Resultats de la cerca
Es mostren 2570 resultats
Despoblat de Sant Martí de les Tombetes (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Graons de la part oest, fets arran del basament de mur que tancava el petit nucli per aquesta banda ECSA - J Bolòs És situat al vessant septentrional del Montsec d’Ares, a la falda de la serralada, a un nivell més baix que el poble de Moror, que es troba davant seu El lloc de les Tombetes aprofita un meandre del torrent de Sant Esteve El costat oest es comunica, però, per un llarg pas estret amb la resta de la muntanya i amb el camí És a prop d’un roquissar, autèntica fortalesa natural, que s’anomena Roca del Castellot nom que pot indicar l’existència d’un jaciment preromà Mapa 33-…
Sant Sadurní d’Aulet
Església
Església i despoblat del municipi de Sopeira (Ribagorça), dins l’antic terme de Sant Orenç, a l’esquerra del barranc d’Aulet, aigua amunt d’Aulet; és esmentat ja al segle IX.
Sant Romà d’Aubinyà
Església
Església d’Aubinyà (Andorra), situada en un planell, més amunt del poble. L'església, de la qual quedaven només runes, fou restaurada el 1964 seguint el projecte de l'arquitecte Cèsar Martinell.
Palaudàries
Vista general del mas de Palaudàries, amb la torre de l’església de Sant Esteve al fons
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), de poblament disseminat, situat a la dreta del torrent de Paiaigua (afluent del Besòs prop de Mollet), al sector muntanyós occidental del terme.
La seva parròquia de Sant Esteve depenia de la de Parets El lloc, esmentat ja el 959, fou de la baronia de Montbui
trava
Transports
Aparell proveït d’un bossell que, enfilat a la granera del car d’una antena de la barca de mitjana, serveix per a córrer l’estrop amunt i avall de l’antena.
Riquer
Caseria
Caseria del municipi d’Alcoi (Alcoià), dividit en els nuclis de Riquer Alt (313 h diss [1960]) i Riquer Baix (232 h diss [1960]), vora el Barxell, aigua amunt de la ciutat.
el Pui
Masia
Masia del municipi de Cabó (Alt Urgell), a l’esquerra del riu de Cabó, dit aquí del Cap de la Vall, aigua amunt de Cabó, al peu de la serra de Prada.
El lloc és documentat en el Spill manifest del vescomtat de Castellbò , del 1519
Vinçà
La vila de Vinçà, a la dreta de la Tet; al fons, els Aspres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al sector més baix de la comarca, la plana de Vinçà (que inclou, a més d’aquesta vila, els llocs de Rigardà, Saorla, Jóc, Finestret i Espirà de Conflent), estès pràcticament del tot a la dreta de la Tet, des de poc abans de la seva confluència amb el riu de Lentillà fins al coll de Sant Pere.
El terme és drenat, a més, pels torrents del Real o de Sant Martí i de les Escomes, afluent igualment, per la dreta, de la Tet A la petita franja del terme que s’estén a l’esquerra d’aquest riu hi havia, aigua amunt de la vila, els banys de Nossa o banys de Vinçà , avui inundats pel pantà de Vinçà La superfície agrícola és de 373 ha, repartides entre 191 ha d’arbres fruiters 171 de presseguers, 13 d’albercoquers, 3 de pomeres, 2 de cireres i 1 de pereres, 158 ha de vinya 5 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 40 ha d’hortalisses enciams, escaroles i fruits…
ports de Beseit
ports de Beseit
© Fototeca.cat
Conjunt orogràfic, el més important de les muntanyes de la regió de Tortosa, format pels grups de la serra de l’Espina (1.181 m), el Montcaro (o el Caro) (1.442 m), la serra d’Encanader (1.393 m) i el pic de Cervera (1.347 m).
Limitat a l’est per la depressió d’Ulldecona i al sud-est per la vall de Tortosa, s’eleva de manera brusca sobre la depressió de l’Ebre L’estructura alpina de les Serralades Costaneres Catalanes es manifesta clarament per l’orientació sud-oest - nord-est dels plecs Aquesta estructura és tallada per falles verticals i cavalcaments Així, entre el bloc de Godall 400 m i el Montcaro s’obre la depressió de la Sénia, emplenada per dipòsits detrítics del Quaternari Els materials són, sobretot, calcàries del Juràssic, però hom troba, també, els nivells característics del Triàsic i del Cretaci L’…
el Guinardó
Seu del districte Horta-Guinardó, a Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona situat al vessant E de la muntanya Pelada, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals.
Li donà el nom el mas Guinardó —avui centre cultural del barri—, esmentat ja des de l’edat mitjana El barri es començà a formar el 1896, amb la urbanització de les terres del mas Guinardó i les del mas Viladomat, fora del traçat del pla Cerdà Els anys trenta era habitat per famílies de classe mitjana i format conjuntament per cases de pisos i habitatges unifamiliars Ha estat afectat, per un procés d’ocupació progressiva, per cases de pisos que l’han densificat extraordinàriament Havia estat zona mixta d’habitatge i indústria, la qual ha desaparegut quasi totalment La rambla de Volart és l’eix…