Resultats de la cerca
Es mostren 1268 resultats
El marc històric del romànic del Gironès
Art romànic
La comarca del Gironès és determinada per la influència de la ciutat de Girona És una zona de transició entre el mar i la muntanya i no presenta cap característica geogràfica i hidrogràfica especial La delimitació actual de la comarca respon a la que establí la Generalitat de Catalunya el 1932, excepte el Pla de l’Estany, i comprèn el sector de Rocacorba, la part occidental de les Gavarres i la Serralada Litoral, llindant amb el Baix Empordà i les planes que voregen el Ter La prehistòria El poblament ibèric La presència de l’home al Gironès és comprovada des de les èpoques més reculades del…
Ohio
Divisió administrativa
Estat dels EUA, dins la regió dels Grans Llacs.
La capital és Columbus Limita amb Michigan al N, Pennsilvània i Virgínia de l’Oest a l’E, Kentucky al S i Indiana a l’W Ocupa una regió plana que forma part de l’altiplà apalatxià i que comprèn la part dreta de la conca del riu Ohio És drenat per diversos rius Muskingum, Scioto, Miami, Sandusky, Maumee, etc Ocupa el sector oriental de l’actual Corn Belt, bé que, en l’activitat agropecuària, predomina la cria de bestiar boví de llet Té més importància l’activitat industrial, afavorida per l’existència de petroli i gas natural i també per la proximitat de conques hulleres així, Ohio ocupa el…
Pere I d’Aragó

Pere I. d’Aragó, miniatura del pergamí de la genealogia dels Reis d’Aragó (començaments del segle XV) (Monestir de Poblet)
© Fototeca.cat
Història
Rei d’Aragó i Pamplona (1094-1104).
Fill del rei Sanç III Ramires d’Aragó Sanç V de Pamplona i d’una filla del comte Ermengol III d’Urgell, probablement anomenada Elisabet El seu pare el feu rei de Ribagorça i Sobrarb el 1085 Ajudà Alfons VI de Castella a Sagrejas 1086 Prengué Estada 1087 Cooperà amb ell a la presa de Montsó 1089, que quedà sota la seva jurisdicció Tingué amistat amb el Cid, amb qui, juntament amb el seu pare, s’entrevistà a Gurrea el 1092 El 1093, malgrat haver tingut unes diferències amb aquest, l’ajudà en la campanya contra València En morir el seu pare al setge d’Osca, el succeí com a rei d’Aragó i de…
Juan Navarro Baldeweg
Pintura
Arquitectura
Pintor i arquitecte cantàbric.
Format a Cambridge i als estudis dels arquitectes Ramón Vázquez Molezún i Alejandro de la Sota, actualment és catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Madrid Com a artista plàstic s’inicià dins el corrent de l’art conceptual i participà en els Encuentros de Pamplona i en la Biennal de Venècia del 1978 A partir dels anys vuitanta s’interessà per la pintura L’any 1990 obtingué el Premio Nacional de Artes Plásticas La seva investigació arquitectònica, desenvolupada parallelament en el camp pictòric, se centra en el paper configurador de la llum amb relació a l’estructura i els materials que…
Josep Mompou i Dencausse
Pintura
Pintor.
Es formà a l’acadèmia de Joaquim Torres i Canosa Membre del Cercle de Sant Lluc El 1907 presentà una caricatura aquarellada a l’Exposició Internacional de Barcelona, i l’any següent féu a les Galeries Dalmau una exposició de dibuixos caricaturescs que foren detectats amb interès per Eugeni d’Ors El 1910 i el 1911 collaborà a Papitu , amb dibuixos abarrocats, de traç finíssim i expressiu decadentisme, signats amb una complexa rúbrica sense lletres El 1917 participà en l’exposició d’artistes francòfils de can Dalmau, on el 1920 i el 1925 féu importants exposicions individuals El 1923 participà…
Consell de Castella
Història
Òrgan suprem de govern al regne de Castella.
La primitiva cúria règia es transformà, durant la baixa edat mitjana, en el Consell Reial de Castella, assessor del rei en el govern Ferran IV, Alfons XI i Enric II l’ampliaren i l’obriren a la burgesia i als municipis Joan I el reorganitzà el 1385 i hi admeté quatre representants del poble, quatre de la noblesa i quatre més de la clerecia Les corts de Briviesca 1387, Enric III 1406 i Enric IV 1459 el reformaren, n'augmentaren el nombre de funcionaris, afavoriren la inclusió de juristes i lletrats i afebliren la influència de la noblesa i del clericat El progressiu afebliment de les corts, el…
José María Lado Rodríguez
Cinematografia
Actor.
Vida Fill de pares espanyols, des de jove treballà com a actor teatral a Barcelona Inicià la seva carrera cinematogràfica amb Curro Vargas 1923, José Buchs, i la compaginà amb el doblatge als estudis que la Paramount tenia a Joinville París Durant la guerra civil continuà amb les dues activitats i més endavant fou contractat pels estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, on doblà actors de renom com Edward Arnold també treballà als estudis de doblatge Acústica Durant la dècada del 1940 pràcticament deixà el teatre i se centrà en el cinema, especialitzat en papers de dolent fins a la seva mort Actuà…
Pere Pasqual
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
De família de mossàrabs, fou canonge de la seu de València i el 1250 prengué l’hàbit de l’orde de la Mercè El 1253 s’encarregà de l’educació de l’infant Sanç i en ser aquest nomenat arquebisbe de Toledo 1267 sembla que l’acompanyà i l’assistí fins el 1276 Tradicionalment, s’ha identificat amb Pere, abat de São Miguel de Trasmiras de la diòcesi de Braga Portugal, el qual el 1296, a Roma estant, fou nomenat bisbe de Jaén Aquest bisbe Pere, mentre visitava la seva diòcesi de Jaén el 1297, fou fet presoner pels àrabs i patí captiveri a la ciutat de Granada, on finalment fou…
,
Gaspar Sabater i Serra
Literatura catalana
Periodisme
Art
Historiografia catalana
Escriptor, periodista i crític d’art.
Estudià magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Palma, i periodisme a l’Escola Oficial de Madrid Al seu treball literari i periodístic, cal afegir-hi la tasca com a professor i conferenciant Dirigí la Llar de la Joventut de la Diputació Provincial de les Balears 1977-80 El 1935 fundà i dirigí la revista de crítica literària i artística Ideas Estéticas Fou director de les publicacions Ciudad , Cort , Dijous i Hoja del Lunes Redactor del Baleares , collaborà en Última Hora , El Día , Diario de Mallorca i La Estafeta Literaria Fou membre del CSIC i acadèmic de la Real Academia de Bellas…
, ,
notació neumàtica
Música
Notació que es representa per mitjà de signes gràfics anomenats neumes.
Tenint en compte el seu traçat, pot ser d’accents, com per exemple la notació hispana, o de punts, com l’aquitana Hi ha notacions els neumes de les quals són disjunts, com en el cas de la paleofranca i la lorena, i d’altres en què els neumes són conjunts, com en la de Sankt Gallen, en la francesa i en la primitiva catalana notació catalana Entre les notacions de l’Europa central la més important és la de Sankt Gallen, sorgida al monestir del mateix nom i que és una de les més antigues s’estengué per Suïssa, el nord d’Itàlia i l’est de França, i influí en el desenvolupament de les notacions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina