Resultats de la cerca
Es mostren 398 resultats
Hàbitat natural i fonts d’infecció
Patologia humana
És anomenat hàbitat natural el lloc on els diversos microorganismes viuen normalment, com per exemple els sòls, l’aigua o l’organisme d’animals o de persones Són anomenats font d’infecció els nínxols ecològics des dels quals els microorganismes i paràsits humans es propaguen cap a l’organisme humà, on provoquen una infecció Generalment, l’hàbitat natural d’un germen constitueix alhora una font d’infecció En general les fonts d’infecció contenen un nombre elevat de microorganismes o paràsits de l’home, ja que disposen dels elements necessaris perquè s’hi reprodueixin amb facilitat i rapidesa…
Anàlisi d’esperma
Patologia humana
L’ anàlisi d’esperma , espermograma , o seminograma és una prova que consisteix a analitzar al laboratori l’esperma ejaculada per a conèixer-ne les característiques químiques i les cèllules que conté Aquest mètode d’examen és útil per a valorar l’activitat elaboradora de semen, i és emprat especialment en la diagnosi de la infertilitat Proporciona informació, per tant, de la funció de tots els òrgans que participen en la formació del semen, sobretot dels testicles, les vesícules seminals i la pròstata El semen que es vol sotmetre a anàlisi es pot obtenir amb diverses tècniques Els mètodes més…
El pàncrees
Anatomia humana
El pàncrees , un òrgan aixafat, d’uns 15 cm de llargada i uns 5 cm d’amplada, que se situa transversalment a la part superior de la cavitat abdominal i que esquemàticament comprèn tres porcions el cap, el cos i la cua El cap del pàncrees , que és la porció més voluminosa i ampla d’aquest òrgan, es localitza a la regió central de la part superior de la cavitat abdominal, envoltada pel duodè i travessada pel segment final del colèdoc El cos del pàncrees , la porció central de l’òrgan, solca la regió superior de la cavitat abdominal, de dreta a esquerra, per darrere de l’estómac i per davant de…
Higiene i precaucions generals de la dona durant el puerperi
És convenient que durant el puerperi la dona controli especialment la seva higiene per a evitar les acumulacions de secrecions que podrien afavorir les infeccions Des del primer dia després del part la dona es pot dutxar i rentar al bidet, però és preferible que no orienti directament el doll d’aigua cap als òrgans genitals D’altra banda, durant aquest període convé d’evitar les immersions a la banyera, la piscina o el mar, fins que en la revisió de la quarantena es confirmi la recuperació adequada dels òrgans genitals Per a absorbir els loquis propis del puerperi la dona pot emprar compreses…
mimetisme
mimetisme Colobra escurçonera (Natrix maura) (dalt), que copia la coloració aposemàtica d’un ercurçó (Vipera aspis) (baix)
© Fototeca.cat
Ecologia
Propietat que tenen algunes espècies de copiar la coloració aposemàtic o l’aspecte extern d’altres espècies no comestibles o perilloses per a llurs depredadors habituals.
El mimetisme batesià consisteix en el fet que l’espècie mimetitzadora, que habita en el mateix biòtop i en menys abundància que l’espècie mimetitzada, es confon amb aquesta, la qual posseeix mecanismes de defensa fibló, secrecions nauseabundes, etc El mimetisme müllerià consisteix en el fet que diverses espècies no comestibles o perilloses per a llurs possibles depredadors adopten coloracions aposemàtiques idèntiques per tal de reduir les pèrdues degudes a l’aprenentatge dels depredadors Aquest mimetisme és molt més freqüent que l’anterior El mimetisme mertensià consisteix en l’…
muda

Muda d’una cigala
budak (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Procés de canvi de les estructures epidèrmiques protectores de determinats animals, especialment dels artròpodes.
La muda dels artròpodes és un fenomen que els permet l’augment del gruix o de la llargada del cos, o bé, en alguns grups, l’adquisició d’una lliurea nupcial o de la maduresa sexual Si la creixença o l’adquisició de lliurea té lloc periòdicament durant la vida de l’animal, la muda també és periòdica, però en general només esdevé en l’etapa de la vida de l’animal en la qual succeeixen aquells fenòmens És un procés regulat per secrecions endocrines de glàndules específiques En els rèptils, ocells i mamífers, el fenomen de la muda implica el canvi de l’epidermis, de les plomes i del…
condiment
Alimentació
Substància que hom afegeix als aliments per reforçar-ne o millorar-ne el sabor.
El costum de condimentar els aliments té un origen remot i és possible que la primera motivació del seu ús fos la conveniència de dissimular les olors desagradables dels queviures en mal estat de conservació Els condiments afavoreixen la digestió perquè estimulen les secrecions gàstriques Poden ésser substàncies simples o composicions culinàries, com les salses salsa i els sofregits sofregit Segons llur sabor, els condiments simples poden ésser classificats en salats sal , àcids vinagre, suc de llimona, tàperes , aromàtics espècies, herbes , acres mostassa, all Alguns…
El que cal saber dels pòlips nasals
Patologia humana
Els pòlips nasals són tumoracions translúcides i prominents de la mucosa nasal que apareixen a conseqüència d’una rinitis crònica La causa principal de la formació de pòlips nasals és la rinitis crònica vasomotora, que en molts casos és deguda a l’abús de nebutitzadors nasals La rinitis allèrgica és la segona causa més freqüent de la formació de pòlips nasals Les persones amb pòlips nasals han de consultar el metge si poden emprar ocasionalment medicaments antiinflamatoris i analgèsics, perquè de vegades aquest tipus de fàrmacs desencadenen en aquests casos rinitis o crisis d’asma bronquial…
fibrosi quística
Patologia humana
Afecció metabòlica hereditària amb caràcter recessiu, caracteritzada per l’anormalitat de les secrecions de les glàndules exocrines.
L’excés de mucositats secretades obstrueixen les vies fins i tot els intestins, els bronquis i els conductes pancreàtics, i els nivells de sodi i clor de la suor augmenten constantment Se sol presentar a la infantesa i es manifesta per manca de creixement, infeccions respiratòries, insuficiència pancreàtica i emfisema El 1989 hom aconseguí d’identificar el gen l’alteració del qual és responsable de la fibrosi quística, localitzat en el cromosoma 7 Aquest gen alterat dona lloc a la producció d’una proteïna defectuosa, que encara no ha estat identificada, tot i que, per mitjà de procediments…
Fisiologia de l’aparell digestiu
Fisiologia humana
L’aparell digestiu realitza una funció bàsica, ja que l’activitat que desenvolupa permet que l’organisme obtingui les diverses substàncies nutritives que li proporcionen l’energia necessària per a mantenir el metabolisme i realitzar els moviments, com també els materials plàstics destinats a constituir els diversos teixits, tant en el creixement com en la regeneració constant En l’obtenció i l’aprofitament de les substàncies nutritives cal posar en funcionament una sèrie de processos que comencen amb un acte voluntari, la recerca mateixa i la ingestió dels aliments, però que posteriorment es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina