Resultats de la cerca

Estudià geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid, i treballà un temps en el món editorial Es donà a conèixer com a narradora amb la novella eròtica Las edades de Lulú 1989, premi La Sonrisa Vertical, que esdevingué un gran èxit comercial A continuació publicà les novelles Te llamaré Viernes 1991 i Malena es un nombre de tango 1994, i el recull de contes Modelos de mujer 1996 Acabà de consolidar la seva trajectòria amb Atlas de geografía humana 1998, Los aires difíciles 2002, Castillos de cartón 2004, El corazón helado 2007, premi José Manuel Lara 2008 i Los besos en el pan…

Ingressà al monestir de  Montserrat , on rebé el nom de Garsias de Cisneros Maria, el 1942 i el 1948 s’ordenà de sacerdot Estudià a la Universitat Gregoriana de Roma i a la de Lovaina, Bèlgica 1948-51, on es doctorà en història eclesiàstica 1955 Es dedicà especialment a estudiar la congregació benedictina de Valladolid i el monaquisme antic Fundador de les revistes Studia Monastica , que dirigí fins el 1965 i Yermo , i impulsor de les Setmanes d’Estudis Monàstics  celebrades a diversos indrets de la península Ibèrica a partir del 1958, que donaren lloc a la Societat d’Estudis Monàstics 1962…

És doctor en filologia hispànica i catedràtic de filologia catalana literatura medieval de la Universitat d’Alacant, on, des del 1976, es dedica a la tasca docent i investigadora Ha publicat l’edició i traducció castellana de les Epístolas latinas d’Alfonso de Palencia 1982, l’edició i traducció valenciana de la Carta de poblament de Benidorm 1987 —totes dues en collaboració— i l’edició del repertori de literatura popular, De la Marina i muntanya d’Adolf Salvà 1988 És autor també de la Guia bibliogràfica de la literatura catalana medieval 1995 i 1997 i el 1996 publicà, junt amb altres…

En el capítol general de l’orde de Sant Jeroni del 1510 hom regulà jurídicament la integració de les jerònimes a l’orde i canvià la primitiva denominació de beates per la de religioses Tingué una relativa expansió per les terres hispàniques, amb la fundació d’una vintena de convents o monestirs durant els ss XV i XVI, tres dels quals als Països Catalans El primer d’aquests fou el de Barcelona, que s’originà a la casa de Santa Margarida, prop de Sant Llàtzer, el 1475, per la transformació d’una casa de beates franciscanes en casa adscrita a l’orde de Sant Jeroni El 1484 es traslladaren a l’…

Treballà de comptable fins el 1991, abans de dedicar-se a la literatura Aquest any escriví un relat per al premi de literatura eròtica La Sonrisa Vertical, de l’editorial Tusquets Tot i no publicar-se, continuà la trajectòria literària Les seves primeres obres publicades pertanyen al gènere infantil i juvenil Serafín, el escritor y la bruja , 2000 Un ladrón entre nosotros , 2004, Premio Latinoamericano de Literatura Infantil y Juvenil 2005, però aviat es decantà per la novella negra, gènere en el qual ha obtingut un gran reconeixement internacional Tuya 2005, Las viudas de los jueves 2005,…

Estudià teoria i composició amb S Tanejev i AS Arenskij i anà becat a Sant Petersburg, on estudià amb N Rimskij-Korsakov De nou a Moscou, collaborà amb KS Stanislavskij escrivint música escènica, i impartí classes a l’Institut Musical Gnesin El 1901 acabà la primera òpera, Dobrin’a Nikitic , que fou estrenada el 1903, amb el baix F Šal’apin en el principal paper El 1925 s’establí a París i el 1939 emigrà als Estats Units Des del 1940 fins a la seva mort visqué a Nova York La música de Grecaninov mostra influències del Grup dels Cinc i de PI Cajkovskij, però també dels impressionistes…

A divuit anys ingressà a la congregació de les dominicanes El 1989 anà a València, on ingressà en una comunitat contemplativa de l’orde, dins la qual romangué fins el 1994, que passà al convent de Santa Clara de Manresa Estudià teologia i es dedicà a activitats solidàries El 2002 fundà SOS Tucumán, organització dedicada a canalitzar ajuts a aquesta província de l’Argentina, especialment castigada per la pobresa i les seves seqüeles El 2008 creà la Plataforma Ciutadana de Solidaritat Manresa, des del 2010 Fundació Rosa Oriol, entitat impulsada econòmicament pel matrimoni Salvador Tous-Rosa…

Fou membre de la CNT i s’allistà a l’exèrcit republicà amb només 16 anys Combaté a Madrid, al Segre i a l’Ebre, i fou ferit a Barcelona 1938 Passà a França l’any següent, i el 1942 s’afegí a la Resistència, al capdavant d’un destacament d’espanyols i francesos a l’Aude, en contra les tropes nazis Fou detingut una de les vegades que entrava clandestinament a Espanya 1946, però pogué escapar-se S'installà a França fins el 1964, any en què s’establí definitivament a Espanya Fou membre fundador de l’editorial Alfaguara i collaborador de diverses publicacions i diaris, com “Història i Vida’, ‘…

Encara infant, emigrà amb la seva família a València, on, de jove, es matriculà al conservatori i fou alumne de V Asensio Debutà al Teatre Serrano de València el 1943 Quan tenia vint anys interpretà el Concierto de Aranjuez de J Rodrigo, sota la direcció d’A Argenta, a Madrid El 1948 actuà per primera vegada a l’estranger, en un concert molt reeixit fet a Ginebra Aquell mateix any fixà la seva residència a París La consolidació de la seva fama internacional li arribà el 1952, amb l’estrena de la pellícula Jeux Interdits , de R Clement, de la qual compongué la banda sonora El film fou…

Doctor en dret, sergent major de la ciutat de Mallorca, comptador i enginyer general del regne de Mallorca Durant la guerra dels Segadors lluità al Principat amb Pere de Santacília i Pacs, amb qui mantingué una interessant correspondència per tal de tenir-lo al corrent dels esdeveniments a Mallorca El 1641 fou nomenat cronista general del regne Fou jurat de Mallorca 1646, 1650 i síndic del municipi prop del rei sobre la immunitat eclesiàstica 1651 Publicà el volum segon de la Historia del Reino de Mallorca 1650 reeditada i…