Resultats de la cerca

Després d’estudiar a la Universitat d’Oxford i a l’escola d’estudis orientals i africans de Londres, es doctorà a la London School of Economics Allà es convertí en catedràtic de relacions internacionals, especialitzat en temes d’orient mitjà, el món àrab i la guerra freda També fou membre del Transnational Institute, de l’Acadèmia Britànica i del consell editorial de la New Left Review, així com professor de l’Institut de Barcelona d’Estudis Internacionals Com a lingüista, defensà la centralitat del llenguatge per entendre els processos de globalització Els darrers…

Nasqué a Luxemburg en el si d’una família francesa que es traslladà a París quan era ben petit Cursà estudis a l’Escola Normal Superior de París i quan els acabà viatjà a Alemanya on estigué tres anys ampliant la seva formació L’any 1875 retornà a París per defensar la seva tesi doctoral El 1878 fou nomenat professor de la facultat de Ciències de París i el 1886 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Centrà els seus estudis en la física molecular i la fotografia en color L’any 1908 rebé el premi Nobel de física pel desenvolupament de mètodes de reproducció fotogràfics en…

De pares catalans, a deu anys anà a residir a Begur Baix Empordà, on el 1883 ja era organista de la parròquia Amplià els estudis musicals a Barcelona Escriví sardanes, música de cambra, peces per a orgue i sarsueles Fou crític musical de Las Noticias de Barcelona i publicà Records d’una evolució musical a l’Empordà L’obra musical de N'Albert Cotó 1913, un estudi sobre els manuscrits musicals de Pep Ventura i un altre sobre el contrapàs cerdà, que intentà de restaurar a l’Empordà Féu estudis d’astronomia i fou un dels fundadors de la Societat Astronòmica de…

Inicià els estudis d’orgue i composició a Guadalajara amb Francisco Godínez El 1903 es traslladà a París, on estudià composició i piano amb M Moszkowski i contrapunt i fuga amb A Gédalge La mort del seu pare, però, l’obligà a tornar a Mèxic aquell mateix any El 1907 fundà l’Escola de Música de Guadalajara, que dirigí durant vint anys El 1927 decidí reprendre els estudis i tornà a París, on fou deixeble de P Dukas i N Boulanger a l’Escola Normal de Música El 1930 fou nomenat catedràtic de composició del Conservatori de Ciutat de Mèxic Del seu catàleg destaquen les…

Estudià composició a la Universitat de Northwestern i, després de servir com a instructor a l’Escola de Música Naval Americana 1951-53, reprengué els estudis a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, on es doctorà el 1959 El 1960 entrà a la Universitat de Michigan com a professor assistent i el 1966 en fou nomenat professor titular En 1978-80 presidí la Societat d’Etnomusicologia S’especialitzà en l’etnomusicologia asiàtica, concretament en la música japonesa, tasca per la qual fou guardonat amb el premi Koizumu Fumio 1993 La seva monografia Japanese Music and Musical…

S’especialitzà en filologia romanogermànica i literatura clàssica espanyola a la Universitat de Petrograd 1921-24 També feu estudis de postgrau de teatre a l’Institut per a la Història de les Arts 1923-29 Musicalment fou un autodidacte i només rebé algunes lliçons de direcció de NA Malko a la meitat de la dècada del 1920 A partir del 1923 exercí la docència en diversos centres d’educació superior a Petrograd -Leningrad des del 1924-, com el conservatori, on fou professor des del 1939 També fou director artístic de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad i editor de la seva…

D’infant fou escolà a la capella de música de la catedral de Sogorb Entre els seus primers mestres cal esmentar V Lacruz i el seu oncle Jaume Perpiñán Un cop acabats els estudis, exercí com a organista suplent a Sogorb El mestre de capella de la catedral de València, JB Guzmán, quedà admirat de les qualitats del jove Perpiñán i l’animà a ampliar els estudis musicals Després d’haver estudiat algun temps a València, el 1886 fou nomenat mestre de capella a Sogorb, càrrec que exercí la resta de la seva vida La seva producció musical és tota de tipus religiós, escrita per…

El nom de la revista revela el topònim d’origen basc de l’Urgell Es tracta d’una publicació impulsada conjuntament per l’Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de Tàrrega, amb l’objectiu d’omplir el buit que hi havia a la ciutat i a la comarca en l’àmbit de les publicacions d’estudis i investigacions En aquest sentit, la revista s’entén com una plataforma de publicació i divulgació de la cultura i la història comarcal arreu de les terres catalanes La seva evolució està vinculada a la participació d’altres institucions la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya, a…

Vida i obra Fill d’una família de terratinents, estudià la carrera d’enginyer agrícola i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Presidí el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, i formà part d’entitats del país i internacionals d’història, heràldica i genealogia Aprofundí en el coneixement de la història local i publicà nombrosos treballs d’investigació arxivística sobre les terres de la Garrotxa Alguns són aplegats en una Miscellània històrica d’Olot i comarca 1983 Molts altres es localitzen en revistes com Pyrene , Misión , La Garrotxa , Revista de Girona , Annals de l’…

Començà els estudis de violí a set anys, i quan en tenia deu feu la seva primera aparició pública amb l’Orquestra Simfònica de Denver Es perfeccionà amb Ivan Galamian a la Juilliard School de Nova York i es diplomà a la Universitat d’Indiana l’any 1970 Feu estudis de perfeccionament amb Jascha Heifetz El 1972 fou guardonat al Concurs Niccolò Paganini de Gènova, i dos anys més tard, amb el segon premi al Concurs Čajkovskij de Moscou A partir d’aquesta data inicià una carrera internacional que el portà a l’Amèrica del Sud, Europa i Àsia Fou convidat a actuar a la Casa…