En les societats desenvolupades, el consum d’aliments dolços, com ara sucre comú, mel, melmelada, caramels, llaminadures, productes de pastisseria i xocolates, com també de begudes dolces, com ara les coles o la majoria de refrescants elaborats industrialment, és molt superior a allò que és aconsellable.
Aquests aliments són desequilibrats des d’un punt de vista nutritiu, ja que són rics en glúcids simples i, per tant, molt energètics, però pobres o mancats completament d’altres nutrients. Així, la ingestió d’aquests aliments cal que sigui moderada, ja que si no l’aportació energètica podria ésser elevada, mentre que la dels altres nutrients, com ara proteïnes, vitamines i minerals, podria ésser insuficient o, si més no, desequilibrada.
D’altra banda, la ingestió de glúcids simples pot afavorir el desenvolupament de càries dental, ja que aquests elements constitueixen el substrat a partir del qual alguns bacteris que viuen en la cavitat bucal actuen de manera corrosiva i fan malbé l’esmalt dentari. Els bacteris comencen a exercir llur efecte nociu uns 30 minuts després d’haver estat ingerits glúcids simples, per la qual cosa, per tal de prevenir la càries dental és important no solament reduir el consum global d’aquest tipus d’aliment sinó de procurar que no es prenguin de manera aïllada, és a dir, entre àpats. Si aquesta mesura es complementa amb una raspallada de dents després dels àpats principals, l’aparició de càries seria segurament més reduïda.
Com a norma general, és convenient que es prengui al dia, pel cap alt, una ració de productes dolços molt rics en sucres i, si això és possible, que sigui consumida en el transcurs o al final d’un àpat. Per exemple, una peça de pastisseria o una porció de pastís després del dinar o per berenar. Així, si més no en un dels dos àpats principals es prendrà fruita com a postres. Per les mateixes raons, és aconsellable d’abstenir-se o de limitar substancialment la ingestió de begudes dolces, tant en els àpats com fora d’ells.
Els nens solen desenvolupar amb facilitat llur afinitat pels aliments i begudes dolços. Per això, per tal de prevenir i de corregir aquest mal hàbit alimentari és convenient d’acostumar-los des de petits a no afegir sucre als aliments ni a prendre més d’una ració diària d’aliments dolços, i de procurar especialment no donar-los-els entre els àpats. D’altra banda, d’aquesta manera els serà més fàcil descobrir el gust d’altres aliments més rics des d’un punt de vista nutritiu. En definitiva, els aliments i begudes dolços cal que siguin de consum ocasional i no habitual.