Resultats de la cerca

La brucellosi o febre ondulant és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta els animals —sobretot cabres, ovelles, bòvids i porcins— que es pot transmetre a l’ésser humà per contacte directe amb animals malalts o després de la ingestió de llet o derivats o productes càrnics procedents d’animals infectats La manifestació més freqüent del trastorn és la febre, que antigament evolucionava al llarg d’algunes setmanes alternant períodes de febre amb períodes apirètics, per bé que actualment, amb el tractament adequat, no té una evolució prolongada de vegades però, el trastorn es…

La grip és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, molt freqüent, que sol presentar-se en brots epidèmics durant els mesos freds de l’any, i que sol seguir un curs benigne caracteritzat per febre, sensació de prostració i dolor muscular, cefalea, catarro i tos, símptomes que remeten espontàniament entre 3 i 10 dies Tot i que la malaltia sol seguir una evolució favorable, en persones grans, malalts pulmonars crònics i persones immunodeprimides pot ocasionar complicacions greus, com ara insuficiència respiratòria Per això, per tal de prevenir els processos gripals seriosos, es recomana…

És anomenada tumor maligne de les vies biliars la proliferació d’un grup de cèllules, dels òrgans i els conductes la funció dels quals és emmagatzemar i transportar la bilis des del fetge fins a l’intestí prim, que tendeixen a multiplicar-se acceleradament i formar una massa tumoral Els tumors malignes de les vies biliars solen ésser de pronòstic greu, perquè gairebé sempre són detectats en etapes avançades de llur creixement quan, en blocar el trànsit de la bilis, es manifesten amb icterícia o tonalitat groguenca de la pell, dolor abdominal, accessos de colecistitis o inflamació…

És anomenada càncer o tumor maligne d’anus la proliferació anormal d’un grup de cèllules del conducte anal, que es desenvolupen ràpidament i de manera desordenada i formen una massa o tumor És important d’adreçar-se al metge quan es presenta un nòdul al conducte anal, perquè si es tractés d’un tumor maligne es podria guarir de manera definitiva si fos extirpat de seguida Alguns d’aquests tumors es desenvolupen amb una lentitud relativa i no originen metàstasis, de manera que amb l’extirpació quirúrgica és possible d’eradicar la malaltia en la majoria dels casos De vegades, encara que el tumor…

Les fístules anals són canals anormals que comuniquen el conducte anal amb la pell de les zones adjacents o d’altres òrgans, com ara la bufeta urinària o la vagina, que es produeixen a conseqüència d’una infecció i es caracteritzen per la secreció de pus pels orificis d’entrada o de sortida En molts casos, les fístules anals constitueixen la primera manifestació de diversos trastorns intestinals crònics com ara la malaltia de Crohn o la colitis ulcerosa Per tal d’establir el trajecte de les fístules anals que desemboquen a la pell, sovint cal introduir per l’orifici de sortida de la fístula…

Com a pràctica científica fou iniciada per Edward Jenner, que emprà la inoculació de limfa d’animals infectats de vaccí per a evitar la verola en éssers humans 1796 El seu mètode fou divulgat pel francès Moreau de la Sarthe, per l’italià Luigi Sacco i pels alemanys Huefeland i Heim, entre altres Louis Pasteur utilitzà gèrmens amb virulència atenuada per tal de prevenir o de guarir les infeccions causades per ells, i tingué èxits ressonants tant en el cas del carboncle 1881 com en el cas de la hidrofòbia 1885 Tot i que no s’havia interessat pel vaccí ni per la verola, el seu…

En les societats desenvolupades, el consum d’aliments dolços, com ara sucre comú, mel, melmelada, caramels, llaminadures, productes de pastisseria i xocolates, com també de begudes dolces, com ara les coles o la majoria de refrescants elaborats industrialment, és molt superior a allò que és aconsellable Aquests aliments són desequilibrats des d’un punt de vista nutritiu, ja que són rics en glúcids simples i, per tant, molt energètics, però pobres o mancats completament d’altres nutrients Així, la ingestió d’aquests aliments cal que sigui moderada, ja que si no l’aportació energètica podria…

És anomenada esofagitis càustica la inflamació que origina al conducte esofàgic la ingestió accidental, o amb finalitats suïcides, de substàncies càustiques, com ara sosa càustica o lleixiu La presència d’aquestes substàncies a l’esòfag provoca al cap de pocs segons la necrosi o mort d’una extensió variable de la mucosa o capa més interna de l’esòfag La gravetat de les lesions depèn bàsicament de la quantitat, la concentració i el poder corrosiu del producte ingerit En els casos menys greus, es produeixen nombroses úlceres o erosions superficials En els casos més greus, la substància càustica…

L’índex més utilitzat internacionalment, i adoptat a la Unió Europea, s’obté multiplicant per 40 la irradiància eritemàtica expressada en W/m 2 Es considera baix si és inferior a 6, moderat si està entre 6 i 8, alt entre 8 i 10 i extrem si és superior a 10 Els valors extrems de l’índex UV indiquen una gran intensitat de la radiació solar UV i fan que s’aconselli evitar l’exposició al sol més de 15 minuts en persones de pell normal, si no s’apliquen cremes protectores L’índex UV varia en funció del dia i l’hora i, també, de les propietats de l’atmosfera, sobretot segons l’estat de la capa d’…