Resultats de la cerca
Es mostren 416 resultats
Castell de Puigarbessós (Cercs)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest castell es troben al cim de Puigarbessós, situat en l’aiguabarreig de la riera de Vilada i el riu Llobregat, molt a prop de la Baells Les restes estan situades en una canal lateral i estan orientades vers el costat de migjorn Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 08,2 — y 64,0 31 TDG 082640 L’accés a les restes del castell és extremadament difícil S’hi pot arribar des de l’església de Sant Quirze de Pedret, remuntant la vall del Llobregat a l’alçada de la presa de l’…
Sant Francesc de Santpedor
Art romànic
Situació Vista exterior del mur frontal de l’església F Junyent-A Mazcuñan La capella és situada dalt un turó que es dreça en un lloc planer, entre les carreteres de Manresa a Santpedor i la de Santpedor a Callús, des d’on és perfectament visible Long 1°49’54” - Lat 41°46’40” S’hi arriba fàcilment emprenent la carretera de Manresa a Santpedor Poc abans d’arribar a la població mig quilòmetre escàs cal desviar-se, a mà esquerra, per tal de seguir un camí carreter que hi mena Hom hi pot anar també per la carretera de Callús, on, a mà esquerra, hi ha un camí que hi porta Aquest camí s’inicia a l’…
Castell de Camarles
Art romànic
Situació Torre d’aquest antic castell, restaurada l’any 1992 ECSA - X Ribes L’antic castell de Camarles, del qual resta tan sols una torre, es troba al costat de la carretera a la sortida de la població per la banda nord Després de les obres de restauració que s’hi feren el 1992, aquesta torre és envoltada d’un jardí Mapa 32-20 522 Situació 31TCF039168 Per a arribar-hi des d’Amposta cal seguir la carretera N-340 en direcció a Barcelona, i un cop fets uns 10 km aproximadament, s’ha d’agafar un trencall a mà dreta que al cap d’1 km mena directament a Camarles MLIR-JBM Història El lloc i el…
Pont de Serradui (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Pont del segle XI compost per tres arcades, sobre l’Isàvena, que ha donat nom i origen al nucli del Pont de Serradui ECSA - J Bolòs Aquest pont es localitza al nucli del Pont de Serradui, vora la carretera, entre els quilòmetres 31 i 32, damunt l’Isàvena Al seu costat hi ha la capella de Sant Llorenç del Pont Encara en l’actualitat és utilitzat com a pas principal del riu JBP Mapa 32-11 251 Situació 31CG002883 Pont És format per tres arcs El més occidental és de mig punt, amb uns muntants alts El central també és de mig punt i es fonamenta sobre les roques que hi ha a banda i banda…
Martinet menut
Àrea de nidificació del martinet menut lxobrychus minutus als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans és un ocell estival que cria localment a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià Ha niat a Mallorca i hi ha alguns indicis que, esporàdicament, pot haver-ho fet a Menorca Durant la migració es veu regularment per tot el litoral, i és més escàs al rerepaís, tot i que és citat en pas per totes les grans valls fluvials, i fins i tot ha niat en alguns embassaments, com el de Sant Llorenç de Montgai Noguera i en estanys o basses de reg a Raïmat Segrià…
Vilatge de Prenafeta Vell (Montblanc)
Art romànic
Situació Extrem est del castell de Prenafeta, sota del qual hi ha les restes del despoblat ECSA - J Bolòs Les restes del vilatge abandonat de Prenafeta són situades al vessant meridional del tossal on s’alça el castell, a uns centenars de metres cap al sud-est del poble actual Mentre que el poble nou és al final de la plana, el poble vell s’arredossa en una vall tancada, sota del castell Mapa 34-16418 Situació 31TCF523823 Un camí vell, empedrat en molts trams, permet d’anar de la plaça de la Font del poble actual de Prenafeta fins a un pas engorjat que hi ha cap al sud-est A poca distància, a…
Mosquiter groc petit
El mosquiter groc petit Phylloscopus collybita , de la fotografia, feta a l’Encanyissada, al delta de l’Ebre, ens pot servir de model de tots els mosquiters, ja que són tots molt semblants molt petits al voltant d’11 cm, de plomatge de color groc verdós pàllid, sense ratllar, més clar per sota, bec llarg i punxegut, ratlla clara a través de l’ull i forma del cap poc marcada En canvi, no tots els mosquiters corresponen a un mateix model fenològic El mosquiter groc petit és gairebé igual que el mosquiter groc gros P trochilus , del qual, al camp, només pot diferenciar-se pel cant El nom comú…
Busqueta vulgar
La busqueta vulgar Hippolais polyglotta és un sílvid petit no supera els 13 cm, de cos i cap allargats, que viu a les bardisses i els arbusts de llocs assolellats, sovint a la vora de les carreteres i al marge dels boscos És corrent de veure’l cantar des d’una branqueta despullada o al cim d’un arbust La varietat groga a l’esquerra és la més comuna i la que, pels colors, pot confondre’s amb la busqueta grossa Hippolais icterina , molt més escassa al nostre país i amb les ales més llargues i el capell més pla A les nostres terres es veu sovint la varietat clara a la dreta, que és molt…
Xot
El xot Otus scops és gris i menut 17-19 cm, de posat simpàtic i escabellat, majorment els individus joves a la dreta L’iris de l’ull és de color groc llimona, com el dels mussols, als guals s’assembla, bé que la coloració i el posat són diferents altrament, el xot té uns bigotis ben marcats i unes "orenetes" semblants a les del duc plomes erèctils damunt del cap, que aixeca en estat de vigília a baix, exemplars procedents de Sant Just Desvern, Baix Llobregat Crida de manera característica, planyívolament, durant tota la nit Xavier Parellada i Xavier Ferrer El xot és una espècie nidificadora…
Perdiu de mar
Perdiu de mar Glaerola pratincola ajocada al seu niu de cirialeres als arenys del delta de l’Ebre Els tons llampants del bec i de la gorja, així com el vellutat to torrat del mantell, en contrast net amb el color blanc del carpó i la cua forcada, li confereixen un aspecte inconfusible Albert Martínez La perdiu de mar és un ocell estival, migrador escàs, però regular en tot el territori estudiat, llevat d’Andorra Antigament, havia estat més estesa, però ara només nia regularment a Catalunya i el País Valencià Hivernant excepcional al Paleàrtic, es coneix només l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina