Resultats de la cerca
Es mostren 5909 resultats
Sant Salvador de Rubió (Soriguera)
Art romànic
La primera notícia sobre el lloc de Rubió és de l’any 1033, en la donació de la vila de Laguna Sobirana i de l’església de Santa Susanna a Sant Serni de Tavèrnoles Aquesta vila devia ser situada als límits amb la vall de Castellbò i confrontava amb els termes de Rubies La seva església, dedicada a sant Salvador, consta com a església parroquial al començament del segle XIV, dins del deganat de Montenartró, mentre que a la fi de segle, l’any 1391, figura dins del deganat de Cardós El 1575, Sant Salvador era sufragània de Sant Martí de Llacunes, dins l’oficialat de Sort Actualment…
Castell de Bellvei (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Les ruïnes de l’antic poble de Bellvei es troben a la serra d’Espina, a 4 km, en direcció nord-est, de la Pobleta de Bellvei El castell de Bellvei Belvidin figura entre els sis castells amb els quals el comte Artau I de Pallars Sobirà dotà la seva muller Llúcia en la carta d’esposalles datada vers el 1057 Com en el cas del Puig de Segur, cal relacionar l’abandonament del lloc de Bellvei, esdevingut probablement entre el segle XIII i el començament del segle XV, amb la fundació al pla, vora el Flamicell, de la nova Pobleta de Bellvei L’any 1381 la Pobleta tenia nou focs i consta…
Santa Cecília (l’Estany)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell d’Oló, a l’Estany Fou la parròquia de la població de l’Estany, dependent totalment del monestir de Santa Maria, que l’havia fundada L’església fou fundada entre el 1216 i el 1222 pel prior Ramon de Gurb, prop del monestir, amb la finalitat que fos l’església parroquial dels habitants que s’anaven agrupant entorn del cenobi El rectorologi durà fins al 1390 al començament del segle XV, durant les turbulències que afectaren el monestir, s’abandonà, i al final del segle, a causa de la guerra civil, el seu estat s’agreujà i no es recuperà…
Sant Martí (Caldes de Montbui)
Art romànic
D’aquesta capella no es conserva altre record que la denominació d’una placeta, la de Sant Martí, situada molt a la vora de l’església parroquial, i on havia tingut l’emplaçament Les referències escrites que en tenim comencen a aparèixer al principi del segle XII la primera correspon a un testament sagramental jurat damunt el seu altar l’any 1114 Més endavant, al segle XVII, s’incorporarà a l’escola o estudi, fet que motivà que en prengués el nom així la trobem denominada Sant Martí de l’Estudi en documents de l’any 1670 i posteriors La seva desaparició data de bastants anys al …
Lluís Muntan Engberg

Lluís Muntan Engberg
MUSEU COLET
Espeleologia
Espeleòleg i bioespeleòleg.
Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, així com del seu Grup d’Exploracions Subterrànies GES Explorà, entre altres, el massís del Garraf, i participà en l’exploració a l’avenc de l’Esquerrà 1953-58, la cavitat més profunda de Catalunya Participà en campanyes als Pirineus, l’Aragó, les Balears i actuà de topògraf i fotògraf Formà part d’una expedició internacional a la Piedra de San Martín, a Navarra 1960, el segon avenc més fondo del món Collaborà en la revista Speleon i, al començament dels anys setanta, ajudà en la confecció dels tres volums del Catàleg espeleològic del Garraf…
la campana d’Osca
Història
Nom amb què és coneguda la llegenda segons la qual Ramir II d’Aragó, dit el Monjo, hauria convocat els nobles més rebels del regne amb l’anunci que feia fer una campana que se sentiria per tots els seus dominis.
A mesura que anaven arribant els hauria fet entrar d’un en un en una cambra on tot seguit eren decapitats La llegenda, potser inspirada en la matança del pou de Toledo contada per ibn al-Qūṭiyya, apareix per primera vegada ~1366 a la Crònica dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona Es devia formar, però, abans en relació amb la mort de Pero Ahonés 1226 És possible que hagués constituït el tema d’una cançó de gesta aragonesa d’un cicle entorn de la batalla de Fraga La base històrica de la llegenda hauria estat la repressió empresa al començament del 1136 per Ramir II després de la…
Shang
Dinastia xinesa, anomenada també Yin, que regnà, segons la cronologia tradicional xinesa, del ~1766 aC al ~1123 aC, o, segons una altra cronologia, del ~1558 aC al ~1050 aC.
La seva capital Ngan-yang, al N de l’actual província de Henan, tingué un gran paper vers el s XII aC, i fou estudiada arqueològicament al començament del s XX Els Shang regnaren sobre una confederació de ciutats estat amb una triple estructura social formada pel rei, els funcionaris i el poble Adoraven la terra i altres divinitats naturals, a les quals oferien sacrificis humans Bé que la font principal de riquesa fou l’agricultura, la societat Shang fou prou rica per a suportar una estructura social diversificada La fosa del coure fou altament desenvolupada i fou descobert un…
Ramon Simó i Badia
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf.
Fou un dels organitzadors d’una primera societat obrera d’impressors de Barcelona el 1854 Al començament del 1855 anà a Madrid, on publicà Memoria sobre el desacuerdo entre dueños de taller y jornaleros , important per al coneixement de les condicions de vida dels treballadors i dels propòsits de l’obrerisme del Bienni Progressista a Barcelona Després, edità El Eco de la Clase Obrera , també a Madrid agost del 1855 — febrer del 1856, que cal considerar el primer setmanari estrictament obrer a l’Estat espanyol, per a donar un major ressò a la petició del reconeixement del dret d’…
Joan Agulló
Història
Dret
Síndic i paer en cap de Lleida.
A Barcelona prengué part en els preparatius de la revolta catalana contra Joan II suggerí la necessitat de constituir l’exèrcit que després capitanejà el comte de Pallars Al començament del juny de 1462, la generalitat catalana l’envià a la regió de Lleida per tal de contribuir a la seva defensa, davant l’amenaça de les tropes de Joan II Quan, des de Tàrrega i al capdavant de 500 homes, es dirigia a socórrer Lleida, quedà encerclat a Castelldans, i es reté amb la seva host fou processat i executat Considerat traïdor i acusat d’haver mantingut tractes amb el comte de Prades, la generalitat…
Pilar Freixa Massaguer

Pilar Freixa Massaguer (al davant)
Federació Catalana d'Atletisme
Atletisme
Atleta.
Fou una de les millors especialistes de curses de mig fons del començament dels anys setanta Competí amb el Club Esportiu Universitari i es proclamà campiona de Catalunya de 400 m llisos 1971 Entre el 1970 i el 1972, establí els rècords catalans de 400, 800 i 1500 m i de relleus 4 × 400 m i 4 × 800 m En pista coberta, fou campiona d’Espanya de 800 m 1974, 1975 i aconseguí el rècord estatal de 1000 m 1972 També fou campiona de Catalunya de 400 m 1972 i 800 m 1975 en pista coberta, prova en què també fixà un rècord català Fou sis vegades internacional amb la selecció espanyola
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina