Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació
Entitats culturals i cíviques
Institució privada sense afany de lucre, la finalitat de la qual és promoure el desenvolupament tecnològic i científic i difondre’l entre la ciutadania de Catalunya.
Fundada el 1986 a Barcelona, es regeix per un patronat mixt Generalitat i empreses privades Entre les activitats que realitza destaquen les de difusió i divulgació de la ciència en el món de l’ensenyament no universitari programa Ciència i Aula, Setmana de la Ciència, etc i diversos programes per a estimular la cooperació entre ciència i empresa Disposa de diversos serveis, com el SIAB Servei d’Informació d’Ajuts i Beques Ha impulsat institucions dedicades a la recerca i a la difusió científica, amb les quals manté vincles el Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya…
Federació Internacional d’Associacions de Pitch and Putt
Golf
Organisme que regeix el pitch-and-putt en l’àmbit mundial amb seu a Barcelona.
Coneguda com FIPPA, fou constituïda oficialment a Calella el 2006 Organitza les competicions internacionals més destacades, com la Copa del Món de pitch-and-putt, disputada des del 2004, i el Campionat del Món individual de pitch-and-putt, disputat per primera vegada el 2009 En són membres de ple dret les associacions de pitch-and-putt d’Irlanda, Catalunya, Holanda, Noruega, Gran Bretanya, Suïssa, Austràlia, Xile, Andorra i els Estats Units, i com a membres associats consten el Canadà, Corea del Sud, la Xina i Alemanya Inicialment també tingué associades les federacions de França, Itàlia, San…
Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals

La Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals organitzà, el 2011, el segon Trofeu Internacional de Boccia Roser Pecanins
Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals
Esport general
Organisme que regeix l’activitat esportiva per a les persones amb paràlisi cerebral a Catalunya.
Fou fundada l’any 1990 com a Agrupació Esportiva, constituïda el 1991 i reconeguda com a federació el 1996 Roser Pecerins Vallès en fou la primera presidenta Té com a finalitat el foment, la promoció i la gestió de l’activitat física i esportiva d’aquest collectiu Regula la pràctica d’una dotzena d’esports adaptats atletisme, boccia, ciclisme, eslàlom amb cadira de rodes, esquí, futbol, hípica, hoquei, natació, rem, tennis de taula i vela Promociona la participació en campionats estatals, que també organitza en nombroses ocasions També s’encarrega de la formació de tècnics, entrenadors,…
Dant
Música
Nom amb què és conegut el poeta italià Dante Alighieri.
Figura de primera línia del Renaixement italià, les allusions a la música són nombroses en la seva producció, especialment en la seva obra cabdal, la Divina Comèdia , en què les referències a l’art musical se situen tant en el pla de la forma com en el del contingut En l’aspecte formal, s’ha remarcat la transposició de diversos procediments compositius que determinen l’arquitectura del poema, sigui en l’estructura estròfica, la distribució de les simetries o la disposició del material narratiu, en el qual s’ha vist una transposició de la polifonia de l’època Pel que fa al contingut, la música…
lluita
Esport
Combat, sense armes, entre dos contendents, en què guanya aquell que obliga el contrari a tocar terra amb totes dues espatlles alhora i l’immobilitza durant uns quants segons.
La victòria es pot aconseguir també per punts, a judici de l’àrbitre, per abandó del contrari o per desqualificació d’un contendent Els combats tenen una durada de 10, 12 o 20 minuts, repartits en dos períodes, amb un minut de repòs en l’endemig, i són disputats sobre un tapís de 6 × 6 m o de 8 × 8 m Els lluitadors es classifiquen en categories, segons el pes minimosca , fins a 48 quilos mosca , fins a 52 quilos, gall , fins a 57 ploma , fins a 62 lleuger , fins a 68 semimitjà , fins a 74 mitjà , fins a 82 semipesant , fins a 90 pesant , fins a 100, i superpesant , més de 100 La lluita ha…
Unterwalden
Divisió administrativa
Cantó del centre de Suïssa, al S del llac dels Quatre Cantons.
Comprèn els semicantons sobirans d' Obwalden , a l’W, més gran i menys poblat 491 km 2 32 225 h est 2000, i de Nidwalden , a l’E, més petit i més poblat 276 km 2 37 657 h est 2000 Ocupa la zona prealpina que s’estén des de la riba meridional del llac fins al N de l’Oberland, formada per un relleu de muntanyes mitjanes que assoleixen la màxima altitud al S Titlis, 3 243 m És solcat per les valls de l’Aa d’Engelberg i de l’Aa de Sarnen, immissaris del llac dels Quatre Cantons La ramaderia per a la producció de llet, base econòmica tradicional, té avui molta menys importància si bé a Obwalden…
acord

Acord musical
© Fototeca.cat
Música
Conjunt de dos o més sons simultanis que es regeix per les lleis de l’harmonia.
Els acords són constituïts per superposicions d’intervals de tercera interval Quan la nota inferior és a la base, l’acord es troba en estat fonamental si aquesta disposició canvia, es tracta d’una inversió En l’harmonia tradicional, els acords són classificats, segons el nombre de sons que els integren, en acords de tres, de quatre i de cinc sons L' acord de tres sons resulta de la superposició de dues terceres Pot ésser consonant i llavors és anomenat acord perfecte major i acord perfecte menor , ambigu acord de quinta disminuïda i dissonant acord de quinta augmentada Cada un d’aquests…
estadística de Bose-Einstein
Física
Estadística quàntica que regeix el comportament d’un conjunt de bosons indiscernibles i independents (mecànica estadística).
Els bosons no obeeixen el principi d’exclusió de principi d’exclusió de Pauli i, per tant, n'hi pot haver un nombre qualsevol en un mateix estat quàntic Hom pot demostrar que el nombre mitjà de bosons en l’estat d’energia E és essent k la constant de Boltzmann, T la temperatura absoluta del sistema i μ una constant determinada per la condició Σ n E = N , on N és el nombre total de partícules del conjunt
taoisme
Taoisme
Un dels tres grans corrents del pensament xinès tradicional, en el qual cal distingir d’una banda una doctrina misticofilosòfica (taoisme sapiencial de l’època Zhou) i de l’altra unes pràctiques supersticioses (taoisme religiós posterior).
A part el dubtós Yangzhu , els dos clàssics del taoisme són el Laozi o Lao-Tse i Zhuangzi Laozi, en la seva obra homònima, més coneguda per Daodejing o Tao-teking substitueix l’antiga deïtat xinesa Shangdi pel tao, misteriós principi de l’Univers, diferent del món però immanent en ell per la seva virtut De Tao ho produeix tot, ho regeix tot, ho vivifica tot la seva absència és la mort La seva acció, però, es realitza sense activitat, i el no-fer és la llei de la natura Per això el savi que està en acord amb el tao, sense fer res, tot ho perfà el bon governant, sense forçar,…
dret italià
Dret
Dret vigent a Itàlia.
Pròpiament hom no pot parlar de dret italià fins a mitjan s XIX, quan es constitueix l’estat italià Fins aleshores convivien en la península Itàlica i les illes de Sardenya i de Sicília diferents drets propis de cadascun dels estats, sota un comú denominador, d’arrel romanista A aquesta arrel originària s’havien unit diferents influències, com les dels ostrogots i els llombards, que pervisqueren sobretot al nord Durant l’edat mitjana es desenvolupà el dret canònic i es renovà l’interès pel dret romà a través de l’escola de glossadors de la Universitat de Bolonya, mentre que a Sicília, a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina