Resultats de la cerca
Es mostren 311 resultats
lliura esterlina
Economia
Unitat monetària principal del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (£) des del 1707.
El 1816 hom li adoptà el sistema del patró or, basat en el sobirà, moneda d’or amb un contingut de 7,988 g de metall, dividit en 20 xílings o 240 penics aquesta divisió fou mantinguda fins el 1971, que fou establerta la decimal, de 100 penics Des de la darreria del s XIX fins al 1914 la lliura esterlina ocupà un lloc de privilegi dins el sistema monetari internacional, en garantir el manteniment del patró or la majoria de les transaccions financeres internacionals eren fetes en lliures, considerades com a moneda de reserva forta En la Primera Guerra Mundial la lliura abandonà el…
Ramon de Torroja
Història
Noble.
Sembla que era fill de Ramon de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV El 1153 fou tramès com a ostatge a Gènova fins que els genovesos rebessin els 16 000 morabatins amb què s’estimà l’ajut prestat per aquests al comte de Barcelona en la conquesta de Tortosa El 1162 fou un dels testimonis del testament sacramental del comte Ramon Berenguer IV, i el 1195 pactà amb el monestir de Poblet unes transaccions sobre l’Espluga i Vimbodí, que més tard foren causa de molts litigis Era casat amb Gaia de Bas El 1181 féu un primer viatge a Sardenya amb la seva muller per defensar, juntament…
Castell de Sant Gallard (les Piles de Gaià)
Art romànic
El llogaret de Sant Gallard és a l’extrem oriental del terme arrecerat en un turó de 625 m d’altitud, i en l’actualitat només és habitat els caps de setmana Originat a l’edat mitjana a redós d’un castell, aquest indret va pertànyer als Queralt fins a mitjan segle XIII Així, la primera referència sobre la fortalesa de Sant Gallard data de l’any 1179, quan en testar, Albert de Queralt llegà la meitat de la senyoria al monestir de Santes Creus De resultes d’aquesta disposició testamentària, l’esmentat cenobi posseí els drets del castell en condomini amb la família Queralt A partir d’aquest…
fadiga
Dret català
Història del dret
Dret de prelació que té el senyor directe d’adquirir la cosa emfitèutica quan el senyor útil la traspassa a un altre per títol onerós.
A diferència del dret comú, que donava un termini de dos mesos al senyor, en dret català aquest només té trenta dies per pagar o dipositar el preu i accessoris, a partir de la data que presenta l’escriptura de transmissió També és específic del dret català que els béns emfitèutics es puguin cedir a un tercer, excepte al bisbat de Girona i alguns llocs de la Catalunya Vella, on, a l’igual del dret comú, només es podia fadigar si els béns restaven per al senyor directe En l’actual dret vigent a Catalunya, el senyor que fadiga no pot transmetre la propietat a títol onerós fins al cap de sis anys…
balança automàtica

Esquema de funcionament d’una balança automàtica
© Fototeca.cat
Física
Balança d’un sol plat que dóna directament la massa mesurada, havent-ne equilibrat ella mateixa la càrrega.
És la balança típica de les transaccions del comerç i la indústria Inicialment de base mecànica, avui les balances electròniques calculen el pes, el preu de la mercaderia un cop fixat el preu de la unitat, i sovint donen una nota impresa que conté els detalls de la pesada L’esquema simplificat d’una balança automàtica consisteix en una palanca colzada AOB , amb fulcre en O , massa m i centre de gravetat G En situar a A una càrrega de massa M , el conjunt girarà un angle α, i en l’equilibri la igualtat de moments respecte a O permetrà d’escriure Mgl cos α = mg d sin α, essent g l…
àbac
Àbac xinès
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Aparell simple de càlcul digital que permet de fer totes les operacions aritmètiques bàsiques.
Consisteix, normalment, en un tauler o marc proveït de filferros parallels, amb boles foradades que corren al llarg d’aquests Cada enfilall representa un lloc decimal unitats, desenes, centenes, etc, i llur nombre pot ésser variable Les operacions s’efectuen canviant de posició unes boles en relació amb les altres, i, amb una manipulació complicada, hom pot aconseguir fins l’extracció d’arrels L’àbac fou usat a l’antic Egipte i probablement a Babilònia, d’on passà a Grècia i a Roma L’àbac romà consistia en una taula amb diverses ranures paralleles per on hom feia córrer pedres o botons, amb…
Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya
Agronomia
Llotja on es concentren i comercialitzen les flors i plantes ornamentals produïdes al Maresme, a tot Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, com també una quantitat important de provinents de l’exterior.
Té la seu a Vilassar de Mar i actua amb la forma jurídica de Societat Agrària de Transformació És integrada per més de 400 socis i més de 4 000 compradors, i aglutina tota mena d’empreses relacionades amb el món de l’horticultura i la floricultura El sector s’inicià el 1925, a Vilassar de Mar, quan foren importades les primeres plantes italianes de clavell La primera gran expansió del sector tingué lloc cap als anys seixanta, quan la flor del Maresme ascendí amb força en els mercats europeus La creació del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, el 1983, respon al desig de potenciar…
indústria de l’armament
Economia
Conjunt de sectors industrials creats per l’augment absolut o relatiu de les comandes militars dels estats sobretot a partir de la Segona Guerra Mundial.
La seva dimensió sol ésser proporcional al nivell de despeses militars quan es tracta dels països més desenvolupats En alguns d’aquests països ha adquirit una influència tan gran en el món de l’organització econòmica, que hom els anomena complexos militars-industrials Això és vàlid especialment als EUA Segons l’Institut Internacional d’Estocolm de Recerques per la Pau SIPRI, els cent primers fabricants d’armes de tot el món llevat de la Xina realitzaren el 2006 unes vendes al voltant dels 315 mil milions de dòlars, cosa que significà un increment del 5% amb relació a l’any anterior Més del…
telecompra
Economia
Servei que aprofita tecnologies de les telecomunicacions o la domòtica per a realitzar transaccions comercials sense necessitat de presència física.
Inicialment, aquesta paraula només designava la compra per telèfon de productes oferts, generalment, a través de la televisió, però actualment és un servei que donen molts tipus de comerç i que permet comprar, via internet, tot tipus de productes, fins i tot, frescos
reva
Història
A la baixa edat mitjana, imposició pagada sobre el valor de les transaccions fetes pels mercaders, segons una tarifa determinada.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina