Resultats de la cerca

Treballà a les ciutats d’Argos, Megalòpolis, Olímpia i Tebes des del 390 al 340 aC Deixeble de Naucides II, el collaborador de Policlet el Vell, li han estat atribuïdes obres d’aquest Sembla que executà, a més de les estàtues dels atletes Antípater de Milet, Agenor de Tebes i Aristió d’Epidaure, diverses obres de divinitats, com les dels Zeus Filipos a Megalòpolis, Latona, Àrtemis i Apollo al mont Licó i una Hècate de bronze a Argos

Habitada ja a la fi del segon millenni aC, fou anomenada Olímpia pels seus pobladors en recordança del mont Olimp Visqué sempre a expenses del santuari —l' Altis sagrat —, que, dedicat d’antuvi a una divinitat femenina, esdevingué, a partir del primer millenni aC, un dels llocs principals del culte de Zeus Centre religiós i cultural del món grec antic sobretot a causa de la implantació dels jocs olímpics, feta, segons la llegenda, per Hèracles mateix, ho fou també de l’esport, tant en el seu aspecte competitiu com en l’aspecte ètic i religiós Hom creu que, a partir del 776 aC, tots els grecs…

Amb aquesta fou llançat a la mar per Acrisi, rei d’Argos i oncle seu Conduïts per les ones a l’illa de Sèrifos, foren salvats per Ditti, germà del rei Polidectes, que els concedí hospitalitat L’heroi cresqué a l’illa ciclàdica i, ja adult, Polidectes li encarregà de portar-li el cap de Medusa Ajudat per Atena i Hermes, reeixí a decapitar el monstre Gorgona i alliberar Andròmeda, filla del rei dels etíops Tornat a Argos per fer les paus amb el seu oncle Acrisi, en una competició atlètica el colpí amb el disc i el matà, d’acord amb l’antic oracle Visqué amb Andròmeda a Tirint Tingueren un…

Caracteritzats pel fet de presentar el dors molt elevat, el cos comprimit i cobert de grosses escates ctenoides, el cap gros, la boca molt protràctil, la línia lateral corba al centre dels costats, la bufeta natatòria grossa, les aletes pectorals petites i les ventrals en posició jugular o toràcica i les aletes dorsal i anal amb uns radis espinosos forts i llargs a la base Inclou dues famílies els zeids, amb el gall Zeus faber , i els capròids, amb el gallet Capros aper

Fill del Tàrtar i de Gea i germà dels gegants , es rebellà contra Zeus aquest, però, amb el seu llamp, el precipità al Tàrtar, on continua turmentant eternament la terra que el cobreix Segons Èsquil, la seva sepultura es troba a l’interior de l’Etna Diverses llegendes li atribueixen també la paternitat d’altres monstres i gegants L’art antiga l’ha representat sovint en pintures de vasos amb forma humana a vegades alada i amb extremitats de serpent

Aquesta identificació satisfeia les necessitats religioses de Ptolemeu I Soter 304-283 aC, que necessitava un déu nacional per a unir la població autòctona o egípcia i la grega La nova divinitat tenia trets egipcis d’Osiris i Apis i grecs de Zeus, Dionís i Asclepi Els seus santuaris rebien el nom de serapeu , el més important dels quals es trobava a Alexandria i el més conegut a Sakkara El seu culte gaudí d’una gran difusió a l’imperi Romà

Fou raptada per Zeus, transformat en brau, que la portà a Creta, i en tingué tres fills Minos, Sarpedó i Radamant Després es casà amb Asterió, rei de Creta Són nombroses les representacions artístiques centrades en aquest personatge relleus del temple de Selinus segle VI aC, pintures de Pompeia, mosaics del palau Barberini Ha estat un tema molt freqüent en el Renaixement i el barroc Ticià, Il Veronese, Carracci, G Reni, Rubens, etc també apareix als relleus de l’escala barroca del palau Dalmases de Barcelona

Mutilà el seu pare perquè havia fet davallar els seus germans al Tàrtar Amb Rea tingué sis fills, els quals devorà en néixer només Zeus en fugí i, ajudat pels ciclops, el destronà L’assimilació tradicional del seu nom amb χρόνος el ‘temps’ és tardana, pròpia de l’orfisme A Atenes li era tributat un culte oficial de tipus agrari les Cronies , que hom celebrava en acabar la sega, i també a Olímpia, durant l’equinocci de primavera, i a Rodes, on li sacrificaven un home

Era atenenc, segons Plini Pausànies atribueix a Alcàmenes el grup d’Atena i Hèracles de l’Heraclèon de Tebes i les escultures del frontó occidental del temple de Zeus a Olímpia, però la cronologia és massa diferent per a haver estat fetes per un mateix autor Altres escultures atribuïdes a Alcàmenes són l’Afrodita anomenada dels Jardins, el grup de l’Hècate Epipirgidia, un Ares, un Dionís, un Asclepi, un atleta de bronze dit Encrinomenos, etc Però cap d’aquestes obres no ha pogut ésser identificada amb seguretat a través de còpies d’època romana

Els seus pares humans eren Glauc i Erimedes Havent hagut de fugir de Corint, anà a Tirint, i després a Lícia, on, per encàrrec del rei Jòbat, que desitjava la seva mort, lluità contra una Quimera, contra els Sòlims i contra les Amazones Ajudat pel seu cavall alat, Pegàs, els vencé tots Jòbat, reconeixent l’origen diví de l’heroi, li donà llavors com a muller la seva filla Filonoe Sembla que, enorgullit pels seus èxits, volgué arribar a la casa de Zeus muntant el seu cavall i el déu el matà estimbant-lo