Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
Els esciúrids: esquirol i marmota
Àrea de distribució mundial de la família dels esciúrids Maber, extret de Macdonald, 1985 La família dels esciúrids és una de les més àmplies de l’ordre de rosegadors i comprèn formes molt característiques com els esquirols, els suslics, els esquirolsvoladors, les marmotes i els anomenats gossets de les praderies Són animals ben caracteritzats i coneguts per la majoria de persones, potser més que altres rosegadors Inclou formes arborícoles, terrestres i excavadores És una família pràcticament cosmopolita es troba a tot el món menys a Austràlia,…
digestió de la cel·lulosa
Biologia
Descomposició de la cel·lulosa (cel·lulosòlisi).
No pot ésser duta a terme autonòmicament per gairebé cap metazou, ja que el tracte intestinal és deficient en enzims capaços d’atacar polisacàrids altres que els bastits sobre lligams α-1,4 Per contra, molts bacteris posseeixen cellulases que poden hidrolitzar la cellulosa trencant l’enllaç de la cellobiosa També alguns protozous, fongs inferiors i fins i tot algunes larves d’insectes tenen enzims cellulosolítics En el cec dels remugadors habita una nombrosa població de bacteris simbionts, que possibilita la digestió de la matèria vegetal ingerida En el recte dels tèrmits i d’altres insectes…
falcó mostatxut

Falcó mostatxut
© fototeca.cat
Ornitologia
Falcó, de la família dels falcònids, d’uns 30 a 35 cm.
Presenta les parts superiors de color negre pissarrenc les galtes i una franja ampla i vertical a sota de cada ull són negres, i la gola i les parts laterals del coll són blanques tenen el pit i els flancs de color blanc rogenc, amb ratlles verticals negrenques, i el ventre i les parts més inferiors són d’un marró rogenc molt viu El bec és blavenc, amb la punta més fosca, i la cera, el cercle orbitari i les potes són d’un groc viu S'alimenta d’espiadimonis, coleòpters grossos, ortòpters, lepidòpters, orenetes i falcillots, i fins i tot de petits mamífers Fa la posta en nius abandonats de…
lleó

Lleó mascle a la reseva Balule, al Parc Nacional Kruger National Park (República de Sud-àfrica)
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer carnívor de l’ordre dels fissípedes, de la família dels fèlids, de cos robust (pot pesar fins a 200 kg) i no gaire llarg (ateny uns 180-250 cm de llargada, inclosa la cua, que fa uns 60-90 cm, i l’alçada a les espatlles és de 80-90 cm).
El cap és gros, amb la boca ampla i les dents molt desenvolupades les orelles són curtes i arrodonides, i la cua és llarga i acaba en una formació còrnia amagada dins un floc de pèls Els mascles presenten una cabellera molt característica que els cobreix tot el cap, el coll, les espatlles i el pit, i arriba fins als colzes El pelatge és de color falb, uniforme o d’intensitat variable Lleona © Fototecacat El lleó habita als espais oberts i a les grans sabanes, i s’alimenta d’antílops, zebres, etc, que caça sobretot de nits És polígam, i es reprodueix durant tot l’any arriba a viure uns 30 anys…
congre

Congre
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels anguil·liformes, semblant a l’anguila però amb l’aleta dorsal més avançada, la mandíbula superior prominent i la pell sense escates.
El color del dors és gris bru, blavós o negre, i el del ventre, blanquinós Ateny normalment un metre els mascles i d’1,5 a 2 m les femelles Habita en els fons rocallosos d’1 a 100 m de profunditat, on és pescat amb art de ròssec És carnívor i predador voraç La fresa té lloc en mar obert, a l’estiu, en una zona molt àmplia que va des de la mar dels Sargassos a la Mediterrània oriental, a profunditats d’uns 2500 m Després de la posta els progenitors moren Els alevins, anomenats fideus , d’uns 15 cm, migren cap a les costes, on creixen fins a atènyer la maduresa sexual, dels 5 als 15 anys El…
pineda

Pineda
© Xevi Varela
Geobotànica
Bosc o arbreda de pins.
Les pinedes se solen donar on els arbres de fulla plana no són capaços de formar masses denses o són boscs secundaris, que substitueixen els boscs primaris quan aquests han estat destruïts o malmenats Actualment, les pinedes ocupen una gran extensió i són afavorides per l’home, directament per a aprofitar la fusta dels pins, i indirectament degradant les comunitats vegetals genuïnes A la terra baixa, secà, es fa la pineda de pi blanc , que substitueix sovint alzinars, carrascars i màquies és la formació arbòria que ocupa més superfície als Països Catalans La pineda de pi pinyer prospera…
xuclamel

Xuclamel de roca
Stefano Doglio (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Nom aplicat a les espècies arbustives del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són arbusts caducifolis de fulles simples, enteres, oposades i breument peciolades, de flors geminades i axillars, amb la corolla tubular i bilabiada, i de fruits en baia El xuclamel de roca L pyrenaica , de fins a 1 m d’alçària, té fulles oblongues, petites, glauques i una mica coriàcies, flors de color blanc groguenc, i baies vermelles i globuloses Es fa en roques calcàries de la muntanya mitjana El xuclamel negre L nigra , d’1 a 2 m d’alt, té fulles ellíptiques, flors d’un blanc rosat i baies negres i arrodonides Creix en boscs, matolls i roquissars de l’alta muntanya El xuclamel xilosti…
viola
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o subarbustives, de la família de les violàcies, de fulles simples alternes i estipulades, de flors zigomorfes i pentàmeres i de fruits capsulars.
La viola alba Valba , perenne, estolonífera, de 5 a 15 cm d’alt, de fulles cordades i crenades i de flors violetes o blanques i no gaire oloroses, es fa en boscs, talussos humits i llocs frescals de l’Europa central i meridional La viola boscana Vsylvestris , perenne, rosulada, caulescent, de 10 a 25 cm d’alçada, de fulles cordiformes crenulades i de flors violetes, es fa en boscs humits i llocs ombrívols de l’Europa central i meridional La viola canina Vcanina , de tiges altes de 10 a 40 cm, de fulles ovades crenades i de flors violetes, creix en landes i pastures de l’Europa no…
uacari
Mastologia
Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, infraordre dels platirrins, de la família dels cèbids, d’uns 55 cm de longitud, caracteritzats per la curtedat de la cua (menys de 20 cm), robusts i d’orelles grosses i semblants a les humanes.
Cacajao calvus té el coll i el pit de color castany, i els costats del cap d’un color gris groguenc clar, mentre que Crubicundus és d’un color rogenc intens, amb la part superior del cap coberta de pèls curts i negres C melanocephalus té la part anterior del cos, el cap i les extremitats negres, l’esquena grisa i les cuixes, les natges i una part de la cua castanys, i C roosevelti és negre, llevat de la cara, rosada i coberta parcialment de pèls, curts i blanquinosos Arborícoles, habiten, en petits grups, a la part més alta dels arbres, i no solen baixar a terra Vegetarians, són tímids i…
margalló

Margalló
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre dioic, de la família de les palmes, sovint baix, de fulles grosses, en forma de ventall, palmatisectes, amb pecíols proveïts d’espines vulnerants, de flors en raïms densos i de fruits bacciformes monosperms, semblants als dàtils.
Habita màquies i matolls litorals, a les Illes Balears i des del Garraf cap al sud És l’única palmera autòctona d’Europa, amb una àrea de distribució mediterrània occidental Els cors són comestibles, i de les fulles hom fa escombres i objectes de cistelleria La producció del margalló és pròpia, als Països Catalans, de les costes calcàries del sud del Llobregat L’artesania del margalló, que té una important tradició, però que és actualment en regressió, es localitza a Mallorca capells, senalles i cistells de Capdepera, Artà i Son Cervera, a la Marina Alta Gata i Pedreguer i, el nucli més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina