’imperi , que aviat substituí l’anterior El papa Adrià I segle VIII introduí la fórmula de l' any del pontificat La datació de documents pels anys dels reis francs fou usada a Catalunya, Aragó i Navarra des de…

Ingressà el 1937 al seminari menor de la diòcesi de Vic, a santa Maria de la Gleva Membre de l’orde dels claretians, estudià successivament a Cervera, Barbastre, Vic, Solsona i Valls Ordenat de sacerdot el 1952, després d’un breu pas per Galícia fou destinat a Sabadell, on exercí la docència i es dedicà a tasques socials El 1958 començà l’activitat pastoral a Barcelona, on collaborà a la ràdio i entre d’altres, organitzà una borsa de treball per a la població immigrada, així com cursos d’alfabetització Nomenat prefecte del Seminari claretià de Barbastre 1965, al cap de poc anà a Madrid per…

Estudiant a Cracòvia i aficionat al teatre i a l’esport, treballà en la indústria química per evitar la deportació a Alemanya durant l’ocupació nazi Entrà al seminari clandestí del cardenal Sapieha i rebé el presbiterat el 1946 Dos anys d’estudis a l’Angelicum de Roma i a la Universitat de Cracòvia l’endinsaren en el pensament de sant Joan de la Creu i de Max Scheler i el prepararen per a la docència a Cracòvia i a Lublín Durant aquests anys publicà diversos estudis sobre ètica i personalisme Bisbe auxiliar de Cracòvia 1958, arquebisbe 1964 i cardenal 1967, fou conegut dels seus collegues…

Desenvolupament enciclopèdic Editada per Jaume Villanueva Viage literario , X, p 306-312, Lluís Nicolau i d’Olwer l’atribueix a l’escolàstic Borrell, que la redactà a la Seu d’Urgell vers el 1040 Tanmateix, Villanueva la trobà en un santoral de la catedral de Barcelona La Vita és un panegíric del sant urgellès, fill de Bernat, vescomte del Conflent, i de Guisla, filla de Sunifred de Lluçà Accedí a l’episcopat substituint el seu oncle, Salla, que pactà la successió amb el comte Ermengol I d’Urgell 992-1010 El bisbe Ermengol inicià el seu pontificat vers el 1006, de primer moment…

Sobre l’origen del mot hi ha dues hipòtesis principals la que el fa venir de l’holandès beggaert captaire i la que el fa procedir del nom del predicador Lambert Begh, que el 1184 fundà a Lieja el primer beguinatge per a dones Les beguines vivien en comunitat, del producte de llur treball, i sovint tenien cura dels malalts No captaven almoines pel carrer No feien vots perpetus, de manera que podien abandonar el beguinatge lliurement i contreure matrimoni La casa més antiga que hom coneix de beguins o begards fou establerta a Lovaina el 1220 i, a diferència de la branca femenina, des de bon…

Desenvolupament enciclopèdic Villanueva només en dona notícia i transcriu alguna breu anotació El còdex, en pergamí, és dels s XIII-XIV i havia estat propietat del canonge Besora, qui el comprà als marmessors de l’ardiaca Corrià de Solsona Al s XVII ingressà a la Biblioteca del Carme El cronicó ocupa els f 11r-42v del còdex El títol Chronicon Rivipullense , en lletra dels s xvi-xvii, encapçala el f 11r després, en forma de taula i en columnes, la indicació de la Pasqua entre el 1300 i el 1423 Seguidament s’inicia el cronicó f 13r, seguint la disposició en taula i amb indicació de l’any de l’…