Resultats de la cerca

Es presenta en disminucions de flux sanguini per disminució de sang total hemorràgia, deshidratació, per disminució de sang útil insuficiència cardíaca, cirrosi o per estenosi de l’artèria renal La simptomatologia és com la de l’aldosteronisme primari

Acabà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona el 1946 i es doctorà per la Universitat de Madrid el 1951 Deixeble directe del seu pare en l’ especialitat urològica , amplià estudis a l’estranger, on aprengué les tècniques d’urologia més modernes, que aplicà en tornar a Catalunya El 1972 fou nomenat catedràtic numerari d'urologia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou vicerector els anys 1973-80 i més tard nomenat professor emèrit 1988 El 1994 exercí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona Els seus cursos internacionals d’urologia tingueren també ampli ressò…

Hom anomena varicocele un trastorn caracteritzat per la formació de dilatacions de les venes que buiden la sang del testicle En general, la varicocele és deguda a una anomalia congènita del drenatge de la vena espermàtica, que condueix la sang del testicle cap a la circulació venosa general Aquesta anomalia es presenta gairebé solament en el costat esquerre, pel fet que la vena espermàtica esquerra segueix un trajecte vertical i conflueix en angle recte amb la vena renal esquerra Així, la sang transportada per la vena espermàtica esquerra, després de vèncer la força de la…

Així, la càpsula adiposa del ronyó, que l’envolta i el sosté la càpsula de Bowman, que envolta el glomèrul renal la càpsula del cristallí la càpsula de Glisson, que envolta el fetge la càpsula de Tenon , que envolta el globus ocular, etc

Deixeble de Ramon Turró, inicià els seus treballs de fisiologia al laboratori del doctor Coll i Pujol Fou catedràtic de fisiologia a Saragossa 1914 i a Granada 1918, i després de farmacologia i terapèutica a Barcelona 1929 Collaborà intensament amb August Pi i Sunyer, amb el qual fundà l’Institut de Fisiologia Membre de la Societat de Biologia de Barcelona l’actual Societat Catalana de Biologia des de bon començament, arribà a ésser-ne president 1919-20 i dirigí l’escola de sordmuts i subnormals a Villa Joana La seva tesi d’entrada a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1925 versà sobre…

Generalment, aquest fracàs s’esdevé després d’una lluita més o menys llarga per contrarestar algun defecte preexistent, bé funcional, bé anatòmic Les més freqüents, i també les més greus, són la descompensació renal i la miocardíaca La descompensació determina un estat d'insuficiència

Consisteix en moviments de flexió i d’extensió del canell i els dits, amplis i irregulars, amb convulsions d’un ritme variable Bé que és molt freqüent en la insuficiència hepàtica greu, també es pot presentar en la insuficiència respiratòria i renal i en alguns trastorns electrolítics

Les sals d’àcid cítric passen del plasma sanguini a l’interior de la nefrona pel filtrat glomerular i la seva reabsorció depèn de l’equilibri àcid-bàsic regulat per la funció renal En condicions normals, aproximadament el 90% de les sals d’àcid cítric filtrades són reabsorbides

És una malaltia, pròpia de persones més grans de 40 anys, que ocasiona dolors ossis amb múltiples lesions osteolítiques, hipercalcèmia, anèmia, insuficiència renal S'associa sovint amb l'amiloïdosi A voltes, es manifesta com un tumor localitzat en un os concret i, aleshores, el seu pronòstic és força més benigne

Es presenta en forma de sòlid cristallí que es fon a 134-135°C Actua com a antagonista competitiu de l’aldosterona provocant una disminució del bescanvi de sodi per potassi en el túbul renal És un diürètic estalviador del potassi que hom administra sol o en combinació amb altres diürètics