Resultats de la cerca

El model més conegut consistia en un cercle de metall que era sostingut amb una anella a la seva part superior i que era mantingut en el pla de la vertical de l’astre observat En dirigir l’alidada que girava a l’entorn del seu centre vers l’astre, una escala graduada situada al cantell del cercle donava el valor de l’altura de l’astre L’astrolabi sembla que era conegut dels egipcis al segle III aC encara d’altres n'atribueixen la invenció a Hiparc segle II aC En qualsevol cas fou Ptolemeu segle II dC qui el descriví en l' Almagest , perfeccionant-lo i diferenciant-lo de les altres armilles…

Desenvolupament enciclopèdic Consta de trenta-un poemes breus, escrits entre el 1921 i el 1923 L’argument del poemari gira a l’entorn d’una història d’amor, que queda distribuïda en una introducció i un total de vint seccions autònomes i d’extensió desigual, però interconnectades les unes amb les altres L’amor, reduït a l’expressió lliure i espontània de la carn, sense més artificis morals ni intellectuals, hi és entès com la via d’accés al Tot, com una autèntica religió A l’hora de formar el codi d’imatges, Salvat hi barreja ingredients de la mitologia clàssica —el cupidell— i de la cortesia…

Gabriel Ferrater reflexiona sobre la vida moral de l’home ordinari, i, amb el pretext d’un episodi quotidià vist al carrer o d’un record d’infantesa, en treu una moral particular, l’entusiasme, l’estat de degeneració i decadència, la vergonya i el fàstic davant els paranys del desig i del sentiment amorós Amb distància crítica i riquesa d’imatges, fa l’observació més incisiva i amoïnosa, ensenya la seva experiència de la vida i defuig el to confidencial, la impostura del sentimentalisme L’obra aplega els seus tres únics llibres de poemes amb poques modificacions Da nuces pueris 1960, Menja’t…

Vida Estudià música i piano al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona amb J Font i Buyé i Lluís Millet, el darrer dels quals li ensenyà harmonia i composició El 1897 ingressà a l’Orfeó Català, del qual aviat fou nomenat mestre auxiliar, després sotsdirector i finalment director, càrrec en què succeí a Lluís Millet i que mantingué fins a la seva mort També fou administrador general i bibliotecari d’aquesta institució i vicepresident de la Germanor d’Orfeons de Catalunya Fundà l’Associació dels Amics de la Música i en dirigí l’orquestra Fou mestre de capella auxiliar de la…

Compositor precoç, als setze anys guanyà el New York Philharmonic’s Young Composers Award per l’obra coral O Filii et Filiae Membre cofundador del Grup per a la Música Contemporània, conjunt instrumental creat el 1962, obtingué el màster en música per la Universitat de Columbia 1963, on ensenyà del 1964 al 1971 Posteriorment exercí la docència al New England Conservatory 1968-71 i a les universitats de Princeton 1969-71, Iowa 1970, del Sud de Florida 1971 i Rutgers 1984-86, entre d’altres Debutà com a pianista el 1960 interpretant l’estrena de les pròpies Variations Posteriorment destacaren…

Fou el setè fill de Pierre Devienne i la seva segona esposa, Marie Petit Probablement rebé la seva primera formació musical de l’organista Morizot a Joinville, i entre el 1776 i el 1778 fou alumne del seu germà gran, establert a Alemanya Aquest darrer any s’enrolà al cos musical del regiment de cavalleria de la Royal Cravate El 1779 estudià flauta amb el principal flautista de l’orquestra de l’Òpera, Félix Rault, i l’any següent entrà a formar part del conjunt de música de cambra al servei del cardenal de Rohan, on restà fins el 1785 El 1780 s’estrenà a París una composició seva, que suposà…

Es formà al CN Barcelona i s’incorporà al primer equip el 1968 També jugà al CN Barceloneta 1973-74 i a l’Helios de Saragossa 1976-79 Conquerí cinc Campionats d’Espanya 1968-71, 1973 i nou Lligues 1969, 1970-75, 1981, 1983 El 1981 guanyà la Copa d’Europa i la Supercopa d’Europa Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món júnior 1970, 1971 i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i Munic 1972, quatre Campionats del Món 1973, 1975, 1978, 1982, tres Campionats d’Europa 1970, 1974, 1977 i una Copa del Món 1981 Com a jugador es retirà el 1983 Com a entrenador, es feu càrrec dels…

Biografia A més de ser alumne del collegi escolapi moianès, entrà a l’Escola Pia el 17 de setembre de 1899 per fer el noviciat, que acabà amb la professió religiosa, pronunciada el 25 d’agost de 1901 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i a Terrassa Un cop acabats els estudis, el 1906 fou enviat al collegi de Calella i destinat a la classe de pàrvuls Durant l’estada a Calella fou ordenat sacerdot Aplicà a la seva classe els principis de l’escola activa amb l’ajuda i la complicitat del pare Joan Roig, el qual ja feia uns quants anys que ho havia fet també a pàrvuls Vetllades,…

Doctor en filosofia i llicenciat en dret Després del seu primer llibre, La filosofía de Eugenio d’Ors 1945, es donà a conèixer a un públic més ampli amb collaboracions en revistes, especialment de tema religiós, que el convertiren en un dels capdavanters de la renovació cristiana a la Península, on fou, també, un dels primers pensadors catòlics que estudià el protestantisme amb profunditat i comprensió A aquesta època pertanyen els seus llibres Catolicismo y protestantismo como formas de existencia 1952, en el qual exposa la teoria del talante, El protestantismo y la moral 1954 i Catolicismo…