Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
Charles Dibdin
Música
Compositor anglès.
Vida Fill d’una família nombrosa, sembla bastant probable que fos instruït pels organistes de Winchester James Kent i P Fussell, tot i que gran part del seu aprenentatge fou autodidàctic, a partir de l’estudi personal dels concerts d’A Corelli, i del Traité d’harmonie de JPh Rameau Cantà al Covent Garden amb només quinze anys, i aviat publicà una collecció de cançons i cantates La seva carrera com a cantant solista fou breu, amb papers característics a les òperes pastitx de S Arnold En les primeres òperes que ell compongué arranjava també el llibret, i durant uns quants anys tingué com a…
art austríac
El Bes, del pintor austríac Gustav Klimt (1862-1918)
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat als territoris germànics que constituïren el nucli tradicional del patrimoni de la casa d’Àustria, i, posteriorment, a la República d’Àustria.
Malgrat que l’art austríac no tingué, dins l’art alemany, característiques unitàries fins a l’acabament del s XVII, a la Baixa Àustria aparegué —possiblement des de l’època romànica— un tipus d’esglesiola camperola amb el campanar situat sobre l’altar major chorturm i de capella funerària comunitària de planta circular destinada als vassalls feudals Un altre tret característic és la gran influència del ordes mendicants, que feren d’Àustria un país capdavanter en l’oposició a la catedral gòtica de tipus francès aquesta fou substituïda per un tipus d’església simple i funcional hallenkirche,…
Tetralogia
Música
Conjunt de quatre òperes de Richard Wagner —Das Rheingold (‘L’or del Rin’, 1869), Die Walküre (‘La valquíria’, 1870), Siegfried (1876) i Götterdämmerung (‘El capvespre dels déus’, 1876)—, basades en les llegendes escandinaves que donaren origen al cant dels Nibelungs, i titulat conjuntament Der Ring der Nibelungen (‘L’anell dels Nibelungs’).
Serví per a la inauguració del Festspielhaus de Bayreuth 1876 Bé que la majoria dels grans teatres d’òpera del món han representat la Tetralogia completa en dies successius o pròxims, les tres darreres parts solen ésser representades independentment
pintura d’esport
Pintura
Esport general
En la pintura catalana no es troben representacions esportives, lògicament, fins que l’esport queda tipificat com a tal, a les acaballes del segle XIX.
Abans, potser es poden trobar representacions de persones que fan esforç en el terreny físic o d’acròbates –per exemple, a les pintures murals de Sant Joan de Boí segle XII, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC Una de les primeres pintures catalanes en què l’esport és vist amb solemnitat és el retrat que Josep Cuchy va fer a Josep Bea Aragay, professor d’esgrima de l’Ateneu Barcelonès, vestit amb l’uniforme i el floret a la mà, en una data imprecisa entre el 1887 i el 1890 és una pintura a l’oli, conservada al mateix Ateneu De fet, el modernisme afavorí que activitats…
esport

Esport (waterpolo)
© Fototeca.cat-Corel
Esport
Sistema ordenat de pràctiques corporals fetes en competició, en exhibició o per afecció i fonamentades en el màxim rendiment no utilitari degudament mesurat, que té com a objectiu aconseguir la victòria, la millora física, el rècord o l’esbargiment.
Sovint hom ha associat l’esport, especialment a partir de la instauració dels moderns Jocs Olímpics 1896, a determinades pràctiques que es feien en l’antiguitat i ha intentat de seguir-ne l’evolució fins avui Cap d’aquestes pràctiques, tanmateix, malgrat consistir especialment en exercicis físics, no respon al model d’esport Els exercicis practicats pels grecs, que han inspirat l’especialitat de l’atletisme i els actuals Jocs Olímpics, constituïen concursos rituals de caràcter religiós en què participaven només els ciutadans grecs, i que eren destinats a fomentar el panhellenisme i eren…
Ralph Vaughan Williams
Música
Compositor anglès.
Vida Fill d’un reverend, quedà orfe de pare quan tenia tres anys i llavors es traslladà amb la seva família a Londres Des de molt jove mostrà aptituds per a la música, que el seu entorn familiar contribuí a desenvolupar Així, una tia seva li impartí les primeres classes de piano i també li proporcionà una sòlida base teòrica Durant l’adolescència, a més de piano, estudià orgue i violí, però fou finalment la viola l’instrument al qual es dedicà amb més intensitat El 1890 ingressà al Royal College of Music de Londres, on tingué professors de la categoria de Hubert Parry, Charles Villiers…
teatre d’òpera
Música
Edifici destinat a la representació d’òpera.
Si bé els primers teatres permanents es bastiren a Grècia a partir del segle IV aC, i després a Roma, el llarg període de l’Edat Mitjana suposà un total trencament amb la tradició constructiva i l’ús dels teatres Així, l’origen del teatre d’òpera cal situar-lo en el Renaixement italià i en el canvi de localització dels espectacles, dels espais públics -carrers o places- als espais privats -patis o salons dels palaus-, amb muntatges efímers, fins que es produí l’especialització d’un espai propi i permanent per a la funció L’edifici havia de congregar el públic de manera adequada i permetre el…
ciència-ficció
Cinematografia
Literatura
Gènere literari i cinematogràfic basat en ingredients de caràcter extraordinari però racionalitzables per la imaginació, i centrat generalment en el desenvolupament de les possibilitats atribuïdes a la tècnica i a la ciència.
Els seus límits es confonen sovint amb els de la literatura fantàstica fantàstic i alguns dels seus productes poden arribar a ésser inclosos en qualsevol dels dos apartats així, per exemple, en diverses narracions de Lovecraft El gènere s’anà establint a la segona meitat del s XIX, amb Jules Verne, HG Wells, etc, i, al s XX, amb Edgar Rice Burroughs, Abraham Merritt, etc El 1926 Hugo Gernsback, que encunyà el terme, contribuí a la seva consolidació en fundar als EUA la revista Amazing Stories , especialitzada en narracions de ciència-ficció El gènere adquirí una gran popularitat entre el gran…
Carlemany

Escultura atribuïda a Jaume Cascalls (s XIV), que fou venerada com a Carlemany
© Fototeca.cat
Història
Rei dels francs (768-814) i primer emperador de l’imperi d’occident restaurat (800-814).
Segon sobirà de la dinastia carolíngia, a la qual donà nom, era fill, probablement natural legitimat de Pipí I i de Berta o Bertrada, filla de Caribet, comte de Laon, casats després del 749 Heretà del seu pare els països disposats en semicercle des de Bohèmia fins a la meitat occidental dels Pirineus, i el seu germà Carloman els compresos en un semicercle interior des de Suïssa al Pirineu oriental En 761-762 participà en la campanya d’Aquitània contra Gaifré, i el 769 derrotà els aquitans d’Hunold En ésser consagrat rei, el 768, a Noyon, ja tenia dos fills de la franca Amaldruda Pipí el…
la Garrotxa

Comarca
Comarca de Catalunya, la més oriental de les de muntanya.
La geografia Cap de la comarca, Olot Comprèn l’alta conca del Fluvià i les capçaleres de la Muga i de les rieres d’Amer i de Llémena El territori no és homogeni i hom pot considerar-hi, tant des del punt de vista físic com humà, dues subcomarques el sector que s’estén al nord de la vall del Fluvià, denominat freqüentment alta Garrotxa , i el que ocupa la part meridional, conegut correntment per comarca d’Olot Vista aèria de la ciutat d’Olot, cap de comarca de la Garrotxa © Arxiu Fototecacat L’alta Garrotxa constitueix un sector molt muntanyós, laberíntic i escarpat amb profunds engorjats i…