Resultats de la cerca

Estudià al conservatori d’Isabel II de Barcelona amb Josep Rodoreda i Marià Obiols El 1875 es traslladà a Roma, i el 1876 a París, on estudià al conservatori piano i contrapunt El 1879 tornà a Barcelona, on estrenà el 1882, al Liceu, la seva òpera Lo desengany amb llibret de Conrad Roure Després viatjà per la península Ibèrica i per Amèrica dirigint òpera i sarsuela Visqué últimament molts anys a Palma Mallorca, on dirigí l’orfeó La Protectora Escriví nombroses sarsueles, entre les quals La Santa Pagesa i Na Bet-Maria, un poema simfònic titulat Brisas del mar, una cançó de bressol veu i piano…

Començà a estudiar arquitectura a la universitat, però abandonà la carrera per dedicar-se a la música Es graduà com a professor de teoria de la música, harmonia i composició al Conservatori Nacional, on més tard impartí classes de teoria i solfeig Posteriorment ocupà la càtedra d’harmonia i composició al mateix conservatori i el 1944 fou nomenat director del centre Fou un compositor molt influent en la vida musical xilena, des de la seva càtedra universitària i també com a membre de l’Associació Nacional de Compositors Entre les seves obres cal destacar Escenas Sinfónicas , per a orquestra,…

Inicialment es dedicà a la composició d’òperes angleses, però la dificultat per a assolir l’èxit l’abocà a conrear diferents gèneres, principalment cançons i obres corals Fou l’únic compositor anglès del seu temps que es dedicà al gènere simfònic Estudià a Londres, i posteriorment ensenyà a la Royal Academy of Music, on tingué enfrontaments amb altres collegues Fou un dels fundadors de la Societat Händel, el 1844, i dirigí repetides vegades al Covent Garden Entre les seves composicions destaquen les òperes King Charles II 1850 i Robin Hood 1860 i les obres simfòniques El seu estil és…

Inicià els estudis musicals sota el guiatge d’Antoni Oller a la capella de música de l’església de Sant Feliu i més tard els continuà a Barcelona amb Anselm Barba El 1873 accedí a la plaça d’organista i al magisteri de capella de la Puríssima Concepció de Sabadell i el 1878 fou organista de Santa Anna de Barcelona Des d’aquests llocs desplegà la seva activitat docent, que amplià el 1898 en ésser-li encomanada la direcció de l’Escola Municipal de Música de Sabadell, en substitució d’Eusebi Bosch, institució que dirigí fins a la seva mort Entre els seus deixebles es troba Agustí Borguñó…

Consta d’una obertura en la part frontal en la qual hi ha collocades unes persianes, gelosies o ventalles verticals que es tanquen o s’obren mitjançant un pedal basculant emplaçat en la consola, sobre el centre del pedaler La qualitat del seu efecte, de pianissimo a fortissimo i viceversa, és més gran com més petita és la relació entre la capacitat volumètrica de la caixa i la superfície de sortida del so Té el seu origen en l’arca d’ecos de l’orgue castellà El primer exemple conegut és el de l’orgue de Juan de Andueza, a Alcalá de Henares, el 1669 Aristides Cavaillé-Coll la perfeccionà i la…

En un principi dugué el nom de Cor Nacional, i posteriorment el canvià diferents vegades Cor de la BBC 1932, Societat Coral de la BBC 1935 i Cor Simfònic de la BBC 1977 Han estat directors de l’agrupació, entre d’altres, Stanford Robinson, Cyril Dalmaine o Brian Wright Des del 1989 Stephen Jackson n’és el director titular El cor debutà el 23 de novembre de 1928 en l’estrena de The Pilgrim’s Progress de sir Granville Bantock, que en dirigí la partitura El cor és integrat per uns 170 cantaires, que s’alternen d’acord amb les actuacions i el repertori escollit Han fet gires arreu d’Europa i han…

Estudià al Conservatori Nacional de Música i Declamació de Panamà i al Conservatori Nacional de Música de Mèxic, on cursà estudis de composició amb Julián Carrillo També estudià trompeta amb Rufino Sáinz Álvarez L’any 1926 tornà a Panamà i dirigí l’Orquestra de la República 1937-49 Fou president de la Unión Musical del país, que ell mateix fundà l’any 1934 Aquesta entitat esdevingué la precursora del primer grup simfònic estable del Panamà Parallelament, entre el 1941 i el 1950, exercí com a professor d’harmonia, cornetí i trompeta al Conservatori Nacional Algunes de les seves obres més…

Amb H Melville, Poe és l’exponent més destacat del Romanticisme literari nord-americà Durant molt temps la seva obra no obtingué ressò al seu país, però fou apreciada a Europa pels simbolistes, que se sentiren atrets per l’atmosfera tenebrosa, inquietant i suggeridora dels seus poemes i narracions Claude Debussy, el compositor més afí a aquest corrent estètic, compongué La chute de la maison i deixà inacabada l’obra escènica Le diable dans le beffroi , ambdues basades en The Fall of the House of Usher L’obra més celebrada sobre un poema de Poe és la simfonia coral Kolokola 'Les campanes',…

Estudià trompeta a l’Escola Municipal de Bakú i composició al Conservatori Estatal de l’Azerbaidjan, del qual fou professor d’instrumentació 1947, catedràtic de composició 1965 i rector 1969 La seva activitat com a músic se centrà en la direcció musical i artística de diverses orquestres i institucions a Bakú De la seva obra compositiva cal destacar el quadre simfònic Karavan 1945, la Segona simfonia 1946, el ballet G’ul’šen , i la seva obra més significativa, el Concert per a orquestra 1964 La seva estètica s’inscriví en un moment de transició entre el realisme socialista de Stalin i l’…

D’origen alemany absolute musik , el terme sorgí de les controvèrsies que durant el segle XIX enfrontaren compositors, crítics i filòsofs Wagner l’utilitzà per a condemnar la música mancada -segons ell- d’una sòlida base poètica o dramàtica, Eduard Hanslick, contràriament, l’emprà per a alabar un tipus de música en estat de puresa inicial, abans de subordinar-se al text cançó, si el text és explícit poema simfònic, si és implícit, a manera de programa, al drama òpera o fins i tot als requeriments de l’expressió emocional Cap música no pot ser absoluta si es vol entendre en termes…