Resultats de la cerca

Intendent mercantil, fou professor de l’Escola Professional de Comerç d’Alacant i membre corresponent de la Real Academia de la Historia, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Institut d’Estudis Alacantins El 1950 participà en els Jocs Florals d’Alacant amb el seu treball sobre el consolat d’Alacant Entre la seva obra sobre genealogia i heràldica destaquen La provincia de Alicante y sus antiguos partidos judiciales 1974, Toponimia alicantina en la nobiliaria española 1976 i l’edició del manuscrit del 1794 Nobiliario alicantino 1966, del mercedari Agustín Arques Jover…

Estudià arquitectura a l’Escola Superior de Madrid El 1913 fou nomenat arquitecte de la Comissaria Règia de Turisme, des d’on dugué a terme importants obres i restauracions en diferents llocs de l’Estat espanyol El 1929 fou l’arquitecte general de l’Exposició Iberoamericana de Sevilla La seva tendència arquitectònica casticista i eclèctica fou present des del 1933 a Castelló, València i Benicàssim L’any 1982 edità Antigüedades de Castellón de la Plana , obra amb què volgué reivindicar l’ascendència i continuïtat de la toponímia urbana i de les formes d’arquitectura existents des…

És obra de Joan Coromines , amb la collaboració de Max Cahner , Joan Ferrer, Josep Giner, Joseph Gulsoy , Josep Mascaró , Philip D Rasico i Xavier Terrado La replega de materials durà del 1931 al 1994 i la publicació dels vuit volums de l’obra, del 1989 al 1997 El primer volum és dedicat a la toponímia antiga de les Balears, mentre que en els set restants els noms estan ordenats alfabèticament Conté més de 400000 topònims vius obtinguts oralment, a més d’algunes desenes de milers de noms de lloc antics, topònims estrangers i antropònims obtinguts de documentació escrita El darrer…

El castell d’Ancinhan, del qual no es coneixen notícies documentals, es trobava al capdamunt d’un turó anomenat el Serradet, tallat al NE per un cingle Aquesta construcció no ha deixat cap vestigi, excepte en la toponímia l’indret on s’alçava és conegut com Lo Castelhàs Al lloc del seu emplaçament no hi ha res més que el substrat rocós, ocupat avui pel dipòsit d’aigua del poble El poble d’Ancinhan s’estén a redós d’aquest turó Les cases són disposades en graderia sobre un vessant limitat al NE per un fort pendent A l’extrem sud-est de la població hi ha una porta d’arc de mig punt…

Format a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1995 i on exerceix com a professor titular d’arqueologia des del 1997, la seva activitat de recerca s’ha orientat cap a l’estudi del període romà a les comarques septentrionals del País Valencià i, amb menys intensitat, per terres de Terol i comarques centrals valencianes Ha treballat també en la historiografia de l’arqueologia valenciana i en l’estudi de la toponímia del País Valencià Entre les seves publicacions cal destacar Lesera La Moleta dels Frares, El Forcall Estudi sobre la romanització a la comarca dels Ports 1987…

El llogaret de Forn és situat a l’antic terme de Fígols d’Organyà, prop del veïnat de Caferna En el seu terme hi ha les restes, molt minses i cobertes per la vegetació, de l’església de Sant Miquel i Sant Esteve, sufragània de la parròquia de Fórnols De l’església no es tenen noticies històriques, tan sols un parell de documents esmenten el lloc Un d’ells data del 1015, que es ven una terra situada “ in comitatu Orgilitano, in apendicio de Forno, in loco ubi dicitur Mainadel… ” l’altre, de l’any 1032, pel qual els comtes Ermengol i Constança vengueren un alou situat al terme de Lavansa,…

Llicenciat en filologia clàssica, el 1923 ingressà a la congregació de Missioners dels Sagrats Cors Fou ordenat de prevere el 1931 Es dedicà a l’ensenyament i fou arxiver del santuari de Lluc, del qual ordenà tot el fons documental Com a músic, compongué, entre d’altres, el propi de la missa de la Mare de Déu de Lluc, Oremus pro Pontifice nostro, Panes vitae i adaptacions de textos lullians La seva tasca com a investigador se centrà en la història i la toponímia del terme d’Escorca i del santuari de Lluc Publicà nombrosos articles en les revistes Comunicació-Lluc , Bolletí de la…

A França, els departaments, en nombre de 96 a més de les colònies d’ultramar, com Guadalupe, la Martinica, etc, que són considerades també com a departaments, foren instituïts l’any 1790, en plena època revolucionària tenen una certa personalitat administrativa i són regits per un consell general Llur toponímia recorda sovint un accident geogràfic característic Així el Rosselló, i part de la Fenolleda esdevingueren departament dels Pirineus Orientals Durant la guerra del Francès, després de la incorporació a l’imperi Francès, el Principat de Catalunya fou dividit en quatre…

Procedent de l’ ipse , fou usat amplament en el català preliterari i és emprat únicament en escrits de to dialectal als llocs on encara perviu Balears, franja costanera discontínua a l’Alt i el Baix Empordà i la Selva, i a Tàrbena i la Vall de Gallinera Apareix aglutinat al substantiu que determinava en alguns cognoms catalans Escós , Espí , Sacosta , Sarrovira , Sarriera , etc i en alguns topònims de l’àrea del seu antic domini aproximadament el del català oriental amb l’Urgell, el Pallars i la Ribagorça Espuig , Esplà , Sacreu , Sarroca , Collserola , Sesgueioles , Sacalm ,…

Figura cabdal en la cristianització de la Gàllia, fou popularitzat per tot l’Occident per la biografia novellada de Sulpici Sever Una llegenda segons la qual, quan era soldat, compartí la capa amb un pobre ha influït gairebé tota la iconografia que hi fa referència La seva popularitat a Catalunya es reflecteix en l’onomàstica i en la toponímia És un dels primers cristians no màrtirs venerat com a sant La seva festa se celebra l’11 de novembre La famosa espasa de Sant Martí —del segle XIII, al bocal de la qual és representat el sant—, vinculada a la llegenda del drac de Vilardell, apareix…