Resultats de la cerca
Es mostren 1305 resultats
Grup dels Set
Economia
Fòrum internacional format per set de les primeres potències econòmiques del món.
Celebra anualment, des del 1975, una cimera, a la qual assisteixen els respectius caps d’estat o de govern dels membres fundadors Alemanya, els Estats Units, França, la Gran Bretanya, Itàlia i el Japó, més el Canadà, que s’hi afegí l’any següent Des del 1979 hi assisteixen també regularment el president de la Comissió Europea i el president de torn de la Unió Europea que a partir del 2010 fou succeït pel president del Consell Europeu També hi són presents, d’una manera no permanent, representants d’altres estats directament afectats pels temes de debat, com també les institucions…
Musei Vaticani
Museu
Conjunt de museus i galeries del Vaticà.
Fou iniciat al s XVIII amb el Museo Sacro , fundat per Benet XIV 1756, dedicat a l’antiguitat cristiana i al primitiu art litúrgic, i el Museo Profano , obra de Climent XIII 1767, dedicat a monedes, medalles, camafeus i objectes de vori ambdós foren installats sumptuosament a la galeria de la Biblioteca Apostolica Vaticana Fou, però, Climent XIV 1770-74 qui inicià la gran empresa museística vaticana transformà en museu, i l’amplià amb una nova galeria, el palau del Belvedere d’Innocenci VII, i hi installà les colleccions d’escultura antiga iniciades per Juli II 1503-13 el museu s’anomena…
estany de Banyoles
Nenúfars a la riba de l’estany de Banyoles
© Arxiu Fototeca.cat
Estany
Llac del NE de la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany).
De forma de vuit i amb una superfície d’1075315 m 2 , té, de nord a sud, una longitud de 2080 m, una amplada, que varia segons el lloc, entre 730 i 235 m i una profunditat que va de 6 m, al llindar que correspon a la part més estreta, a 62 m al fons d’un embut situat a la part meridional En aquesta part presenta, al seu voltant, tretze estanyols de petita extensió entre d’altres, els de la Cendra, del Vilar, gros i petit de Montalt, de Porqueres, de la riera Castellana, de ca n'Ordis, etc Es nodreix de deus subterrànies molt regulars, que li aporten uns 600 litres d’aigua per segon Assentat…
Santa Eulàlia del Corró d’Avall (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
Corró d’Avall és una de les parròquies que estava inclosa dins l’antiga demarcació històrica de les Franqueses del Vallès, que foren atorgades el 1025 per Berenguer Ramon I Juntament amb Llerona, Corró d’Amunt i Marata, van passar a ser carrer de Barcelona al final del segle XIV La primera notícia sobre el terme de Corró d’Amunt és documentada l’any 959 el fet que s’especifiqui “d’Amunt”, fa suposar també l’existència d’un Corró “d’Avall” ja en aquesta època L’església de Santa Eulàlia és esmentada per primer cop en un document del 989 en el qual s’efectua la venda d’una peça de terra situada…
Cigonya negra
La cigonya negra Ciconia nigra és un ocell escàs a casa nostra És inconfusible pel seu plomatge, predominantment negre, tret de les parts inferiors, que són blanques És lleugerament més petita que la cigonya no sobrepassa els 96 cm Oriol Alamany Als Països Catalans és un migrador molt escàs, però sembla regular, almenys a la tardor, a la Catalunya Nord i resta del Principat A les illes Balears, ha estat citada a Menorca, Mallorca i Formentera, i hi sembla més escassa, potser només accidental També sembla molt més escassa al País Valencià, sobretot a la meitat meridional que deu quedar fora…
El monestir de Santa Eulàlia del Camp (Barcelona)
Art romànic
La fundació d’aquest monestir data del 23 de maig de 1155 Aquest dia el bisbe de Barcelona, Guillem, de comú acord amb el cardenal i legat de Roma, Jacint, i de l’arquebisbe de Tarragona, Bernat, dotà l’església d’un patrimoni i disposà que hi romangués una comunitat de canonges regulars que seguissin la regla de sant Agustí L’església, però, ja existia abans i era situada prop del Portal Nou Al seu voltant, en temps de sant Oleguer, s’havia fundat una confraria, que pel cap baix ja funcionava el 1140 i que en els quinze anys que precediren la fundació de la comunitat de canonges regulars…
Cercle d’Economia
Economia
Entitats culturals i cíviques
Entitat fundada a Barcelona, l’any 1958, per un grup de joves empresaris, amb el suport de l’historiador Jaume Vicens i Vives.
Història Té l’origen en el grup d’àmbit universitari Club Comodín, creat el 1951, al qual s’afegiren posteriorment també empresaris En els moments inicials hi tingué un pes important, entre els professors d’universitat, Fabià Estapé i Rodríguez Entre els empresaris sobresortiren Joan Mas i Cantí, Carles Ferrer i Salat , Carles Güell i de Sentmenat i Artur Suqué i Puig També es mantingué un contacte permanent amb tècnics de l’Administració central Joan Sardà i Dexeus , Enrique Fuentes Quintana , Luís Ángel Rojo Conde , José Luis Sampedro Sáez , etc, amb la qual s’establí sempre un diàleg…
Avui

Portada Avui, juny 2010
© Avui/El Punt
Periodisme
Primer diari en català publicat després de la Guerra Civil de 1936-39.
Fou fruit d’una inèdita mobilització popular, amb l’objectiu de crear un diari català, independent, democràtic i popular Sobre la base de les aportacions del grup fundador, aglutinat entorn de Josep Espar i Ticó, l’empresa Premsa Catalana SA assolí de comprometre-hi unes trenta mil persones com a comptepartícips i subscriptors Publicà el seu primer número el dia de Sant Jordi del 1976 S’acollí a l’edifici d’ El Noticiero Universal i fou imprès als tallers d’Editorial Mencheta fins al 1981, que es traslladà a un local de propietat a l’edifici on hi havia El Correo Catalán El diari incorporà…
premi Nobel d’economia
Entitats culturals i cíviques
Economia
Premi concedit pel Banc Nacional de Suècia, des del 1969, en memòria d'Alfred Nobel a figures destacades en el camp de les ciències econòmiques.
És gestionat per l’Acadèmia Sueca de Ciències, i s’atorga anualment a Noruega Relació de premis Nobel d’economia 1969 Ragnar Frisch Noruega, Jan Tinbergen Països Baixos 1970 Paul Anthony Samuelson Estats Units d’Amèrica 1971 Simon Kuznets Estats Units d’Amèrica 1972 John Richard Hicks Gran Bretanya, Kenneth Joseph Arrow Estats Units d’Amèrica 1973 Wassily Leontief Estats Units d’Amèrica 1974 Friedrich August von Hayek Àustria, Karl Gunnar Myrdal Suècia 1975 Tjalling Charles Koopmans Estats Units d’Amèrica, Leonid Vitalovic Kantorovic URSS 1976 Milton Friedman Estats Units d’…
Nit de Santa Llúcia

Guardonats en l'edició de la Nit de Santa Llúcia del 2019
© Òmnium Cultural
Literatura catalana
Festa literària que se celebra el 13 de desembre (o en una data immediata).
Creada per l’editor Josep M Cruzet, començà el 1951 als locals de l’antiga Llibreria Catalònia, i amb un caràcter íntim, amb la concessió dels premis Joanot Martorell de novella i Ossa Menor de poesia de l’editor Josep Pedreira El nom prové de la festivitat del 13 de desembre, Santa Llúcia, data en la qual s’havia adjudicat el premi Crexells de novella El 1953 hom hi afegí els premis Víctor Català narracions, que el 1998 canvià el nom pel de premi Mercè Rodoreda i Aedos biografia —que s’atorgà anualment fins el 1964—, i el 1959 el Maspons i Camarasa , després Catalònia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina