Resultats de la cerca

Formada a l’Escola Massana 1950-59 —fou deixebla i collaboradora de Llorens i Artigas— i a la Konstfackskolan d’Estocolm 1961-62 Ha exposat individualment a la Garriga 1960, Estocolm 1962, Girona 1963, Barcelona 1966, 1967 i 1979, València 1974 i 1979, Gandia 1979, Palafrugell 1983 i Vic 1985, i collectivament a Faenza, Ginebra, Florència, Montevideo, Maastrich Holanda, Madrid, Cotlliure, la Bisbal, Tarragona, Don Mills Ontario, Göteborg Suècia, Bechyně Txecoslovàquia i, sovint, a Barcelona Té diversos premis barcelonins, entre els quals el primer Ciutat de Barcelona que es…

Militant de la joventut comunista des del 1933 i empresonat sota el feixime d’Antonescu, durant la Segona Guerra Mundial emigrà a l’URSS Diputat a partir del 1946, dos anys després accedí al comitè central del partit, el 1955 al politburó, el 1965 reemplaçà Gheorghiu-Dej com a primer secretari del PC romanès i el 1967 esdevingué president del consell d’estat Des del govern, propugnà una via romanesa cap al socialisme i rebutjà la teoria de Brežnev de la sobirania limitada condemnà la invasió soviètica de Txecoslovàquia de l’any 1968 Mantingué sempre una notable independència de l…

Llicenciat el 1975 a l’Escola Oficial de Periodistes de Barcelona, el 1976 començà a treballar per a la revista Interviú El 1984 entrà a Televisió de Catalunya , on fou un dels principals reporters del programa 30 minuts i guanyà el premi Ondas Internacional pel documental  Txecoslovàquia el cor de la revolta 1990 A partir d’un reportatge del 1994 sobre famílies cubanes que preparaven la seva marxa de l’illa dirigí, juntament amb Josep Maria Domènech, el documental Balseros 2002, que fou nominat als Goya i als Oscar, i que rebé importants guardons, com ara el Premi Nacional de…

En 1921-25 estudià història a la Universitat de Princeton El 1925 ingressà al cos diplomàtic i fins el 1931 ocupà càrrecs a les ambaixades i els consolats de Ginebra, Hamburg i els països bàltics En 1931-33 estudià a la Universitat de Berlín i al seminari de llengües orientals d’aquest país Formà part de les ambaixades a Moscou 1933-37 i a Txecoslovàquia 1938-39 i, posteriorment, del cos diplomàtic nord-americà a Berlín, amb el qual el 1941 fou tancat cinc mesos en un camp d’internament El 1946 proposà l’estratègia dels Estats Units relativa a l’URSS, consistent en l’evitació d’…

Després d’estudis inacabats de filosofia i arquitectura, treballà en ocupacions diverses i, finalment, seguí cursos de cinematografia a l’Escola d’Arts Escèniques de Praga Autora de diversos curtmetratges, esdevingué un dels màxims valors del nou cinema txec dels anys seixanta, juntament amb Miloš Forman i Jiri Menzel El seu primer llargmetratge fou  O necem jiném ‘Dues vides’, 1963, al qual seguí  Sedmikrásky ‘Les margarides’, 1966, un cant a la llibertat que és considerat la seva obra principal, prohibit durant més d’un any a l’antiga Txecoslovàquia Després d’ Ovoce stromu…

Comprenia les províncies txeques de Bohèmia i Moràvia, tret dels territoris dels Sudets, que ja pertanyien al Reich des dels acords de Munic setembre del 1938 El primer protector, Von Neurath, fou reemplaçat per Heydrich 1941, el qual fou assassinat per la resistència txeca 1942

A causa dels antecedents “burgesos” i intellectuals de la seva família, tingué dificultats en la seva educació superior Cursà estudis inacabats d’economia i, després de completar el servei militar 1959, fou ajudant de direcció escènica en un teatre de Praga i estudià dramatúrgia per correspondència Durant la dècada dels seixanta, conreà el teatre de l’absurd En la seva primera obra  Zahradní slavnost ‘La festa en el jardí’, 1963 exposa la dependència que els hàbits del llenguatge exerceixen sobre els actes i els pensaments, mentre que en Vyrozumění ‘Prevenció’, 1965, satiritza el llenguatge…

Acabats els estudis d’escultura i modelatge, el 1950 anà a Praga on, guiat per Josef Wagner, s’inicià en una sèrie d’escultures que el situaren com un dels artistes més innovadors del seu país malgrat la censura Destaquen els busts de la sèrie “Avantguarda” 1958, retrats de diversos artistes txecs dels anys vint i trenta Foren, però, les seves escultures abstractes que li donaren renom, i amb les quals representà el seu país l’aleshores República Socialista de Txecoslovàquia a l’Expo de Mont-real el 1967 i a la Biennal de Venècia del 1968 Els anys seixanta organitzà el Simposi…

Obrer, en 1946-51 estudià a l'Escola Superior de Política i Sociologia de Praga, i posteriorment es dedicà a la docència fins el 1953, que esdevingué redactor de la secció literària de l'òrgan del Partit Comunista de Txecoslovàquia,  Rudé Pravo Començà la trajectòria literària amb la narració Rusný dum ‘La casa agitada’, 1963 Prosseguí amb la novella Sekyrà ‘La destral’, 1966, on descriu en forma de diàleg els errors i les conseqüències del dogmatisme polític El 1969 fou depurat per haver redactat el document conegut per Dues mil paraules, un manifest molt crític amb el règim…