Resultats de la cerca
Es mostren 7268 resultats
teoria
Filosofia
Moment, aspecte o dimensió específica de l’activitat cognoscitiva, considerats com a diferents de la pràctica, però radicalment vinculats amb ella, per tal com tota elaboració especulativa sorgeix en l’àmbit d’una pràctica i una experiència determinades i en darrer terme s’hi orienta.
Fins a tal punt la teoria és inseparable de la pràctica, que, per exemple, les teories relatives al que hom anomena fenòmens humans no sols poden transformar la realitat en elles teoritzades, sinó que àdhuc ho solen fer Així, doncs, la tradicional contraposició entre teoria i pràctica no respon sinó a una caricatura no exempta, però, d’un cert fonament en extrems de pura teorització obrats també al llarg de la història, i en aquest sentit l’equivalent distinció entre interpretació filosòfica del món i transformació pràctica d’aquest ha d’ésser entesa més aviat en el sentit d’una…
transformació de conflictes
Militar
Conjunt d’accions destinades a fer que una incompatibilitat d’interessos entre dos o més actors s’abordi de manera que el resultat final sigui satisfactori per a totes les parts en conflicte.
Es basa en l’assumpció que els conflictes no han de ser elements negatius per definició, sinó que és possible veure'ls com a oportunitats En aquest sentit, es tracta d’un concepte que ha evolucionat d’aquell conegut com a resolució de conflictes , i difós els anys setanta, que partia de la idea, avui força discutida, que els conflictes tenien un principi i un final També representa una evolució respecte de la gestió de conflictes , pròpia de la dècada dels vuitanta, i que ja es basava en el fet que els conflictes no eren estàtics, sinó dinàmics, i en la necessitat de…
carta municipal
Dret administratiu
Segons la legislació espanyola, règim jurídic especial, de caràcter organitzatiu (carta orgànica) o econòmic (carta econòmica), que pot concedir l’estat als ajuntaments o diputacions, a petició prèvia d’aquests.
La carta orgànica no pot pas modificar les característiques especials del règim general nomenament d’alcalde i regidors, competències i fins municipals, règim de funcionaris, relacions amb l’estat, etc, sinó només aspectes secundaris nombre de regidors, instauració de comissió permanent o sistema de gerència, i d’altres, i la carta econòmica només pot crear noves exaccions llevat de les suprimides legalment, invertir llur ordre de preferència, modificar el sistema de cobrament i altres aspectes Madrid des del 1963 i Barcelona des del 1960 no tenen pròpiament un règim especial de…
iòdel
Música
Forma de cant pròpia dels Alps, especialment del Tirol, en la qual s’alternen de manera ràpida la veu de cap (o el falset) i la veu de pit.
La melodia consisteix principalment en arpegis dels acords de tònica i dominant amb 7a i també amb 9a En moltes obres de compositors austríacs es poden trobar allusions al iòdel, per exemple en els valsos de la família Strauss Però no sols en la música de dansa, sinó també en simfonies i en la música de cambra el segon tema del primer moviment de la Simfonia núm 6 , ’Pastoral', de Beetho-ven compàs 67 i següents està escrit clarament amb l’estil d’un iòdel Les característiques del iòdel no es troben només a les regions europees esmentades, sinó que es poden trobar…
vulcanisme intraplaca
Geologia
Vulcanisme que no és relacionat amb la tectònica del marge de placa, sinó que es troba situat a l’interior d’una placa.
ontològic | ontològica
Filosofia
Que correspon a l’ordre del real, però no pas en si mateix, sinó tal com és conegut i comprès per l’home.
S'oposa tant a òntic com a lògic
treball temporal
Economia
Relació contractual de prestació laboral sense caràcter indefinit, sinó per un període concret de temps, que pot ésser fins i tot d’hores.
Permet flexibilitzar la relació de treball i abaratir-ne els costs per als empresaris
encadenament
Electrònica i informàtica
Tècnica de construcció d’estructures que manté la relació entre els elements no per contigüitat o connexió física sinó mitjançant enllaços lògics explícits.
La tècnica de l’encadenament permet l’assignació dinàmica de memòria a les estructures de dades, de tal manera que en tot moment l’espai ocupat per una estructura s’ajusta força a la magnitud de les dades que està guardant En canvi, si la relació entre els elements s’ha de mantenir per contigüitat física no hi ha més remei que sobredimensionar les estructures per tal d’evitar problemes de manca d’espai durant l’execució de les aplicacions
garbinejar
Transports
Passar una alineació no ben bé per un dels punts presos com a senyals, sinó decantant un poc cap a garbí o ponent.