Resultats de la cerca

L’any 1981 entrà en contacte amb el grup de dones laiques Clara Eulàlia Es dedicà a l’evangelització dels joves, al Moviment de Centres d’Esplai Cristians MCEC, del qual fou secretària general i després presidenta, i a la Fundació Pere Tarrés L’any 1991 fou nomenada delegada de joventut de l’arquebisbat de Barcelona, càrrec que exercí fins a la seva mort, el 2004 Creà l’Escola de Pregària de Joves a la Catedral i inicià l’activitat i l’organització d’Acció Catòlica General del Moviment de Joves Cristians Fou mare conciliar al Concili Provincial Tarraconense

Jutge d’atletisme des del 1977, formà part del jurat tècnic dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992, entre altres competicions Presidí la secció d’atletisme del Club Gimnàstic de Tarragona 1988-93 i la Federació Atlètica Tarraconense 1993-97, fou vicepresident de la federació catalana 1993-97 i directiu de la federació espanyola 1989-97 Formà part de la junta del Club Gimnàstic 1993-97 Fou regidor de l’Ajuntament de Tarragona 1999-2003, membre del Patronat Municipal d’Esports de Tarragona i del Consell Esportiu del Tarragonès Impulsà la candidatura de Tarragona als…

Molts d’ells procedien de la Tarraconense i es constituïren en nuclis de refugiats que foren objecte d’una capitular de Carlemany, vers el 780, que facilitava llur establiment a Septimània aquesta capitular fou completada vers el 801 i renovada per Lluís el Piadós el 815 i per Carles el Calb el 844 Entre ells hi havia magnats i eclesiàstics notables, com Teodulf, Àtala, Castellà, Agobard, Claudi i Pirmí, que ocuparen càrrecs importants en l’imperi Carolingi, i també molta gent humil, que foren un factor important en la conquesta i el repoblament cristians dels primers nuclis de…

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona 1873 Fou un dels fundadors de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i redactor de la seva revista Collaborà en la direcció d’ El Vendrellense , dels seus cosins Jaume i Ramon Ramon Amic i confident d’Àngel Guimerà, amb qui es cartejà, fou corresponsal de La Renaixença al Vendrell Li foren premiats alguns poemes als certàmens “festius i humorístics” de la Societat L’Aranya i en publicà diversos llibres, entre d’altres, A una nina 1880, Morta d’amor i Quadros del natural Poesies festives , i estrenà 1884, 1886 algunes…

Havia estat prior de Cluny, bisbe d’Òstia i legat pontifici a Alemanya En ésser elegit papa, prohibí novament la investidura sínode de Melfi, 1089, bé que arribà a un acord amb França i Anglaterra En el sínode de Clarmont 1095 promogué la primera croada Prengué sota la seva protecció el regne d’Aragó, delimità el territori de la Narbonesa i inicià així la restauració de la Tarraconense 1097 Per contrarestar el pes germànic, afavorí el matrimoni de Matilde de Toscana amb Welf V de Baviera i concedí als normands la legislació papal per a Sicília Venerat com a beat, la seva festa…

Professor titular d’epigrafia i numismàtica de la Universitat de València La seva tasca de recerca s’ha centrat en la numismàtica antiga de la península Ibèrica Entre els seus treballs cal destacar La circulación monetaria en la Tarraconense Mediterránea 1983, Le monete ispaniche nelle collezioni italiane 1986, The Roman Provincial Coinage 1992, en collaboració amb ABurnetty MAmandry, Las monedas de la ciudad romana de Segobriga 1996, La ceca de Valentia 1988, Les encunyacions ibèriques de Lauro 1998 i Monedas Hispánicas 2000 Ha rebut els guardons Jeton de Vermeil, de la Société…

S’inicià com a directiu del Club d’Escacs Tarragona a la dècada de 1950 El 1960 entrà a la junta del Club Gimnàstic de Tarragona i, posteriorment, presidí la secció d’atletisme fins el 1979 Parallelament fou directiu de la Federació Atlètica Tarraconense A partir del 1973 exercí de jutge estatal d’atletisme Fou també el creador del cros Ciutat de Tarragona i l’impulsor de la construcció de les pistes d’atletisme a les installacions del Nàstic el 1972 Rebé l’escut d’argent de la Federació Catalana d’Atletisme 1995 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Fundat al final del segle X, en un indret d’antiga tradició eremítica, hom en coneix la llista d’abats des del 1055 Formà part de la Congregació Claustral Tarraconense fins que fou unit, no sense resistència, a la congregació de Valladolid segle XVI Tingué un famós escriptori Incendiat i destruït per les tropes napoleòniques i dispersada la comunitat arran de la supressió 1835, fou restaurat per monjos de Montserrat 1883 L’any 1954 una part de la comunitat es traslladà a El Paular Segòvia En són administradors els bisbes de Calahorra La imatge de la Mare de Déu segle XII que hom hi venera és…

Fill de Lope Ferrenc de Luna, senyor de Luna Canonge de Saragossa i abat de Montaragó 1306, el 1314 fou elegit bisbe de Saragossa Amb el consentiment de Jaume II obtingué del papa d’Avinyó l’erecció de Saragossa en arquebisbat, d’on fou el primer arquebisbe 1318-45, i desmembrà, així, l’antiga província Tarraconense Convocà tres concilis provincials i dos sínodes i defensà els seus clergues contra l’avidesa fiscal de la cúria avinyonesa Canceller reial, fou marmessor de Jaume II i coronà Alfons III —de qui fou ambaixador a la cort d’Avinyó— i Pere III, el qual, d’infant, ell…

Monjo i fundador, almenys, d’un monestir a la seva diòcesi tarraconense Durant el seu episcopat presidí dos concilis el 516, a Tarragona mateix, per a organitzar la vida de clergues i monjos, i a Girona, el 517, també d’esperit reformador i litúrgic Sembla que féu un viatge a Itàlia Sigui com vulgui, el papa Hormisdes, a qui havia adreçat una carta ara perduda, li respongué, en tres epístoles decretals, a les diverses qüestions proposades i el nomenà vicari apostòlic per a tota la península Ibèrica L’epitafi en versos que cobria la seva tomba elogiava les virtuts de Joan, la seva…