Resultats de la cerca
Es mostren 862 resultats
Joan Bergós i Massó
Arquitectura
Arquitecte.
Construí la cúpula del santuari del Cor de Maria a Barcelona, el retaule major de la nova seu de Lleida, i féu obres estimables d’influència renaixentista italiana, com també de l’art tradicional català i algunes de derivades de l’arquitecte Gaudí, a d’altres llocs del Principat, de Canàries, d’Osca i de Santander És autor de l’eixample de la ciutat de la Seu d’Urgell i fou professor a l’Escola Superior de Bells Oficis, de Barcelona Publicà diverses obres sobre tècnica i materials de construcció, sobre construccions urbanes i rurals, a més de Tabicados huecos Entre les d’art i…
Cap Verd 2012
Estat
Cap Verd serà un dels pocs països africans que complirà tots set Objectius de Desenvolupament del Millenni ODM, fixats per les Nacions Unides Governat de manera alternativa des del 1989 pel Moviment per la Democràcia MPD i el Partit Africà per la Independència de Cap Verd PAICV, el país destaca per l'estabilitat política i la bona gestió Tanmateix, tal com reconeixen els seus dirigents, encara s'ha de reduir més la pobresa, que afecta el 26% de la població, i les desigualtats entre les zones urbanes i rurals, i diversificar l'economia Malgrat les limitacions del mercat intern i…
Lluís Reñé i Padrisa
Disseny i arts gràfiques
Futbol
Dibuixant i porter de futbol també conegut com Renyé.
Jugà al Català FC i al Futbol Club Espanya, del qual passà al Futbol Club Barcelona la primavera del 1911 Creà escola en el rebuig de la pilota amb el puny Disputà 72 partits amb el FC Barcelona i guanyà dues Copes 1912, 1913, un Campionat de Catalunya 1913 i tres Copes dels Pirineus Orientals 1911, 1912, 1913 A més de futbolista, destacà en atletisme, esport en què fou campió de Catalunya en llançament de disc 1912 Fou vocal de la junta del FC Barcelona 1920-21 presidida per Gaspar Rosés Es formà com a dibuixant a Llotja Es dedicà preferentment a les vistes urbanes de la…
,
Els sistemes urbans: expansió i difusió
Durant la segona meitat dels anys setanta, els trets que havien caracteritzat l’evolució de les ciutats i el territori dels Països Catalans conegueren un assenyalat canvi de tendència En efecte, entre el final dels anys cinquanta i la meitat dels setanta aquest àmbit d’estudi havia experimentat el creixement demogràfic més ràpid, en termes absoluts, de la seva història Aquest creixement —associat a l’expansió econòmica i al procés d’industrialització— fou, en bona part, fruit de moviments migratoris procedents d’altres regions i, com és sabut, es produí de forma molt concentrada en el…
Antoni Marí i Ribas
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Autodidacte i pintor decorador d’ofici, des del 1940 es dedicà exclusivament a l’art Començà a pintar dins l’impressionisme, i evolucionà cap al dibuix expressionista, a la tinta, en què juguen la taca i la línia amb gran llibertat En aquesta última dedicació, que acabà essent l’única, és on es manifesta la personalitat del creador La seva obra, amb canvis lents, és molt característica hi predomina el grup humà, espès i popular, sobre el paisatge i la figura aïllada Els vaixells i les construccions principalment urbanes, algun cop tema principal, solen ésser el fons d’escenes de…
autopista
L’aautopista A-2 a la sortida de Montmeló (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Carretera de quatre o més vies amb sentits de circulació separats per una mitjana central, amb control total d’accés i projectada per a circular-hi a velocitats elevades.
Les obres d’esplanació no difereixen de les d’una carretera a vegades, però, calçades independents a un nivell diferent permeten una reducció important del moviment de terres el paviment ha d’ésser d’alta qualitat Els encreuaments amb altres vies de comunicació són fets amb passos a diferent nivell i a vegades calen viaductes per a guanyar zones urbanes, depressions importants, etc Els enllaços permeten l’accés dels vehicles a una carretera i viceversa En projectar una autopista hom té en compte, entre altres factors, la intensitat de trànsit, les velocitats previstes desitjades…
Forlì
Forlì Basílica de San Mercurial
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província de Forlì-Cesena, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
És situada entre Monte Falterone i l’Adriàtica, en un emplaçament favorable al comerç punt d’encreuament de vies de comunicació amb Ravenna, Faenza, Rocca San Casciano i Cesena, les quals surten de la Piazza Maggiore, al centre de la ciutat, i la divideixen en quatre barris, a l’exterior dels quals s’estenen les àrees urbanes recents L’activitat econòmica deriva bàsicament de l’agricultura, molt pròspera al seu rerepaís Indústria tèxtil seda artificial, química colorants, sabates i mobles Fundada probablement al s II aC, a l’edat mitjana es posà al costat dels gibellins, i al s…
Heckel Tavares
Música
Compositor, director i arranjador brasiler.
Estudià piano amb una tia seva, i gràcies al seu context social -era el fill d’una rica plantació- conegué moltes cançons tradicionals El 1921 estudià orquestració a Rio de Janeiro amb Joâo Otaviano, i al cap de cinc anys s’inicià en la composició de música per al teatre El 1935 compongué la seva primera obra erudita, la suite simfònica André de Leão e o demônio de cabelo encarnado , inspirada en la música regional Del 1949 al 1953 recorregué el país recopilant peces folklòriques que més tard utilitzà en algunes de les seves composicions, com en el poema simfònic O Anhangüera És autor de…
Mannheim
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, a la confluència del riu Neckar amb el Rin, davant Ludwigshafen.
Fou reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, segons un rigorós pla ortogonal, encara més sensible per la numeració dels carrers, per xifres en un sentit i per lletres en l’altre La conurbació amb Ludwigshafen, a la qual la uneix un pont, ha fet especialitzar, fins a un cert punt, les funcions urbanes, centrades en les comercials i potenciades pel gran port fluvial Té també factories pròpies, de productes químics, maquinària agrícola, automòbils, cautxú i maquinària elèctrica, fàbriques de vidre i indústria tèxtil i de la cellulosa Fundada el 1606, el 1720 esdevingué…
distribució
Electrònica i informàtica
Transmissió d’energia elèctrica fins a les instal·lacions que la utilitzen.
Les centrals elèctriques produeixen energia elèctrica en forma de corrent altern trifàsic, de tensió compresa entre 5 i 30 kV per al transport fins als centres de distribució aquesta tensió és elevada a valors que poden arribar fins a 380 kV Per a la distribució és emprat actualment el corrent altern trifàsic de 220 V i de 380 V per a usos industrials i el monofàsic de 125 V o 220 V per a usos domèstics La freqüència és normalitzada a 50 Hz a Europa i 60 Hz a Amèrica Les xarxes de distribució urbanes poden ésser radials, en bucle o en anell o bé mallades, i solen ésser fetes amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina