Resultats de la cerca

Hom intentà crear una emissora estatal el 1934, quan es promulgà la llei de radiodifusió, però la guerra civil ajornà aquest projecte fins el 1937, que s’installà a Salamanca la primera emissora El creixement a les altres províncies de l’estat fou molt ràpid Les emissores que l’integraven foren propietat de l’estat, que monopolitzà, així, la informació del país El 1973, juntament amb Televisión Española constituí l’ens públic Radiotelevisión Española

En tant que és un recull d’himnes i fórmules sacrificials, cada Veda és anomenat també saṃhita Segons la tradició, els Vedes existeixen eternament en llur forma perfecta i no tenen autor humà o diví, la qual cosa, segons el Mīmaṁsā , els confereix validesa absoluta Llur revelació als riṣi és el que els converteix en śruti ‘audició revelada’ D’acord amb el Vedānta , Īśvara en persona promulga els Vedes a l’inici de cada cicle creador kalpa

Participà en la lluita per la independència i derrotà els reialistes a Talcahuano 1820 Es revoltà contra O'Higgins 1822, el qual obligà a dimitir, i es féu nomenar dictador 1823 promulgà una nova constitució 1823, suprimida un any després, i decretà la llibertat de premsa, l’abolició de l’esclavitud i la desamortització dels béns eclesiàstics Durant la guerra civil 1829-30 dirigí les forces liberals, derrotades a Lircay 1830 per les del general Joaquín Prieto

Després del fracàs de la Confederació peruanoboliviana 1839 aconseguí d’imposar-se sobre els altres líders militars Fou president de la república 1845-51 i 1854-62 i donà estabilitat política i econòmica al país Creà un monopoli sobre l’explotació dels dipòsits de guano de les illes del Pacífic i establí una línia ferroviària entre Lima i el Callao abolí l’esclavitud dels negres i el tribut personal dels indis Promulgà la constitució del 1860

Fill de Jordi III d’Anglaterra i de Hannover, fou duc de Cumberland i es distingí en les guerres contra la França revolucionària A la mort del seu germà Guillem IV d’Anglaterra i de Hannover, rebé aquest darrer regne Hostil a les idees liberals, abolí la constitució del 1833 i en promulgà una altra 1840, que no satisfeu els hannoverians Davant l’onada revolucionària del 1848 consentí algunes de les reformes reclamades, però les anullà poc després

Fill d’Albert I Governà amb el seu germà Otó mort aquest 1339, i també els seus fills, restà únic posseïdor de tots els territoris dels Habsburg El 1335 hi foren incorporades Caríntia i Carniola, així com el comtat de Pfirt actual Ferrette, Alsàcia, pel matrimoni d’Albert amb Joana, filla i hereva d’Ulrich 1324 Lluità contra els suïssos i fracassà en el setge de Zuric, però aconseguí la submissió dels cantons de Glaris i Zug Promulgà la llei successòria “Albertina”

Hi assistiren l’ardiaca, el sagristà i altres canonges d’Elna i molts fidels Hom hi estatuí la inviolabilitat de les esglésies i de les sagreres i es promulgà la pau i treva i l’excomunió contra els invasors dels béns eclesiàstics i contra els deshonests Es diu d’ell que els estatuts fixats en el sínode ja havien estat decretats abans pels dos bisbes Oliba i Berenguer sembla que és una allusió a una anterior promulgació de pau i treva assemblea de pau i treva del 1022

En arribar a la majoria d’edat 1893, tornà a la constitució del 1869 i anullà la més democràtica del 1888 El 1901 promulgà una nova constitució, dirigida a enfortir l’absolutisme, però hagué de retirar-la dos anys més tard a causa de l’oposició popular El 1903 fou assassinat, juntament amb la seva muller, Draga Mašin, per un grup d’oficials dirigits per Dmitrijević, dit Apis Alexandre I fou el darrer representant de la dinastia Obrenović El succeí Pere I de Sèrbia , de la dinastia Karadjordjević

Fou diputat, ministre i primer ministre 1892, 1903-05, 1906-09 i 1911-14 representant del sentit pràctic de la burgesia piemontesa, menà una política moderada basant-se en les dretes i les esquerres Promulgà una legislació laboral progressista equilibrà, a més, el pressupost nacional, protegí la indústria, afavorí l’emigració del sud per a disminuir-hi la desocupació forçosa, implantà el sufragi universal i començà la collaboració amb els catòlics 1913 En política exterior declarà la guerra a Turquia 1911 i ocupà Tripolitània 1912 Tornà a la presidència del consell 1920-21, però fou…

Era canonge de Barcelona i conseller de Pere III el Cerimoniós el 1361, quan fou nomenat bisbe de Lleida Alternà la seva funció pastoral amb una intensa activitat política El 1370 participà en les negociacions d’aliança amb Navarra, en els convenis amb el príncep de Galles 1367 i en les paus amb Castella el 1371 i el 1375, i jurà la pau d’Almazán 1376 Fou diputat i president de la generalitat el 1375 Consagrà l’església de Sant Joan de Lleida i fundà la capella de Jesús Promulgà decrets sinodals importants i contribuí amb els afers de Lleida en la política municipal