Resultats de la cerca

Els fonaments de l’entitat es posaren el 1934, quan Josep Maria Font impulsà la creació, dins del CECB, d’una subsecció fotogràfica, el Foto Club El mateix any s’oferí la primera sessió de cinema amateur als seus locals i el següent es convocà el I Concurs El 1946 els socis Josep Ferré i Àngel Escalé idearen un mètode de sonorització en banda directa El 1958 s’impulsà la creació del Concurs del Rotlle una reproducció cinematogràfica dels certàmens de pintura ràpida, idea genuïnament manresana imitada posteriorment en nombrosos indrets, que esdevingué l’activitat més emblemàtica del grup, ja…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Nofilms Sigfrid Monleon, València, Marc Recha l’Hospitalet de Llobregat ARGUMENT Oceanografía del tedio 1916, d’Eugeni d’Ors GUIÓ Joaquín Ojeda, MRecha FOTOGRAFIA José Miguel Llorens Cano blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Mercè Batallé, Chus García MUNTATGE JOjeda MÚSICA Miquel Jordà SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ Salvador Dolz, Corinne Alba, OPlanas i la veu de Lluís Porcar ESTRENA Barcelona, octubre del 1992 preestrena PREMIS València Cinema Jove 1992 2n en la categoria de llargs, millor banda sonora i millor producció del País Valencià,…

Abandonà la feina de mecànic cap a vint anys per dedicar-se a la interpretació S’inicià en el teatre d’aficionats i, a partir del 1962, es professionalitzà Debutà en el cinema el 1965 en La familia y uno más , de Fernando Palacios i, fins al darrer franquisme fou un dels principals intèrprets de comèdia espanyola, junt amb Alfredo Landa i d’altres, sota la direcció de realitzadors com Pedro Lazaga La ciudad no es para mí , 1967 Vente a Alemania Pepe , 1971 o Roberto Bodegas Vida conyugal sana , 1973, premi Sant Jordi 1974 Des de la segona meitat dels anys setanta abandonà…

La primera projecció cinematogràfica pública tingué lloc en un local de la plaça de Catalunya de Barcelona el 5 de maig de 1895, amb el Kinetoscope d’Edison A Madrid la primera projecció fou a l’Hotel de Rusia el 15 de maig de 1896 l’operador era APromio, que treballava a la casa Lumière Mesos més tard, Eduardo Jimeno impressionà la primera pellícula espanyola, Salida de misa de doce del Pilar de Zaragoza A partir d’aquí l’interès pel cinema anà creixent fins a prendre cos real amb les figures de Fructuós Gelabert, capdavanter de la indústria cinematogràfica als Països Catalans i a tot l’…

Amb les primeres projeccions dels gemans Lumière al Salon Indien del Grand Café 1895 nasqué el cinema a França a la cambra documentalista dels Lumière i de llurs imitadors seguí la fantasia desbordant de Georges Méliès Si el capdavanter de la indústria cinematogràfica Charles Pathé donà a conèixer Ferdinand Zecca amb el seu realisme truculent, el seu competidor Léon Gaumont difongué l’obra de Louis Feuillade i tota una producció de films seriats d’un gran èxit popular, alhora que el film d’art , teatralitzat i limitat, restava marginat Parallelament sorgí un cinema còmic francès, la màxima…

Les seves primeres manifestacions, paralleles a les d’altres països, s’originen al final del segle XIX amb Arrivo del treno nella stazione di Milano 1896 Després adoptà ràpidament el caràcter monumentalista i espectacular que el caracterizà en la seva primera etapa L’any 1904 l’inventor Filoteo Alberini formà, juntament amb Santoni, la productora Manifattura Cinematografica Alberini e Santoni, realitzadora de La presa di Roma 1905, film que inaugurà la sèrie historicoespectacular continuada per Gli ultimi giorni di Pompei 1908, d’Arturo Ambrosio, Spartaco o il gladiatore della Tracia 1912, de…

Evolució S’hi palesa una voluntat emuladora de la Nouvelle Vague i dels cinemes "nous", "joves" i "lliures" que emergiren a Europa i als Estats Units des de la fi dels anys cinquanta Una bona mostra d’aquest tarannà el constituí l’elecció del nom, inspirat en l’Escola de Nova York S’oposà a l’anomenat Nuevo Cine Español realitzat a Madrid, del qual criticà tant el realisme sociològic amb propensió a l’academicisme com la submissió a la censura, tot i les relacions professionals i d’amistat entre els membres d’ambdós grups Les produccions de l’EdB volgueren ser elitistes, modernes,…

Els seus inicis són marcats per El fusilamiento de Dorrego, de Mario Gallo 1908, primer film d’argument En aquesta època el tema epicohistòric es repetí com una constant en la majoria de realitzacions Així ho demostren Juan Moreira 1909, La revolución de mayo 1910 i Nobleza gaucha 1915 Obrí un parèntesi el peoner José Ferreyra, que amb Campo afuera 1919 i La canción de mi ciudad 1930 deixà els temes històrics per a portar poesia al poble Mario Soffici insistí en el tema èpic en els seus millors films, Viento norte 1937 i Prisioneros de la tierra 1939 El 1942, hom creà el Museo Cinematográfico…

Iquino i el seu cunyat, l’industrial Francisco Ariza Esparones El director hi aportà el nom de la marca que ell mateix havia creat el 1934 i també la seva experiència cinematogràfica Les oficines se situaren a l’estudi fotogràfic que Iquino tenia al passeig de Gràcia Finançada per la Banca Tusquets, la firma es beneficià de la nova llei de protecció del cinema espanyol basada en l’intercanvi de produccions espanyoles per llicències d’importació de films estrangers El 1944, Iquino i Ariza signaren un contracte en exclusiva amb la distribuïdora Hispano Foxfilm, i aconseguiren la creació d’una…

Dirigit per Héctor Fáver, començà a funcionar el 1985 com a escola de formació fins que el 1990 es fundà el Grup Cinema-Art, orientat a la producció Es dedica a la formació pedagògica especialitzada d’àrees com direcció, fotografia i operador de càmera, muntatge i so, guió i interpretació, i seminaris especialitzats com ara el documental A més d’impartir formació teòrica i fer exercicis pràctics basats en el treball en equip, ofereix una experiència integradora dels diferents aspectes de la producció audiovisual Ha produït més de 200 curts, alguns dels quals han participat en festivals…