Resultats de la cerca
Es mostren 1826 resultats
Juan Correa
Música
Compositor espanyol, probablement d’origen portuguès.
Hi ha referències de l’any 1634 que parlen de la presència d’un intèrpret de corneta amb aquest nom a l’església de San Salvador de Sevilla -on aleshores era organista Francisco Correa de Arauxo, amb qui pot ser que tingués algun tipus de relació-, la dedicació del qual perdurà fins el 1644 Pel que fa a la seva tasca compositiva, només se’n tenen les dades que apareixen en un manuscrit de la Biblioteca Municipal de Porto Portugal, que foren estudiades i transcrites per Barton Hudson a la seva tesi doctoral A Portuguese Source of Seventeenth-century Iberian Organ Music 1961, on s’…
Fernando Corena
Música
Baix suís.
Inicià la carrera de teologia a Friburg, però Vittorio Gui l’animà a dedicar-se al cant, que estudià a Milà El 1947 interpretà el paper de Varlaam de Borís Godunov a Trieste i un any després debutà amb èxit a la Scala de Milà El 1953 representà un memorable Falstaff a Edimburg, actuació que de seguida l’encasellà en papers còmics Fou un Leporello Don Giovanni i un Bartolo El barber de Sevilla de referència, i fins i tot interpretà a Salzburg Osmín, en una exitosa producció d' El rapte del serrall 1965 Participà en les estrenes mundials d’òperes de G Petrassi i GF Malipiero i…
Ivan Ivanovic Petrov
Música
Baix rus.
Estudià a l’Escola Glazunov de Moscou amb A Minejev i l’any 1939 ingressà a la companyia d’òpera d’IS Kozlovskij, abans de fer-ho al Teatre Bol’šoj 1943 Es presentà arreu de l’URSS i amb la companyia d’aquest teatre actuà per tot Europa Notable intèrpret de títols russos com El príncep Igor , Boris Godunov o Mazeppa , també destacà com a protagonista en diverses òperes italianes, amb personatges com Basilio El barber de Sevilla , Mefistòfil Faust i, sobretot, Felip II Don Carlo , paper aquest darrer amb el qual el 1964 es presentà a l’Òpera de París Rebé nombroses distincions…
Jordi Madera Jiménez

Jordi Madera Jiménez
ARXIU J. MADERA / TONI JIMÉNEZ
Atletisme
Atleta amb discapacitat física.
Formà part del Club Atlètic Granollers, del Club Atlètic Vic i de l’Associació Esportiva Blanc i Blau Debutà en competicions internacionals als Jocs Mediterranis 2005 Guanyà la medalla de plata en 4 × 400 m al Campionat d’Europa 2005, una altra plata en 800 m i el bronze en 3000 m al Campionat del Món en pista coberta 2006, i la plata en 1500 m i el bronze en 800 i 5000 m al Campionat d’Europa 2010 També participà en les proves de 1500 m, 5000 m i marató dels Jocs Paralímpics de Pequín 2008 Pujà al podi de nombroses maratons i guanyà, entre d’altres, les de Barcelona, Granollers, …
Josep Llonch Rafecas
Hoquei sobre patins
Porter d’hoquei sobre patins i entrenador.
Debutà en la màxima categoria amb el CP Vilanova, on jugà fins a la temporada 1978-79 Passà pel Claret de Sevilla 1979-80, el CH Liceo de la Corunya 1980-82, el Reus Deportiu 1982-83 i 1988-93 i el FC Barcelona 1983-88, i conquerí cinc Copes del Rei 1982, 1983, 1985, 1986, 1987, dues Lligues 1984, 1985, dues Copes d’Europa 1984, 1985 i tres Supercopes d’Europa 1984, 1985, 1986 Amb la selecció espanyola, guanyà un Campionat del Món 1989 i dos d’Europa 1983, 1985 Després dirigí una temporada el Reus Deportiu 1993-94, i diferents equips de base del propi club roig-i-negre i del CHP…
Gustavo Adolfo Becker Lasso
Atletisme
Atleta especialitzat en salt d’alçada.
Formà part del Larios Associació d’Atletisme i del FC Barcelona Guanyà set Campionats de Catalunya de salt d’alçada a l’aire lliure 1985, 1986, 1989, 1993-96 i quatre en pista coberta 1992, 1993, 1995, 1997 També guanyà quatre Campionats d’Espanya a l’aire lliure 1985, 1986, 1989, 1994 i quatre en pista coberta 1985, 1989, 1993, 1997 Aconseguí la medalla de plata en el Campionat Iberoamericà de l’Havana 1986 i en el de Sevilla 1992, i la medalla de bronze en el de Manaus 1990 S’adjudicà també la medalla de plata en els Jocs Mediterranis de Narbona 1993 Participà en els Jocs…
Giuseppe Patanè
Música
Director d’orquestra italià, fill del també director d’orquestra Franco Patanè.
Estudià al Conservatori de Nàpols i el 1951 debutà al Teatro Mercadante de la mateixa ciutat amb La Traviata Fins el 1956 romangué com a assistent al Teatro San Carlo de Nàpols i posteriorment fou director musical a Linz 1961-62 i a la Deutsche Oper de Berlín 1962-68 L’any 1967 debutà a l’Òpera de San Francisco i el 1971 ho feu al Covent Garden de Londres, on el 1987 dirigí una reeixida versió de La bohème Fou director titular de l’Orquestra Simfònica Americana de Nova York del 1982 al 1984 Dirigí per última vegada el 1989, poc abans de morir, i ho feu a Munic, en una reeixida producció d'…
Lluís Miró Doñate
Futbol
Porter de futbol i entrenador.
S’inicià el 1930 a la Unió Esportiva de Sants, i jugà una temporada al Cartagena i una altra al Múrcia 1935-36 Acabada la Guerra Civil, s’incorporà al Futbol Club Barcelona 1939-43, on jugà 99 partits, 49 dels quals a la Lliga Posteriorment entrenà el Terrassa, el Sabadell, el Valladolid, el València, el Sevilla, l’Olimpique de Marsella, la Roma i el Màlaga També dirigí el Barça la temporada 1961-62 Fou seleccionador nacional en un partit 1955, i entrenà l’equip espanyol durant dos anys Fundà l’Escola Regional d’Entrenadors de Catalunya, i presidí el Collegi Català d’Entrenadors…
Jesús María Pereda Ruiz de Temiño
Futbol
Futbolista i entrenador.
Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-69 procedent del Sevilla Jugava d’interior i, en ocasions, d’extrem, i disputà 293 partits i marcà 104 gols amb l’equip blaugrana Guanyà la Copa 1963, 1968 i la Copa de Fires 1966 També fou subcampió de la Copa de Fires 1962 i de la Recopa 1969 Posteriorment, jugà amb el Centre d’Esports Sabadell 1970-72 Fou quinze vegades internacional A, i guanyà l’Eurocopa 1964 Amb la selecció catalana jugà dos cops i marcà un gol Com a entrenador, guanyà dos Campionats d’Europa sub-16 i fou ajudant de Vicente Miera en la selecció absoluta, a la qual dirigí…
baró de Castellet
Palau del baró de Castellet a, Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Títol amb el qual és conegut Marià d’Alegre i d’Aparici, senyor del castell de Sant Vicenç de Castellet (Bages), creat baró el 1797 per Carles IV d’Espanya.
El 1793, durant la Guerra Gran, fou capità del gremi de sabaters de la Coronela d’una posició econòmica benestant, gràcies al negoci familiar de cuirs i importacions, collaborà en la creació i el sosteniment del batalló de voluntaris de Barcelona i dels cossos de miquelets 1794 Presidí la Junta de Comerç 1807 i pronuncià el discurs inaugural de la primera càtedra d’economia a Barcelona Residí a Sevilla, a Madrid i a Barcelona, al carrer de Montcada, on construí un palau que des del 1970 forma part del Museu Picasso Morí sense fills de la seva muller, Paula de Duran, i llegà els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina