És anomenada esofagitis càustica la inflamació que origina al conducte esofàgic la ingestió accidental, o amb finalitats suïcides, de substàncies càustiques, com ara sosa càustica o lleixiu.
La presència d’aquestes substàncies a l’esòfag provoca al cap de pocs segons la necrosi o mort d’una extensió variable de la mucosa o capa més interna de l’esòfag. La gravetat de les lesions depèn bàsicament de la quantitat, la concentració i el poder corrosiu del producte ingerit. En els casos menys greus, es produeixen nombroses úlceres o erosions superficials. En els casos més greus, la substància càustica destrueix les diverses capes que componen la paret esofàgica fins que arriba a perforar-la i s’introdueix al mediastí, és a dir, l’espai comprès entre els dos pulmons.
Després de la ingestió de substàncies càustiques, apareix ràpidament un dolor molt intens que es localitza a l’interior del tòrax i el coll, i que s’irradia cap a l’esquena. El dolor persisteix durant uns quants dies, a mesura que les lesions van cicatritzant, i s’accentua especialment en intentar empassar-se aliments.
En els casos més greus, quan es produeix la perforació de tota la paret esofàgica, la presència del producte càustic al mediastí ocasiona a més un trastorn molt greu anomenat mediastinitis, o la inflamació dels teixits situats al mediastí, que alhora s’infecten pel desenvolupament de gèrmens procedents de l’esòfag perforat. La mediastinitis es manifesta amb dolor toràcic intens, temperatura corporal elevada, esgarrifances, respiració entretallada i accelerada i gran prostració, i, si el malalt no és hospitalitzat i tractat immediatament, el trastorn pot ésser causa de mort.
Un cop superada la fase aguda de l’esofagitis càustica, es pot manifestar com a seqüela una estenosi esofàgica, és a dir, l’estretor d’un determinat segment del conducte esofàgic, a causa de la cicatriu irregular que reemplaça els teixits lesionats. La manifestació més característica de l’estenosi esofàgica és la disfàgia o dificultat per a empassar-se els aliments. La disfàgia, en aquests casos, se sol evidenciar quan desapareix el dolor, i, si no s’adopten mesures preventives oportunament, en general impossibilita finalment la deglució.
La diagnosi d’esofagitis càustica és efectuada a partir de l’antecedent d’ingestió de substàncies càustiques i l’estudi dels símptomes.
El tractament, llevat dels casos molt lleus, s’ha de realitzar d’urgència i requereix l’hospitalització del malalt. Com a primera mesura, s’administren tranquil·litzants per a calmar el malalt i s’introdueixen a l’esòfag productes específics per a neutralitzar l’acció dels productes càustics. Hom administra igualment antibiòtics, per tal de prevenir infeccions o combatre-les. Durant els primers dies o les primeres setmanes, se sol indicar que el malalt segueixi una dieta líquida, ja sigui per via oral, quan és possible, o bé amb la introducció d’una sonda a l’estómac a través de la pell de l’abdomen. Per a prevenir l’estenosi esofàgica, s’administren corticosteroides que eviten la formació exagerada de teixit cicatricial.
Passada la fase aguda del trastorn, en general el pacient pot ésser donat d’alta. Tanmateix, però, per tal de prevenir el desenvolupament d’una estenosi esofàgica important, en general cal procedir diverses vegades al que hom anomena dilatació forçada de l’esòfag, és a dir, la introducció de sondes inflables al conducte esofàgic. En el cas d’estenosi esofàgica greu, que dificulta o impossibilita la deglució dels aliments, hom sol indicar una intervenció quirúrgica en què es reemplaça el segment d’esòfag que ha perdut diàmetre per una porció d’intestí gros prèviament extreta de la mateixa persona.
Una complicació tardana de l’esofagitis càustica, però relativament freqüent, és l’aparició d’un tumor maligne d’esòfag al cap d’alguns anys o algunes dècades. Segons dades estadístiques, aquest tipus de tumors són 1.000 vegades més freqüents en persones que han ingerit substàncies càustiques, fins i tot durant la infantesa, que en la resta de la població. L’aparició d’un càncer d’esòfag en aquests casos és precedit per una sèrie de transformacions progressives i característiques de la paret interna d’aquest òrgan, com ara engruiximent i aparició d’escames microscòpiques a la mucosa. Així, és aconsellable que les persones afectades per esofagitis càustica se sotmetin periòdicament a controls mèdics, perquè amb la realització d’una fibroesofagoscòpia es pot detectar precoçment l’eventual aparició d’un tumor maligne i per tant aconseguir el guariment definitiu d’aquesta complicació greu.