Resultats de la cerca

Començà tocant el clarinet, i el 1944 debutà amb el grup del guitarrista Eugène Baptiste El 1948 adoptà el saxo tenor, i esdevingué líder de l’orquestra del Hot Club de Tolosa Marxà a París, on collaborà amb músics americans, com Big Bill Broonzy 1950, Bill Coleman -el seu gran amic- i Dicky Wells 1952 El 1954 enregistrà, sota el seu nom, el disc Blue and Sentimental , mentre liderava un grup al club parisenc Les Trois Mailletz El 1956 feu una gira i enregistrà amb Lionel Hampton Intervingué en el llargmetratge Paris Blues 1961 Prosseguí la seva carrera participant en els millors…

Membre del Reial Club de Tennis Barcelona, esdevingué professional el 1999 Ha destacat en la modalitat de dobles competint al costat de Rafael Nadal , David Marrero, Marcel Granollers, amb qui guanyà la Copa Masters 2012, i Feliciano López, amb qui aconseguí el Roland Garros 2016 i el Godó 2018 En individuals, guanyà quatre torneigs de la categoria Challenger, i en dobles, tres torneigs de l’ATP Masters 1000 Indian Wells, 2010, 2012 Roma, 2012, un torneig de l’ATP World Tour 500 Series Hamburg, 2010 i sis torneigs de l’ATP World Tour 250 Series Doha, 2009, 2011, 2016 Estoril,…

Fundada el 1922 a Londres per l’escriptora CA Dawson Scott, la seva finalitat és de promoure les relacions entre escriptors de diversos països i la circulació lliure de les obres literàries per un àmbit internacional El seu president és elegit per un període de tres anys, no renovable El primer president fou John Galsworthy, i ho han estat també HG Wells, Thomas Mann, Arthur Miller, Heinrich Böll i Vargas Llosa Els centres són reconeguts en l’àmbit lingüístic i no estatal El 1997 fou nomenat nou president l’escriptor mexicà Homero Aridjis, en substitució del poeta rus Alexandr…

A dotze anys inicià els estudis de composició amb E Goossens al Conservatori de Sydney, estudis que compaginà amb els de piano i trompa El 1950 deixà el conservatori i es traslladà a Europa, on completà la seva formació, primer amb E Luytens a Londres i després amb N Boulanger a París El 1953 s’installà definitivament a la capital britànica El 1975 fou nomenat Master of the Queen’s Music Exercí també la crítica musical És autor de composicions escèniques, orquestrals, de cambra i vocals Produí més de 250 obres La seva primera obra escènica fou l’òpera Our Man in Havana 1963, estrenada al…

Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona, entrà en el tennis professional el 2003, després d’haver guanyat nombrosos trofeus ja des de la infància Formà part de l’equip espanyol que obtingué la Copa Davis el 2004, el 2008, el 2009, el 2011 i el 2019 En el circuit del Grand Slam, el 2005 guanyà per primer cop el Roland Garros, que tornà a aconseguir el 2006, 2007, 2008, 2010, 2011, 2012, 2013 victòria amb la qual superà el rècord de les aconseguides successivament per Bjorn Borg , 2014, 2017, 2018, 2019, 2020 i 2022, i ha guanyat també el torneig de Wimbledon el 2008 i el 2010, l’Obert d’…

De família valenciana relacionada amb Anglaterra, estudià teologia a Oxford, on es doctorà el 1441 Fou canceller i tresorer de la catedral de Lechfield, ardiaca de Weltshire, Winchester, Salisbury i Huntigdon, a més d’ésser canonge de València i ardiaca de Tortosa Intervingué en l’obtenció de privilegis per al collegi d’Eton, fundat de poc, i en les relacions entre els mercaders catalans i la corona anglesa Des del 1450 fou nunci i collector papal a Anglaterra i es mostrà partidari dels York, però la seva gestió financera, no prou aclarida, li impedí el nomenament episcopal Viatger constant…

Es formà a Londres a la Sadler's Wells School posteriorment The Royal Ballet i amb Nicholas Legat Debutà el 1941 a l’International Ballet, i el 1946 actuà per primer cop com a primera ballarina en La Bella Dorment al Covent Garden, on actuà regularment protagonitzant els ballets més celebrats Coppélia , El llac dels cignes , Giselle , i altres, entre els quals les estrenes de Promenade de Ninette de Valois el 1943 i diverses de Frederik Ashton, amb qui collaborà estretament, com ara les Variacions simfòniques de 1946 fins el 1953, en què un accident l’obligà a abandonar els…

Començà a jugar a tennis a la Real Sociedad Club de Campo Murcia, de l’acadèmia del qual era director el seu pare, fins a catorze anys, quan es traslladà a Villena per entrenar l’Equelite JC Ferrero Sport Academy Debutà com a professional el 2018, i des d’aquest any és entrenat per Joan Carles Ferrero Com a juvenil guanyà dos torneigs de l’ITF World Tennis Tour Juniors, i se situà en el número vint-i-dos del rànquing mundial El seu palmarès com a professional inclou sis títols del Grand Slam —Obert dels Estats Units 2022, 2025, Wimbledon 2023, 2024, Roland Garros 2024 i 2025—, cinc de…

Especialitzada en llibres de temes d’art, publicà les primeres obres dels crítics argentins més coneguts com Julio E Payró, Jorge Romero Brest, Julio Rinaldi, Romualdo Brughetti, etc Al cap de pocs anys, creà les colleccions “Biblioteca Argentina de Arte Religioso”, la “Colección Historial”, que publicà Historia del arte d’Elie Faure, Historia de la crítica de arte de Lionello Venturi i Historia de los pintores impresionistas de Théodore Duret Dins de les seves colleccions, cal remarcar “Colección Vida y Obras”, amb obres com Vida secreta de Salvador Dalí del mateix Merli i Pahissa, Grünewald…

Començà a actuar d’adolescent en petits papers televisius El 1993 debutà actuant en el cinema independent en el film  Dazed and Confused , de R Linklater, al qual seguiren Small Rats 1995 i Chasing Army 1997, de Kevin Smith Aquest darrer any compartí l’Oscar amb Matt Damon pel guió de Good Will Hunting , de Gus Van Sant, film que també protagonitzà Posteriorment actuà, entre d’altres, a Armageddon 1998, de M Bay  Shakespeare in Love 1998, de J Madden  Dogma 1999, de K Smith  Pearl Harbor 2001, de M Bay  Changing Lanes 2002, de R Michell  Daredevil 2003, de MS Johnson…