Resultats de la cerca
Es mostren 1447 resultats
làmina
Música
Element rígid pla i prim, generalment de metall o fusta, que constitueix la font de so en els instruments idiòfons.
El seu moviment oscillatori es genera amb la comunicació d’una velocitat inicial o cop cas de les percussions, com el xilòfon, la marimba i el carilló o d’un desplaçament inicial és el cas de les làmines metàlliques de la pinta d’una capsa de música Comparades amb les cordes que també poden ser percudides o pinçades, les làmines no necessiten una tensió addicional per a vibrar, ja que la seva pròpia rigidesa és suficient per a provocar el retorn cap a la posició mitjana característica del moviment oscillatori El fet de tenir amplària i gruix dimensions en general negligibles en les cordes…
Els antecedents i les primeres mostres de vidrieres narratives
Art gòtic
Detall d’un vitrall de la nau de l’església del monestir de Santes Creus, de vers mitjan segle XIII La decoració geomètrica s’enriqueix amb petits elements vegetals i decoració amb grisalla dibuixada a mà AIEC – RRoca L’origen del vitrall cal buscar-lo en terres orientals i és anterior a l’imperi Romà, i potser coincideix amb l’origen del vidre pla A Europa, les restes més antigues que se’n coneixen es van trobar a Ravenna i han estat datades dels segles VII-VIII Tot i això, els conjunts de vidrieres europeus més antics conservats in situ pertanyen ja al pas del segle XI al XII A Catalunya,…
vidriera

Vidriera de Casa la Coma (Moià)
© CIC-Moià
Bastiment amb un vidre o uns quants, subjectats generalment per llistons, amb què hom tanca una obertura (finestra, porta, etc) sense impedir el pas de la claror.
cristall
Química
Vidre pesant i molt brillant compost principalment de sílice, òxid de plom i òxid de potassi, emprat en la fabricació d’objectes d’ús i de decoració.
ampolla
Electrònica i informàtica
Globus de vidre que constitueix l’embocall de les bombetes, tubs electrònics i d’altres dispositius que han de funcionar al buit o amb una atmosfera tancada.
La granja d’Ancosa (la Llacuna)
Art romànic
Situació Dos detalls de les importants ruïnes d’aquest primitiu establiment cistercenc ECSA - F Junyent i A Mazcuñán La granja cistercenca fou construïda al centre de la Plana d’Ancosa, altiplà que s’estén a l’oest del puig Castellar Les restes de la granja són a un centenar de metres de la casa moderna d’Ancosa Mapa 35-16419 Situació 31TCF752928 Des de la Llacuna, hem d’agafar la carretera de Torre-bosqueta Abans d’arribar a aquest poblet, surt a mà dreta una pista que baixa fins al torrent, s’enfila cap al mas de les Clotes, puja al coll del Corral i mena a la casa d’Ancosa El jaciment és…
Palau de la Música Catalana
Música
Edifici d’estil modernista, obra de Lluís Domènech i Montaner, construït entre el 1905 i el 1908 al barri de Sant Pere, a Barcelona, en l’etapa de Joaquim Cabot i Rovira com a president de l’Orfeó Català.
És la seu d’aquesta institució, que n’és la propietària, i un dels centres principals de la vida musical catalana Formalment és digne de ser remarcat el tractament de l’espai sobre el qual fou bastit, la preeminència atorgada al factor lumínic, la decoració de temàtica floral i l’harmonia volumètrica A l’exterior, de maó vist, cal assenyalar una gran balconada amb una columnata de motius florals, l’escultura de Miquel Blay La cançó popular i un mosaic de Lluís Bru allegòric de l’Orfeó Català La seva sala de concerts, de planta oval i parets de vidre, amb platea i dos pisos, té…
vericle
Petit estoig per a posar-hi l’hòstia, format per dos cercles de vidre envoltats d’un marc d’or, que hom col·loca al centre de la custòdia.
esporada
Micologia
Acumulació d’espores d’un bolet, obtinguda per despreniment natural d’aquestes, acolorint l’himeni sobre un full de paper o una làmina de vidre, en ambient humit.
La sistemàtica actual de les agaricals es basa, en part, sobre la coloració de l’esporada, que permet de distingir-ne diversos grups leucosporats blanca, rodosporats rosa, ocrosporats d’ocre a bru groguenc, iantinosporats de bru purpuri a púrpura fosc i melanosporats de violaci negrós a negre
harmònica de cristall
Música
Instrument idiòfon consistent en un conjunt de tasses de vidre muntades coaxials sobre un eix horitzontal que gira dins una cubeta plena d’aigua que les humiteja constantment.
Unes llengüetes de cuir, accionades mitjançant un teclat, freguen el cantell de les tasses i en provoquen la vibració És d’origen oriental i fou molt utilitzada en la música popular Alguns compositors, com Gluck, Mozart o Donizetti escriviren peces per a aquest instrument
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina