Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
Lewis Mumford
Urbanisme
Urbanista, historiador i assagista nord-americà.
Estudià a les universitats de Colúmbia i de Nova York Professor a les universitats de Stanford 1942-44 i Pennsilvània 1951-59, des del 1920 publicà crítica arquitectònica Conegut pels seus estudis d’història urbana i de planejament, escriví, entre altres obres, The Culture of the Cities 1928 i The City in History 1961 Els seus escrits també se centraren en l’impacte de la tecnologia en la societat i en la denúncia dels aspectes deshumanitzadors de la societat tecnificada Technics and Civilisation , 1934 The Myth of the Machine , 1967-70 És autor també de The Autobiography of Lewis…
Fèlix Serratosa i Palet
Química
Químic.
Germà de l'enginyer i urbanista Albert Serratosa , es doctorà en química orgànica 1953 i treballà als EUA 1955-57 en el Massachusetts Institute of Technology MIT Dedicat fonamentalment a la recerca, desenvolupà les seves tasques en el marc del Consell Superior d’Investigacions Científiques , del qual fou professor d’investigació, i a la Universitat de Barcelona des del 1977 Així mateix impartí molts cursos i conferències en universitats de diferents països El seu treball, tant pedagògic com de recerca, s’emmarcà en el camp de la metodologia de la síntesi orgànica Collaborà també…
Leonardo Benevolo
Arquitectura
Urbanisme
Urbanista i historiador de l’arquitectura italià.
Graduat en arquitectura per la Universitat de Roma l’any 1946, fou professor universitari a Roma, Florència i Venècia Fou un dels capdavanters en l’estudi dels problemes urbans de les ciutats modernes Entre els seus escrits cal remarcar Storia dell’architettura moderna 1960, Le origini dell’urbanistica moderna 1963, Storia dell’architettura del Rinascimento 1968 i L’Arte e la città contemporanea 1975 Cal destacar també L’architettura del nuovo millennio 2006, l’entrevista publicada en llibre La fine della città 2011 i Il tracollo dell’urbanistica italiana 2012 A més de l’activitat docent i…
Louis Isadore Kahn
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista estonià, naturalitzat nord-americà.
Estudià a la Universitat de Pennsilvània, on obtingué el títol el 1924 Després d’haver viatjat uns quants anys per Europa exercí la docència a la Universitat de Yale 1947-57 i a la de Pennsilvània d’ençà del 1957 Fou per a aquestes institucions que realitzà les seves primeres construccions d’importància el museu d’art de la Universitat de Yale, a New Haven 1951-53 i l’Alfred Newton Richard Medical Research Building per a la de Pennsilvània, a Filadèlfia 1957-61 Durant la dècada dels seixanta mantingué una profusa activitat constructiva, no solament als EUA diverses fàbriques Olivetti la seu…
Carlo di Giovanni Rossi
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista italià, resident a Rússia.
Urbanitzà Peterburg, ciutat on construí el nou Palau Mikhajlovskij 1819-23, actual Museu Rus, l’hemicicle de l’Estat Major, davant el Palau d’Hivern, el Teatre Aleksandrinskij 1832 i la plaça dels decabristes, amb els edificis del Senat i del Sínode, units per un arc de triomf
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Els jardins del palau de Pedralbes de Barcelona, dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Botànica
Literatura catalana
Jardineria
Historiografia catalana
Arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor.
Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior…
, ,
Solimà I
Història
Soldà otomà (1520-66), conegut, entre els turcs, per Kanuni (‘el Legislador’).
Fill de Selim I, conquerí Belgrad 1521, s’emparà de Rodes 1522 tot aprofitant les rivalitats francohispàniques sobre l’illa, i, després d’haver derrotat i mort Lluís II d’Hongria a Mohács 1526, saquejà i ocupà Buda, la capital imposà vassallatge al principat de Transsilvània, on installà Joan I Szapolya signada la pau amb Àustria, s’annexà, entre altres, Tabriz i Bagdad 1534, mentre que, a la Mediterrània, operaven eficaçment els seus almiralls corsaris Barba-rossa i Dragut Mort Joan Szapolya, reprengué 1541 les campanyes a Hongria hi signà la pau definitiva el 1562 A l’interior…
Ildefons Cerdà i les condicions de vida dels obrers barcelonins
Els habitatges de primera categoria a Barcelona segons Ildefons Cerdà Durant els anys del Bienni Progressista, l’enginyer i urbanista va realitzar l’enquesta més completa i sofisticada sobre les condicions de vida de la classe obrera barcelonina d’aleshores La Monografia estadística de la classe obrera de Cerdà prolongava un important corrent d’estudis sobre les condicions de vida de les classes treballadores que s’havia anat obrint camí als grans països industrials europeus A Catalunya, aquests estudis van tenir dos conreadors importants en els treballs dels metges i higienistes…
classe creativa
Sociologia
Classe social sorgida a partir dels anys vuitanta del segle XX formada per persones assalariades que generalment gaudeixen d’un alt poder adquisitiu i que destaquen per la seva capacitat creativa.
La classe creativa és una nova classe socioeconòmica que –-segons l’urbanista i filòsof Richard Florida— s’està convertint en el motor del desenvolupament regional i del creixement econòmic als països més avançats La classe creativa no és una classe social en sentit estricte Dins d’aquest grup hi ha professionals del sector serveis amb perfils molt diferents científics, enginyers, professors d’universitat, músics, dissenyadors o arquitectes la funció econòmica dels quals és crear noves idees, noves tecnologies o nous continguts culturals Als EUA, aquesta classe és molt productiva…
Renard
Arquitectura
Família de mestres d’obres i arquitectes activa a Barcelona als segles XVIII i XIX.
Francesc Renard Barcelona 1723 — 1791, mestre el 1740, fou membre de les companyies que tingueren al seu càrrec nombroses obres públiques pont del Lledoner, al terme de Cervelló, Baix Llobregat, el camí de Molins de Rei, etc Ni ell ni cap dels seus descendents foren autors d’edificis remarcables, però tingueren notable influència en les obres arquitectòniques i urbanístiques de Barcelona Amb els seus fills Josep Renard i Closes Barcelona 1746 — 1824 i Francesc Renard i Closes Barcelona ~1750 — 1823, que fou mestre el 1803, realitzà les obres del nou convent de Sant Agustí a Barcelona Josep…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina