Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
zigofícies
Botànica
Classe de cloròfits integrada per algues unicel·lulars o pluricel·lulars, caracteritzades per l’absència de cèl·lules reproductores flagel·lades.
La reproducció asexual és per divisió cellular, i la reproducció sexual és per conjugació , en la qual cada gàmeta deriva d’un protoplasma cellular, i els zigots, després d’un període de letargia, sofreixen meiosi i originen nous individus El cicle biològic és, doncs, haploide, excepte en el zigot Són quasi exclusivament dulciaqüícoles Comprèn els ordres de les desmidials i de les zignemals
protoctists
Protistologia
Regne dels éssers vius que comprèn els protists i llurs descendents unicel·lulars directes, com ara les algues pluricel·lulars.
boghead
Mineralogia i petrografia
Tipus d’hulla, classificat habitualment entre els esquists bituminosos, formada per algues unicel·lulars ( Pila bibractensis
), rica en hidrocarburs.
Malgrat un elevat contingut de volàtils, no és usada com a combustible, perquè fa massa cendra Per destillació n'és obtingut un carburant anàleg a l’essència de petroli
Les heppiàcies
Les heppiàcies reuneixen moltes espècies principalment terrícoles, de llocs àrids, però poc freqüents al nostre país La de la fotografia correspon a Epiphloea terrena , que incrusta els sòls silicis prims, en llocs oberts i baixos Hom n’ha mullat els tallus esquamulosos abans de fer-la per tal de fer més visibles els apotecis vermellosos En temps sec, aquest petit liquen passa fàcilment desapercebut Jordi Vidal El gènere Heppia , el més important d’aquesta família, viu especialment a les zones àrida i subàrida de les regions mediterrània, macaronèsica i saharo-aràbica, on colonitza els sòls…
Les lecanorals
Caràcters microscòpics principals de les lecanorals Hom ha representat els ascs i les paràfisis aproximadament a la mateixa escala i les espores Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol, que tenyeix de color blau més o menys intens les estructures amiloides A Lecanora allophana lecanoràcies, B Bacidia rosella bacidiàcies C Tephromela atra tefromelatàcies D Buellia punctata fisciàcies, E Squamarina gypsacea esquamarinàcies, F Candelariella aurella candelariàcies G Rinodina albana fisciàcies, H Catillaria chalybeia catillariàcies, I Umbilicaria cylindrica…
Els criptòfits
Característiques del grup Organització cellular dels criptòfits, en concret d’una espècie del gènere Cryptomonas a flagels b vacúol contràctil c invaginació faríngica d citofaringe e plast f pirenoide g grànuls de midó h nucli i grànuls lipídies j corpuscle basal k membrana Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Els criptòfits són algues, en general unicellulars, lliures, nedadores, que viuen a les aigües continentals i a les marines costaneres Molt poques espècies tenen cèllules sense flagels, agrupades en formes coccoides o palmelloides Llur color sol ser…
xantomonadals
Botànica
Ordre de xantofícies unicel·lulars i mòbils, de cèl·lules biglagel·lades, que presenten fisoides, un vacúol pulsatiu i un sol cloroplast.
Solen produir estatòspores
xantofícies
Botànica
Classe de crisòfits constituïda per algues unicel·lulars o pluricel·lulars, amb cloroplasts generalment nombrosos, discoides i de color verd groguenc.
Com a pigments tenen clorofilla, xantofilles i carotens Com a material de reserva no presenten mai midó, sinó lípids i un polisacàrid crisolaminarina La reproducció asexual té lloc mitjançant zoòspores o aplanòspores La reproducció sexual és per isogàmia, per heterogàmia o, més rarament, per oogàmia Les cèllules mòbils tenen dos flagels desiguals, un dels quals és barbulat La majoria són dulciaqüícoles Comprèn, entre altres, els ordres de les vauquerials, de les xantococcals, de les xantomonadals i de les xantotricals
volvocals
Botànica
Ordre de clorofícies constituït per algues unicel·lulars lliures o colonials, biflagel·lades i amb midó com a substància de reserva.
Hi ha reproducció asexual per divisió i reproducció sexual per isogàmia i per heterogàmia Són generalment dulciaqüícoles
ulvofícies
Botànica
Grup taxonòmic de clorobions format per algues verdes unicel·lulars, com les acetabulàries, i pluricel·lulars, com l’enciam de mar.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina