Resultats de la cerca
Es mostren 383 resultats
transició
Construcció i obres públiques
Transports
Zona d’una via o d’una infrastuctura de transport en la qual es produeix gradualment el canvi d’una determinada característica (curvatura, amplària, inclinació longitudinal, inclinació transversal, etc) d’una situació a una altra.
La transició de curvatura permet en la planta de l’eix el canvi gradual de direcció i de curvatura entre una alineació recta i una corba circular, o entre dues corbes circulars, de manera que hi hagi també una variació gradual de l’esforç centrífug Se sol resoldre mitjançant la reculada de la corba circular i la utilització d’una corba d’acord horitzontal, normalment la clotoide La transició de rasant entre dues d’uniformes consecutives es resol amb una corba d’acord vertical la més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, desenvolupada sobre el perfil longitudinal La transició de…
Mareig per moviment o cinetosi en la infància
El mareig per moviment , o cinetosi , consisteix en l’aparició d’una sensació d’inestabilitat desagradable, nàusees i vòmits, que es presenten quan l’infant es troba sotmès a moviments d’acceleració i desacceleració, com ocorre de manera especialment freqüent durant els viatges en automòbil o vaixell Aquest trastorn, molt comú en la infància, per bé que també es presenta en altres edats, es produeix a conseqüència d’una estimulació excessiva del sistema vestibular, causada pel moviment Tanmateix, l’aparició dels símptomes és afavorida per altres factors, com ara ansietat o por, o la…
neodimi
Química
Element químic pertanyent al grup dels lantànids, de color blanc d’argent, que actua amb valència +3.
Fou descobert el 1885 per Carl Auer von Welsbach, juntament amb el praseodimi, per desdoblament del didimi El 1943 F Trombe i F Gaume-Mahn obtingueren el metall sota la forma d’aliatge, reduint el clorur, NdCl 3 , a 900°C, per l’acció del magnesi El neodimi és present en totes les terres cèriques, i després del ceri és el més abundós dels metalls de les terres rares Hom l’extreu fonamentalment de la monazita, com a subproducte de l’extracció del ceri El metall és obtingut amb el 99,8% de puresa, per electròlisi directa del clorur fos, per formació intermèdia d’aliatges amb el…
rampa
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Pla inclinat, situat entre dues superfícies situades a diferent nivell, que es fa servir, especialment, per a poder-hi pujar i baixar càrregues tot reduint els esforços necessaris.
parasitisme
Ecologia
Relació interespecífica entre paràsit i hoste.
Aquest fenomen se sol donar en els casos en què l’hoste no veu greument afectada la seva viabilitat a causa del paràsit, bé que els trastorns que li pugui comportar li poden fer minvar la vitalitat i deixar-lo en inferioritat de condicions enfront dels individus de la seva mateixa espècie, i ésser seleccionat negativament El parasitisme és fruit de l’adaptació morfològica, fisiològica i ecològica, amb una llarga evolució parallela, entre un parell d’espècies, en la qual el paràsit arriba sovint a prescindir dels propis mitjans de supervivència per a passar a dependre obligadament de l’hoste…
psicosi
Psiquiatria
Terme genèric que designa un cert tipus de desordre i malalties mentals, generalment greus i caracteritzables sovint per una alteració global de la personalitat, i que sol comportar l’exclusió de referència a les afeccions psicosomàtiques, al retard mental, a les sociopaties i, sobretot, a les neurosis.
La contraposició entre psicosi i neurosi , important des d’un punt de vista pràctic en ordre al pronòstic i a la teràpia de les corresponents patologies, resta, tanmateix, difícil d’ésser precisada teorèticament és erroni, per exemple, de pretendre tipificar exclusivament la psicosi com a afecció de caràcter orgànic, reduint alhora la neurosi a malaltia purament psicogènica No és tampoc vàlid de diferenciar l’una de l’altra per una major o menor gravetat ni pel fet que el neuròtic pugui tenir generalment una consciència del seu desordre psíquic que el psicòpata no sol tenir la…
Pompeu Gener i Babot
Pompeu Gener i Babot
© Fototeca.cat
Literatura
Polígraf.
Fill d’un farmacèutic barceloní, tingué una formació científica —sembla que es doctorà en ciències naturals 1875—, cosmopolita —viatjà sovint per diversos països d’Europa, una vegada amb Apelles Mestres 1874— i progressista —es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868 i participà, encara el 1880, en el Primer Congrés Catalanista de Valentí Almirall— Residí llargues temporades a París, on publicà el seu llibre més famós, La Mort et le Diable 1880, amb pròleg d’Émile Littré Fou també a París on es posà en contacte amb els corrents ideològics moderns —molt sovint a través d…
Lenín Moreno
Política
Polític equatorià, de nom complet Lenín Boltaire Moreno Garcés.
Fill d’un mestre esquerrà i lliurepensador, es graduà en administració pública per la Universidad Central del Ecuador Els anys següents es dedicà a l’ensenyament i posteriorment fundà una empresa turística Del 1997 al 1999 dirigí la Federación Nacional de Cámaras Provinciales de Turismo del Ecuador El 1998 fou objecte d’una temptativa d’atracament que el deixà paraplègic Des d’aleshores es dedicà a promoure millores per als discapacitats amb una gran projecció presidí la Dirección Nacional de Discapacidades 2001-04 i creà la fundació Eventa, dedicada a promoure la superació personal per als…
mètode de reducció a la unitat
Matemàtiques
Mètode que permet de resoldre els problemes de proporcionalitat reduint-los al cas en què la quantitat a què és proporcional la incògnita té el valor de la unitat.
L’aplicació d’aquest mètode a un problema senzill concret és la següent Si sabem que algú recorre 15 km en 3 hores i volem saber quin ha estat el camí recorregut en 2 hores, hom raona així recorre 15/3 km/h = 5 km/h, i, per tant, el camí recorregut en dues hores és 5 x 2 = 10 km El mètode de reducció a la unitat representa una alternativa racional a la regla de tres
partit judicial
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, unitat territorial integrada per un o més municipis d’una mateixa província, on hi ha un o més jutges de primera instància i instrucció, amb seu a la seva capital, i jurisdicció en tot l’àmbit de la seva demarcació.
Constitueix també la demarcació que hom pren com a base per a la distribució dels diputats provincials en proporció al nombre d’habitants Els partits judicials es crearen l’any 1834, en cessar els alcaides ordinaris en l’exercici del poder judicial Aleshores, als Països Catalans hi havia 85 partits judicials, a més dels fragments d’uns altres 5 amb el cap de partit situat a Aragó o a Múrcia Durant 130 anys els canvis foren petits algunes supressions com Ciutadella, incorporada a Maó, o Vila-real a Castelló de la Plana, addicions com Sabadell, desdoblat de Terrassa, o Villena, que ho fou d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina