Resultats de la cerca

L’església de Sant Llorenç es troba en la confluència dels carrers de Sant Llorenç, de l’Arc de Sant Llorenç i el dels Descalços, i és la seu de la confraria dels pagesos de Sant Isidre Un dels primers esments documentals d’aquesta església data de l’any 1199, en una concòrdia dictada per l’arquebisbe Ramon de Rocabertí per a dirimir el litigi que sostenia amb els sagristans major i menor sobre la reciprocitat de drets i deures En aquesta concòrdia es recull que el sagristà major tenia unes cases iuxta ecclesiam Sancti Laurentii L’església de Sant Llorenç fou una de les que l’any 1304 l’…

Escós, a desgrat que la seva església no es documenta fins al segle XVI, és un dels indrets del Pallars esmentats des de més antic La primera notícia que és té de la vila d’Escós data del 908, en una permuta entre l’abat de Gerri i el comte Ramon, en què el primer cedeix les terres que té a la vila Escosse , a excepció de la vinya que havia rebut del prevere Eudo Entre el 981 i el 985 es consigna de nou la vila d’ Scossis , quan el comte de Pallars, Ramon III, retornà al monestir de Gerri l’alou que li corresponia per donació del comte Guillem, donació que es devia efectuar a mitjan segle Al…

El monestir de Sant Pere de Vellanega, del qual no es coneixen vestigis arquitectònics, és un dels monestirs que existien al Pallars al segle X i que aviat van decaure, o es van posar en l’òrbita de cases més poderoses L’esment més antic que coneixem d’aquest monestir data de l’any 969, quan el seu abat Sal la presentà davant els comtes de Pallars, Ramon, Borrell i Sunyer, per reclamar pel robatori d’unes vaques del monestir La vida en aquest moment ja devia ésser força migrada, perquè set anys després, l’any 976, els mateixos comtes feien donació del monestir, sense abat, a l’abadia de Sant…

L’església de Sant Pere de Milany degué ésser en els seus primers anys d’existència, la capella del castell de Milany, que esdevingué centre jurisdiccional dels termes de Vallfogona i Vidrà amb llurs parròquies El castell és esmentat ja l’any 962, en una donació que Miró, levita, féu al monestir de Sant Joan de les Abadesses, d’un alou que per llevant limitava amb “ ipso Rigato qui discurrit de Castro Melango ”, encara que la “ serra de Metano ” apareix esmentada ja l’any 918 Posteriorment, l’església de Sant Pere de Milany actuà com a parroquial, i com a tal consta a les llistes de…

Situació Aquesta necròpoli es troba al bell mig de l’actual nucli urbà manresà, al costat de l’absis de la ja desapareguda església gòtica de Sant Miquel Long 1°49’35” - Lat 41°43’25” Actualment és del tot impossible visitar aquest conjunt de tombes, car estan totalment tapades Diguem solament, doncs, que es localitzen sota l’empedrat del carrer de Sant Miquel, allí on aquest s’eixampla i que antigament s’anomenava placeta de Santa Magdalena Necròpoli Es tracta d’un cementiri de tombes excavades a la roca natural del terreny que hom coneixia, com a mínim, ja a les darreries de la…

Aquest castell pertanyia al comtat de Berga, i juntament amb el de Salo defensava i controlava la vall de la riera de Salo, o del riu Duarri com antigament s’anomenava No es pot establir cap evolució de les dependències del castell, car les restes actuals no permeten de reconèixer ni la forma que tenia El castell no apareix documentat fins al primer jurament que feu el feudatari del lloc entre el 1068 i el 1095 El domini eminent del castell estigué en mans dels comtes de Cerdanya, i quan s’extingí aquesta família foren els comtes barcelonins els qui continuaren tenint aquest…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Vilallonga, i posteriorment de la vila de Sant Martí Sesgueioles Inicialment fou una capella de la parròquia de Sant Valentí de Vilallonga, per passar posteriorment a parròquia I tenir per sufragània l’antiga parroquial El lloc de Vilallonga apareix documentat l’any 1022, en el testament de Seguí, senyor del castell de Castellar, el qual deixà al seu fill Company la torre de Vilallonga L’església apareix en un document de l’any 1068, en el qual Eriball i la seva muller Ermengarda vengueren al comte Ramon Berenguer I i a la seva…

Aquest castell, avui desaparegut, es devia trobar al sud-est del terme municipal, al despoblat d’Anguera La primera notícia del lloc d’Anguera es troba en un document datat l’any 1076, en el qual consta que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaren a Bonfill Oliba el seu alou situat al comtat de Barcelona, a l’extrem de la Marca, en un lloc solitari, al lloc anomenat Puig d’Anguera Aquest alou els havia pervingut del seu pare, ja difunt La majoria de les afrontacions citades en aquest document són purs topònims geogràfics i només hi apareixen dos termes repoblats…

L’antiga església de Nostra Dòna de Fasta és situada a uns 3 quilòmetres al nord de Tuissan a poc més d’un quilòmetre al sud-oest del castell de Segura, al vessant est del Mont Tauch La primera referència documental de l’ ecclesia de Sanctae Mariae de Fausta data del 1119, en què fou confirmada com a possessió de l’abadia de Santa Maria de la Grassa pel papa Gelasi II en una butlla atorgada a l’esmentat monestir Posteriorment, tornà a ésser ratificada com a propietat de la Grassa per una escriptura de l’any 1228 Cal dir que, tot i la manca d’altres notícies documentals d’època medieval, les…

El topònim Calbera significa “munt nya pelada” es refereix al turó sobre el qual s’edificà la població, presidida pel castell de Calbera, que dominava la petita vall de Castrocit i el curs de l’Isàvena, per on corria una antiga calçada romana que pujava cap al port de les Tosses, el coll de Pegà i la Croqueta El control del castell de Calbera fou vital per als primers comtes ribagorçans a l’inici del segle XI és esmentat per primera vegada, quan l’any 1012 l’abat Galí d’Ovarra i el seu germà Ató compraren unes cases a la vila de Calbera, al lloc dit Sobrecastell, per 4 sous…