Resultats de la cerca
Es mostren 318 resultats
Sant Martí de Granera
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent, on hi ha el primitiu portal tapiat M Anglada El temple parroquial es troba al barri anomenat de l’Església, a un centenar de metres vers ponent de la capella de Santa Cecília Mapa L36-14363 Situació 31TDG217199 MAB Història L’església parroquial de Sant Martí de Granera, com a punt de referència d’un ampli terme, apareix el 1040 en la documentació de Sant Benet de Bages, monestir que posseïa amplis dominis en el seu territori Altres referències del 1068 en endavant en confirmen la continuïtat Avançat el segle XIII hom va renovar l’església, de la qual ha…
Jaume Renard de Saint-Malo
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Germà de Joan Baptista Renard de Saint-Malo Atret, primer, pels errors que llegí en el diccionari epigràfic francès Gallia christiana ,i interessat a rectificar-los, s’inicià en la història amb un episcopologi de la diòcesi nord-catalana d’Elna Investigador metòdic de l’antiguitat d’aquest territori, començà a escorcollar sobretot les fonts eclesiàstiques a la recerca de documents que li permetessin publicar amb proves definitives sempre escriví en francès Afectat per una malaltia que el matà prematurament, malgrat el seu rigor i la seva intuïció, sovint no pogué fer ell mateix la…
Santa Maria de Puigcerdà
Art romànic
La vila de Puigcerdà té el seu origen a la darreria del segle XII Segons un document datat el 16 de març de 1178, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó havia fet traslladar la vila d’Ix a l’indret anomenat Montcerdà Monte Cerdano i concedí al bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, un lloc a la nova vila perquè pogués edificar una església parroquial Cal suposar, doncs, que el temple que es fundà fou la parròquia de Santa Maria de Puigcerdà, de la qual no s’han localitzat notícies documentals fins ben entrat el segle XIII En aquest sentit hi ha constància que els anys 1279 i 1280 el capellà de…
Albert Salsas
Historiografia catalana
Historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Fill d’un enginyer de carreteres natural de Palau de Cerdanya, era membre d’una família molt antiga de la Cerdanya, amb mencions i filiacions que es remunten al s XIII Aquesta nissaga originària de la Llaguna Conflent s’establí durant el s XVIII a la zona d’Oceja un dels parents era Pere Salsas Trillas, rector de Llívia, teòleg i canonge de Ponts, que escriví un famós Promptuari moral sagrat y cathecisme pastoral , a més d’un tractat de dret català i d’un episcopologi d’Urgell Després d’estudiar a Peirigús i Bordeus, Albert Salsas descobrí, a divuit anys, la terra dels…
Luis de Góngora y Argote
Literatura
Poeta castellà.
Fill d’una família benestant, estudià a Salamanca Beneficiat de la catedral de Còrdova, acomplí missions per Galícia, Navarra i les dues Castelles Una amonestació episcopal pel fet de tractar amb comediants, d’anar als toros i d’escriure versos profans i les justificacions que hi oposà li confereixen una imatge de clergue refinat, culte i vagament mundà A partir del 1603 residí a Valladolid, aleshores seu de la cort Maldà per fer-se una situació econòmica sòlida, però no hi reeixí, ni pel fet d’haver estat nomenat capellà de Felip III El 1626, ja malalt, tornà a Còrdova La seva obra, ultra…
Sant Bartomeu de Bell-lloc (Cantallops)
Art romànic
Situació A uns 4 km de Cantallops, a la part meridional del terme, aigües avall de la riera de Torrelles, hi ha les ruïnes del que fou monestir de canongesses augustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc Actualment hi ha el mas de Bell-lloc, casal del segle XVIII, reformat al final del segle XIX, seguint el gust neogòtic i modernista Mapa 220M781 Situació 31TDG950943 Per anar-hi hom pot agafar un camí de terra en estat regular, més aviat dolent, des de Cantallops És millor, però, agafar un altre camí, des de la carretera local del Pont de Campmany a Garriguella, que es troba a mà esquerra, a…
El poblat de Castellar del Portell (Crespià)
Art romànic
L’indret de Castellar —nom avui oblidat— era situat al sector meridional del lloc i veïnat de Portell, al planell i serrat que voregen els cingles que limiten amb el Fluvià, on hi ha les esglésies de Sant Miquel de Roca i Sant Bartomeu Castellar és un topònim molt repetit, el qual gairebé sempre té l’origen en l’existència de ruïnes de poblats o fortaleses de l’antiguitat, sovint emmurallades Castellar del Portell no n’és cap excepció ja que també hi ha vestigis evidents d’un antic hàbitat Pel fet d’ésser el fruit de prospeccions en superfície, les troballes més abundants s’han recollit a l’…
Castell o palau de Palautordera (Santa Maria de Palautordera)
Art romànic
Situació Sobre el solar de l'antic castell o palau es va edificar l’església parroquial de Santa Maria, la qual aprofita una de les torres com a campanar C Barbany-M R Garcia Vista aèria de la vall inferior de la Tordera amb les viles de Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera a primer terme i el Montseny al fons TAVISA-J Todó La torre que resta de l’antic castell de Palautordera es troba situada a l’extrem nord-oest de l’actual església parroquial de Santa Maria, que presideix la vila, i fa la funció de campanar Mapa 37-14364 Situació 31TDG538160 L’església de Santa Maria, emplaçada a l’…
alemany | alemanya
Història
Individu d’un poble de llengua germànica establert, en la seva major part, a l’Europa central.
La integració, característiques i extensió d’aquest poble han sofert en el curs de la història vicissituds molt variades Les estirps germàniques occidentals fixades a la regió, un cop passat el període de les invasions o migracions francs, saxons, alamans, baiuvarins, turingis i frisons, no començaren a adquirir els sentiments de diferenciació davant els altres pobles i de pertinença a una comunitat Zusammengehöirigkeit , base d’una consciència nacional, fins que la partició de l’imperi carolingi no portà al pla polític la contraposició d’aquest conglomerat ètnic amb les poblacions de parla…
Joan Boscà i Almogàver
Portada de la primera edició de les obres de Joan Boscà i Almogàver (1543)
© Fototeca.cat/IMHB
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De família benestant relacionada amb les lletres el seu avi Joan Francesc Boscà fou poeta i cronista en català, serví des del 1505 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V Conegué Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs—, fou deixeble de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo i preceptor del duc d’Alba Una conversa a Granada, el 1526, amb l’ambaixador venecià Andrea Navagero l’impulsà a conrear l’ endecasillabo i les formes estròfiques italianes, fet que comportà una revolució en la història de la poesia hispànica El…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina