Resultats de la cerca

Féu la seva tesi doctoral als Pirineus Recherches sur la morphologie des Pyrénées orientales franco-espagnoles, 1937, i ha publicat altres treballs sobre geomorfologia i geografia de la península Ibèrica Fou professor a Dijon, Estrasburg, Lilla i la Sorbona Féu estudis experimentals sobre la descomposició de les roques cristallines i publicà Précis de géographie physique générale 1959, Régions naturelles du globe 1970 i Processus d’érosion à la surface des continents 1981

Feu, a París, l’església de Saint-Vicent-de-Paul 1832, el circ d’estiu 1841, el circ d’hivern 1852 i l’hotel del Louvre El 1840 començà la urbanització actual de les places de la Concorde i de l’Étoile A l’estació del nord utilitzà el ferro com a element estructural racionalista Fou el primer a defensar la tesi de la utilització de la policromia en l’art grec

Catedràtic de l’institut de Manresa Treballà sobre la geologia de la Depressió Central catalana, i s’especialitzà en hidrologia Doctorat amb la tesi El régimen de los ríos peninsulares 1948, collaborà en la part hidrogràfica i climatològica de la Geografía de España y Portugal , dirigida per Terán 1954 i de la Geografia de Catalunya, dirigida per Solé i Sabarís 1958 Treballà en el mapa geològic d’Espanya a escala 150 000

Doctor en ciències geològiques 1973, des del 1983 fou director de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, amb l’equip del qual trobà al jaciment de Venta Micena Orce, Granada una resta cranial atribuïda a Homo sp Defensà que es tractava de la resta humana més antiga d’Euràsia, tesi que donà lloc a una considerable polèmica El 2005 rebé el premi al mèrit científic Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya

D’un valor literari més aviat escàs, tingué, això no obstant, unes llargues seqüeles hi prengueren part, defensant una tesi o una altra, Jaume Gassull, replicat per “lo síndic del comú dels peixcadors”, Narcís Vinyoles i Baltasar Portell, i l’extensió augmentà considerablement més de 1000 versos En conjunt, és una mostra de tipus de literatura molt de l’època, que vol ésser un joc d’enginy però que no passa d’una discussió intranscendent

Ordenat de sacerdot, la seva tesi doctoral, influïda per l’enciclopedisme, suscità escàndol a la Sorbona Les seves proposicions sobre l’essència de l’ànima, la revelació i els miracles són a la base de la seva polèmica amb l’Església i foren censurades pel Parlament L’article Certitude de l’Enciclopèdia li valgué l’exili a Holanda Escriví una Apologie ajudat per Diderot Es retractà públicament 1754 i morí essent ardiaca del capítol de Głogów

Religiós caputxí, estudià teologia a Friburg de Suïssa i es doctorà a Roma el 1972, amb la tesi Los discursos de adiós de Gn 49 a Jn 13-17 Pistas para la historia de un género literario en la antigua literatura judía 1976 És secretari de l’Associació Bíblica de Catalunya des de la seva fundació 1973 i cap del departament de Bíblia i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya Ha estudiat els manuscrits hebreus de Girona

Des del 1892 fou director de treballs anatòmics de la facultat de Barcelona Presentà 1896 la primera tesi doctoral a l’Estat espanyol sobre tema radiològic Del 1897 al 1899 dirigí la revista dosimètrica La Medicina Científica en España i fundà El Eco de las Clínicas Fou catedràtic d’anatomia de la facultat de Barcelona i traduí al castellà el tractat d’anatomia humana de L Testut El 1888 publicà Primer diccionario completo volapuk-español y español-volapuk

Estudià a l’École de Chartres 1893-97 i féu la tesi Essai sur la réforme de l’ordre de Fontevrault 1459-1641 Després de treballar a la Bibliothèque Mazarine de París, fou arxiver durant deu anys dels Pirineus Orientals Apassionat per la història local, publicà nombrosos articles a la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon , que ell havia fundat Fou un dels promotors del LXXIII Congrès Archéologique de France 1906, celebrat a Perpinyà i a Carcassona

Ordenat de sacerdot el 1948 i considerat com el millor sexòleg cristià, cercà de reconciliar la moral catòlica amb els descobriments més incontestables de la psicologia moderna Denunciat a Roma, fou objecte de mesures severes inclusió de la seva tesi a l’Índex de llibres prohibits i interdicció de continuar exercint el seu ministeri als seminaris D’entre les seves nombroses obres, Une morale pour notre temps 1964 i Le célibat 1966 foren traduïdes al català