Resultats de la cerca

Formada per l’extrem oriental de la serra de Tramuntana, on apareixen una sèrie d’imbricacions disposades de SW a NE que són tallades oblícuament per la línia de costa, cosa que dóna lloc a una gran riquesa d’articulacions en les quals es combinen els caps, amb espadats espectaculars punta de la Nau, illot des Colomer, el Pal, punta de sa Font Salada, cap de Catalunya, cap de Formentor , extrem oriental de la península, dominat pel far de Formentor i entrants amb cales d’arena cala de vall de Bóquer, cala Figuera, cala en Gossalba, cala Murta, i cala del Pi de la Posada, que tanca per…

Aquesta capella es troba dins del nucli urbà de la vila de Morellàs, en el sector de migdia, al carrer de Santa Magdalena, al qual ha donat nom Segons A Cazes, aquesta església és documentada des de l’any 1235, que el clergue d’Elna Ramon de Llauro va fer diversos llegats a les esglésies de Santa Margarida, Sant Corneli, Sant Amanç, Santa Maria de Morellàs i Sant Ferriol Santa Maria de Morellàs correspondria a Santa Maria Magdalena de Morellàs L’any 1368 hi ha notícia del benefici instituït a la capella de Santa Magdalena per la universitat de Morellàs, del qual gaudia aleshores el clergue…

Situació L’església parroquial de Santa Maria de Cotlliure aprofita com a base del seu campanar aquest far o torre erigit al segle XIII ECSA - Rambol Aquest antic far o torre és adossat a l’actual parròquia de Santa Maria de Cotlliure, de la qual és la part inferior del campanar Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 45,6” N - Long 3° 5’ 10,8” E La vila de Cotlliure és 26 km al sud de Perpinyà, per la carretera N-114 L’església de Santa Maria és situada al port d’Amunt de Cotlliure Història No es coneixen, fins avui, referències històriques documentals d’aquesta construcció d’origen medieval Molt…

Situació Gràcil pont d’arcada de mig punt, sobre la Noguera Pallaresa ECSA - J Bolòs Pont situat sobre la Noguera Pallaresa, a la vall d’Isil, entre els pobles de Borén i d’Isil, sota el poble d’Àrreu D’aquest pont arrenca el camí que s’enfila fins a aquest poble, situat uns centenars de metres més amunt, a ponent Mapa 33-9181 Situació 31TCH428255 Si seguim la carretera que sortint d’Esterri d’Àneu va cap a Alós, passat Borén trobarem a mà esquerra, al costat de la carretera, el pont Pont Aquest pont petit, d’un sol ull i amb una arcada de mig punt, fa uns 6 m de llarg 7,3 m si hi incloem el…

Situació Estat precari en què es troba aquesta església, d’advocació desconeguda, situada al peu del recinte sobirà F Baltà La capella, és situada a la part més ponentina del recinte jussà del castell MPP Mapa 36-16420 Situació 31TDF128825 Història Malauradament, no s’han localitzat notícies històriques documentals sobre el passat de la capella castellera de Cervelló, passat que anà molt lligat, òbviament, al de la fortalesa MLIR Església És un petit edifici rectangular, amb l’absis assenyalat a l’interior per un parell d’arcosolis A la línia d’arrencament de la volta, que tot i que és…

Situació Ruïnes d’aquesta església que és a la part alta de la caseria de Torroella ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí s’alça al cim d’un turó a la part més alta de la caseria de Torroella, oficialment Torruella de Aragón, que es troba enlairada a 1 008 m d’altitud sota el pic d’Avenoses, entre els barrancs del Comunet i el de la Ribera Mapa 31-11 250 Situació 31TBG875871 L’itinerari per a arribar-hi parteix de la carretera C-139 de la vall de Benasc, vora el quilòmetre 41, a l’altura de Las Ventas de Santa Lucía Des d’aquí cal agafar la carretera local de la Pobla de Fontova i…

Situació Façana de ponent de l’església, amb l’antic portal adovellat, ara convertida en un celler Arxiu Gavín L’antiga església de Sant Joan Baptista, avui dia sense culte i convertida en un celler, ara forma part d’un habitatge del nucli urbà de Banyuls de la Marenda És situada al sector de migdia i a l’esquerra de la Bassa, nom que es dona a la riera de Vallòria prop de la seva desembocadura Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 54” N - Long 3° 7’ 49,2” E Història L’església de Sant Joan de la Bassa és esmentada en època tardana L’any 1361 Francesc Domènec de…

De les arrels rebroten noves tiges i, si el clima és favorable, hom pot obtenir-ne diverses collites un mateix any Les plantacions de rami poden durar una vintena d’anys Les tiges, verdes o seques, són decorticades, a mà o mecànicament, i les tires d’escorça obtingudes són sotmeses a un raspat, manual o mecànic, per a separar-ne la part llenyosa la fibra bruta així obtinguda és sotmesa a banys calents dèbilment alcalins o àcids o a solucions sabonoses per tal que resti neta Les fibres elementals tenen de 60 a 260 mm de longitud i un diàmetre de 40 a 80 μ Són blanques, lluents i sedoses, amb…

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls sovint en formes prismàtiques, acabats en cares de rombòedre quan aquestes cares tenen un desenvolupament idèntic, el conjunt del cristall té l’aspecte d’una bipiràmide hexagonal, però sovint la distinta velocitat de creixement fa que els rombòedres siguin desiguals El quars presenta una gran varietat de formes cristallines, una exfoliació poc clara i una fractura concoidal Té una duresa de 7 i una densitat de 2,65 Sovint és incolor o blanc, bé que a la pràctica presenta moltes tonalitats Des d’un punt de vista estructural…