Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
traducció
Biologia
Procés mitjançant el qual es tradueix una determinada seqüència de nucleòtids de l’ARN missatger en una determinada seqüència d’aminoàcids (codi genètic) gràcies al concurs dels ribosomes.
Entre el nucli i el citoplasma, l’ARN missatger que fa d’intermediari extreu del nucli la informació codificada en l’ADN i la tradueix en molècules proteiques L’ARN missatger és elaborat en contacte amb els gens, passa al citoplasma i s’associa amb un ribosoma o amb un polisoma, el qual aplica rigorosament les ordres, i, l’un darrere l’altre, va formant una seqüència d’aminoàcids que forma la proteïna
seroalbúmina
Bioquímica
Albúmina del sèrum de la sang.
N'és la fracció més important equival al 65% de la xifra total de proteïnes És una proteïna globular que funciona com a transportadora La seroalbúmina humana consta d’una sola cadena amb uns 550 aminoàcids i té un pes molecular aproximat de 68 500 És sintetitzada per la cèllula hepàtica i serveix com a vehicle de nombroses substàncies autògenes bilirubina, calci, àcids biliars, àcid úric, vitamines C, P, K, adenosina, etc i de substàncies exògenes medicacions
amiloïdosi
Patologia humana
Malaltia de causa desconeguda caracteritzada pel dipòsit extracel·lular d’una substància proteica (amiloide) que envaeix diversos teixits i vísceres de l’organisme i els va destruint.
Fonamentalment hom en distin geix dos tipus l’amiloïdosi primària , associada o no al mieloma múltiple, en què l’amiloide és format per proteïnes derivades de les cadenes lleugeres de les immunoglobulines tipus AL l’amiloïdosi secundària , associada a altres malalties cròniques inflamatòries, infeccioses o canceroses, que es caracteritza perquè l’amiloide és una proteïna diferent anomenada amiloide A tipus AA D’altres tipus, més rars, són les amiloïdosis localitzades en un sol òrgan, les hereditàries i les senils
coagulació
Química
Procés pel qual és alterada la fase dispersa d’un sistema col·loidal o el sòlid dissolt d’un sistema líquid, tot ocasionant la separació del sistema en una fase líquida i una massa insoluble gelatinosa.
Generalment hom ho aconsegueix per escalfament la clara d’ou esdevé una massa dura quan hom l’escalfa, per addició de compostos químics l’àcid nítric és emprat per a detectar petites quantitats de proteïna, perquè les fa flocular, per addició d’enzims la rennina és emprada industrialment per a la fabricació de formatges, pel fet que fa quallar la llet Hom dóna el nom de coagulació a fenòmens biològics concrets, com la coagulació de la limfa, dels teixits biològics, etc
ovoalbúmina
Bioquímica
Proteïna existent a la clara de l’ou.
Té un punt isoelèctric de 4,6 i un pes molecular aproximat de 44 500 daltons
al·lotípic | al·lotípica
transport actiu
Biologia
Mecanisme de transferència d’una substància des d’una regió en què es troba en feble concentració a una altra en la qual és més alta, travessant una membrana que les separa.
Per a fer que aquest trànsit sigui termodinàmicament possible, cal desprendre energia, que en la cèllula procedeix del metabolisme en forma d’ATP Probablement és un procés a l’abast de totes les cèllules Malgrat que s’han proposat molts models per a explicar aquest fenomen, tots tenen en comú el postulat d’un transportador entre la capa externa i la interna de la membrana, que pot consistir en una proteïna estereospecífica amb molta afinitat pel substrat, sempre condicionada a una suficient disponibilitat d’ATP
selenocisteïna
Bioquímica
Aminoàcid present en molts enzims.
Té la mateixa estructura que la cisteïna, però el sofre hi és substituït per un àtom de seleni Al contrari del que passa amb altres aminoàcids, no és codificada directament pel codi genètic La inserció de la selenocisteïna en la proteïna és duta a terme per un mecanisme especial en el qual intervé un codó UGA que normalment és un codó aturador i la presència d’un element específic element SECIS en la seqüència de l’ARN missatger Les proteïnes que tenen un o més residus de selenocisteïna s’anomenen selenoproteïnes
empalmament
Biologia
Mecanisme enzimàtic d’eliminació dels introns i d’unió dels exons durant el procés de maduració de l’ARN.
És propi dels organismes eucariotes Els senyals que indiquen el lloc precís de tall enzimàtic es troben dins els mateixos introns, i en el seu reconeixement intervenen diverses proteïnes, que formen el complex dlempalmament De vegades, l’empalmament és alternatiu, és a dir, que un intró pot actuar com a exó i no ésser eliminat, per la qual cosa formarà part de l’ARN madur i, en conseqüència, la seva informació es traduirà a la proteïna corresponent L’empalmament alternatiu augmenta el nombre de productes proteics diferents que poden ésser codificats per un mateix gen
fibrosi quística
Patologia humana
Afecció metabòlica hereditària amb caràcter recessiu, caracteritzada per l’anormalitat de les secrecions de les glàndules exocrines.
L’excés de mucositats secretades obstrueixen les vies fins i tot els intestins, els bronquis i els conductes pancreàtics, i els nivells de sodi i clor de la suor augmenten constantment Se sol presentar a la infantesa i es manifesta per manca de creixement, infeccions respiratòries, insuficiència pancreàtica i emfisema El 1989 hom aconseguí d’identificar el gen l’alteració del qual és responsable de la fibrosi quística, localitzat en el cromosoma 7 Aquest gen alterat dona lloc a la producció d’una proteïna defectuosa, que encara no ha estat identificada, tot i que, per mitjà de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina