Resultats de la cerca

A mitjan dècada de 1980 hom introduí el terme cava com a resultat de les pressions del sector vitivinícola francès, el qual argumentava que el vi escumós produït a l’Estat espanyol s’apropiava indegudament del nom francès o la seva traducció al català o al castellà per tal com constituïen begudes diferents Acceptat oficialment i comercialment el canvi de denominació, ha tendit a imposar-se fins al punt de desplaçar el tradicional de xampany  en l’ús comú, àdhuc per als productes en les etiquetes dels quals no figura la denominació d’origen Aquest canvi fins i tot fou assumit per la…

Dels Milà d’Aragó passà, successivament als Pedro, als Orense, als Moore i als Tamarit

El comtat d’Osona No sabem si la creació d’una nova organització administrativa fou promoguda per la cort franca, com semblaria lògic o bé pel comte Guifré Sigui com vulgui des d’un bon principi es partí d’un plantejament diferent al de la primera repoblació Ara no es faria com a prolongació del comtat de Cerdanya sinó amb la creació d’un nou comtat que havia de prendre el nom de l’antiga ciutat ibero-romana, que si bé no es restaurava, com a tal, es tenia perfecte record de la seva existència i ja s’havia convertit en topònim per a designar el territori dels seus voltants, com ja s’havia fet…

Als segles IX i X aquest territori formava part de l’extensa zona de Pineda des de la Tordera a Caldetes, i era esmentat amb el nom de Palatiolum A la fi del segle XI hom té notícies ja del terme del castell de Palafolls, segregat del de Montpalau, pertanyent a Umbert Odó de Sesagudes El seu net Gausfred prengué el nom de Palafolls i el seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor, car la major la reberen els vescomtes de Girona i d’aquests els de Cabrera Berenguer de Palafolls donà el 1345 carta de població per a la Vilanova de Palafolls que canvià…

El títol passà al seu fill Mateu de Montcada i Sclafani, governador de Sicília i virrei d’Atenes i Neopàtria, mort el 1378, i d’aquest al net, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta-Saluzzo, mort el 1398, a qui l’any anterior havia estat confiscat com a rebel Fou restituït el 1398 al fill d’aquest darrer, Mateu de Montcada i d’Alagó, mort el 1427, però el 1407 fou incorporat a la corona, a canvi del comtat de Caltanissetta

Daman 26285 h 1991 era la capital La part continental, situada al peu dels Sahyādri, formava la plana alluvial del riu Daman, i ocupava 72 km 2 De clima tropical, hi abundaven els aiguamolls L’economia es basava en la pesca i en el conreu de l’arròs, el mill i els llegums La població era majoritàriament hindi Al principi del segle XVI s’hi establiren els portuguesos, que construïren una fortificació a Diu i convertiren Daman en una escala important de les rutes comercials de la mar d’Aràbia Des del 1559 estigueren sota domini portuguès, dependents de la província d’ultramar de Goa…

Incloïa també algunes de les illes adjacents Tingué esplendoroses ciutats Focea, Clazòmenes, Efes, Priene, Milet, que organitzaren i fomentaren el comerç pels indrets més diversos, des de la Mediterrània fins a les riberes de la mar Negra

La cua presentava quatre grans espines Atenyien uns nou metres de llargària i unes deu tones de pes Caminaven sobre quatre potes, però llurs antecessors eren bípedes Llur dentició era molt poc desenvolupada o en mancava totalment Formen part del grup dels dinosaures, i visqueren des del Juràssic inferior fins al Cretaci Els estegosaures es caracteritzen per presentar una sèrie d’espines protectores al llarg del llom, com en el cas del gènere Dacentrurus a Europa i el Kentrosaurus a l’Àfrica El gènere Stegosaurus , que dóna nom al grup, presenta unes espines que han estat transformades en…

Inicialment pertanyia als vescomtes de Besiers, i passà als comtes de Carcassona pel casament de la vescomtessa Garsenda I de Besiers i Agde amb el comte Ramon I de Carcassona Vers el 1034 el fill d’aquest, el comte Pere II, posseïa el castell d’Omelàs i el 1036 el tenia per ell el seu germà, el comte Guillem I El 1114 era del senyor Guillem V de Montpeller i en disposava testamentàriament a favor del seu germà uterí Bernat d’Andusa en feu dels vescomtes de Besiers i de Narbona definitivament el deixà el 1121 al seu segon fill Guillem, que prengué el nom d’Omelàs, juntament amb els castells i…