Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Exterior de l’edifici del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
© CCCB
Institució cultural de la ciutat de Barcelona inaugurada el 1994.
Constituït a partir d’un consorci format el 1988 conjuntament per l’ajuntament i la diputació de Barcelona, és concebut especialment com a lloc d’intercanvi d’idees sobre temes d’actualitat i funciona a partir de sessions monogràfiques que tenen com a activitats vehiculars exposicions, conferències, cursos, colloquis, seminaris, etc Vinculat a un gran nombre d’institucions culturals d’arreu del món, és també un espai on es desenvolupen manifestacions de les diverses arts És situat a la Casa de la Caritat, adaptada i reformada per a aquests usos a partir d’un projecte dels…
Casal de Catalunya
Entitat fundada a Buenos Aires el 1940.
El seu origen es deu a la fusió del Centre Català 1886 i el Casal Català 1908 La seu de la nova entitat fou la mateixa de l’antic Centre Català de Buenos Aires Continuà la publicació de la revista “Ressorgiment” 1916-72, dirigida per H Nadal-Mallol i també publicà la revista “Catalunya” 1930-65, l’òrgan de la institució El 1939 els catalans exiliats influïren ben aviat en la direcció de l’entitat, que es distingí per la fidelitat a les institucions catalanes i republicanes de l’exili Aquesta orientació ideològica, estrictament institucional, provocà l’escissió d’un grup de joves…
ajuntament en ple
Dret administratiu
Òrgan de l’ajuntament, en tots els municipis.
És integrat per l’alcalde, que el presideix, i per tots els regidors municipals És el màxim òrgan deliberant del municipi i té competència per a decidir sobre totes les qüestions del govern municipal, llevat de les corresponents a la comissió permanent i a l’alcalde Així, li pertoca de decidir sobre les qüestions següents constitució de l’ajuntament, creació i modificació d’institucions municipals, adquisició de tota mena de drets i de béns, aprovació de les formes de gestió de serveis, contractació per a obres i serveis públics, aprovació de plans d’urbanisme i de tots els que…
Mellon
Economia
Família nord-americana d’origen irlandès que constitueix un dels grups financers més influents dels EUA.
El seu origen i el nucli de la seva influència se situa a Pittsburg Pennsilvània Els membres més importants són Thomas Mellon 1813-1908, que fundà la banca privada Thomas Mellon and Sons Bank, transformada en Mellon National Bank el 1902 els seus fills Andrew William Mellon 1855-1937, secretari del tresor 1921-32, i Richard Beatty Mellon 1858-1933 efectuaren nombroses operacions de crèdit i inversions Els descendents actuals controlen algunes de les principals empreses, com la Gulf Oil Corporation, ALCOA i la Koopers Company Fill d’Andrew William, Paul Mellon 1907-1999 fou un destacat…
mà morta
Dret
Propietat de béns de tota mena, el domini dels quals era inalienable per prescripció legal.
La legislació sobre això, d’origen medieval, prohibia la venda dels béns posseïts o adquirits per determinats tipus de propietaris En l’àmbit civil eren aquests els posseïdors de béns comunals, propis i collectius, i els grans propietaris aristòcrates, que transmetien llurs propietats de pares a fills, immutables o engrandides En el món eclesiàstic ho era l’Església, pel que feia tant a béns individuals com a béns institucionals i collectius —monàstics—, seculars o regulars Quant a les mans mortes de caràcter fundacional, aquestes es referiren a diversos tipus d’institucions…
José Calvo Sotelo
José Calvo Sotelo
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític castellà, germà de Joaquín Calvo Sotelo.
Fou advocat de l’estat i inicià la carrera política al costat d’Antoni Maura, que el nomenà governador civil de València 1921-22 Durant la Dictadura de Primo de Rivera ocupà els càrrecs de director general d’administració local 1923-25 i ministre de finances 1925-30, des dels quals redactà l’Estatut Municipal 1924, introduí el sistema de “pressuposts extraordinaris”, creà el monopoli de petrolis i, durant la crisi del 1929, intentà de mantenir la paritat internacional de la pesseta per la qual cosa fou combatut, entre altres, per Francesc Cambó Instaurada la república 1931, s’exilià a…
Roger Huntington Sessions
Música
Compositor nord-americà.
Estudià amb Ernest Bloch, del qual més tard fou assistent a l’Institut de Música de Cleveland 1921-25 Durant aquest període escriví la suite orquestral The Black Masters 1923 Del 1927 al 1933 visqué a Europa, on estrenà la Simfonia núm 1 en mi menor 1927, que fou seguida per vuit simfonies més, escrites entre el 1946 i el 1978 En tornar als Estats Units, ensenyà en diverses institucions, com ara a la universitat de Bos-ton 1933-35, la de Princeton 1935-45 i la Berkeley 1945-51, a més de la Juilliard School 1965-85 Entre els seus deixebles cal destacar M Babbit i RL Finney La seva…
Felix Mottl
Música
Director, compositor i editor austríac.
Es formà al Conservatori de Viena, on tingué com a mestre A Bruckner El 1876 fou contractat com a director assistent al primer festival celebrat a Bayreuth i posteriorment en fou el director 1888-1902 Esdevingué un dels directors wagnerians més preuats i les seves interpretacions destacaren per la claredat, l’energia i la delicadesa Com a compositor escriví tres òperes, una de les quals, Agnes Bernauer 1880, fou estrenada a Weimar gràcies a les gestions de F Liszt Del 1881 al 1903 fou director al Teatre d’Òpera de Karlsruhe i de la Societat Filharmònica, institucions on elevà…
Enrico Fubini
Música
Musicòleg italià.
Es llicencià en filosofia a la Universitat de Torí 1959 i parallelament cursà estudis musicals al conservatori de la mateixa ciutat Des del 1972 és professor d’estètica de la Universitat de Torí, i alhora ha estat professor convidat de la Universitat de Middlebury EUA i de la Universitat Autònoma de Madrid Ha fet cursos i conferències en nombroses institucions universitàries d’arreu del món, com per exemple a centres de Buenos Aires, Nova York, Varsòvia, Moscou i Israel Els seus estudis se centren sobretot en la història de l’estètica i del pensament musical i en els aspectes de…
Federico Sopeña Ibáñez
Música
Musicòleg i crític musical castellà.
Vida Estudià dret a la Universitat de Madrid i es doctorà en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Fou crític musical en "Arriba" i "ABC" i participà en la direcció de nombroses institucions musicals, com ara la Comisaría General de la Música 1940-43, 1971-72 i la secció de música contemporània de l’Instituto Español de Musicología 1952 En 1951-56 dirigí el Conservatori de Madrid i el 1958 ingressà en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, institució de la qual fou secretari general des del 1969 També dirigí l’Academia de España de Roma 1977-81 i el Museo del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina