Resultats de la cerca
Es mostren 1206 resultats
Mstislav Rostropovič
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra àzeri.
Vida Es formà amb el seu pare, professor de violoncel al Conservatori de Bakú, i a partir del 1937 prosseguí els estudis a Moscou Feu la seva primera aparició pública a quinze anys Fou deixeble de D Šostakovič i de S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on es diplomà l’any 1946 A partir del 1948 començà a impartir lliçons en aquest mateix centre, primer com a professor assistent i posteriorment, entre el 1959 i el 1974, com a professor titular Després de la Segona Guerra Mundial aconseguí ser conegut fora de la Unió Soviètica i arribà a ser considerat el veritable successor de…
,
Castell de Benavent (Benavent de Segrià)
Art romànic
El poble de Benavent de Segrià s’alça a 234 m d’altitud, enmig de la plana segrianenca L’origen de l’indret cal cercar-lo en una almúnia andalusina, la qual, després de la seva conquesta vers mitjan segle XII, fou cedida pels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell al comte Arnau Mir de Pallars Jussà com a recompensa per la seva participació en la conquesta de Lleida 1149 El comte Arnau Mir, tot seguit, atorgà l’esmentada almúnia a Guillem de Benavent, el qual va redenominar l’indret, on construí un castell, posant-li el seu cognom Les propietats de Guillem…
Joana II de Nàpols
Història
Reina de Nàpols (1414-35).
Filla de Carles III i de Margarida de Durazzo Casada 1401 amb Guillem I d’Àustria, duc d’Estíria i de Caríntia, i vídua cinc anys després, tornà a Nàpols per succeir en el tron el seu germà Ladislau I mort el 1414 L’acompanyava Pandolfello Alopo, el seu favorit, el qual s’enemistà amb Muzio Attendolo Sforza Tot el regnat de Joana fou ja una successió d’intrigues entre nobles per tal de situar-se als llocs més alts de la cort, afavorits o contrariats per la mateixa reina Aquesta volia casar-se amb Joan d’Aragó, fill de Ferran I, amb la benvolença de Benet XIII, el qual hi veia un camí per a…
Erill

Armes dels Erill
Llinatge feudal establert al castell d’Erill (Erillcastell, Alta Ribagorça), d’on prengué el nom.
El primer personatge documentat 1077 és Ramon I d’Erill El seu fill Pere I d’Erill , súbdit dels comtes de Pallars, rebé 1092 del rei Pere I d’Aragó el castell de Saidí El fill d’aquest Ramon II d’Erill , senyor de Monesma, fou un dels cavallers més importants de la cort de Ramir II i s’esforçà amb el seu fill Pere II d’Erill per la unió de Catalunya i Aragó mitjançant el casament de Ramon Berenguer IV i Peronella ambdós en signaren les actes el 1137 Foren fills seus, a més, Bernat d’Erill , senyor de Saidí, que testà 1157 abans d’emprendre un viatge a Jerusalem, i Ponç d’Erill , senyor de…
Castell de Cabrera (Santa Maria de Corcó)
Situació Indret on s’erigia el castell, les ruïnes del qual, molt escasses, es poden veure vora el santuari de Cabrera, que apareix a la foto J Pagans-TAVISA El castell de Cabrera es troba situat a la punta oposada del Santuari de Cabrera, abans d’arribar al Coll de l’Osca, dalt del pla de Cabrera i, a l’extrem nord, a tocar de l’Osca Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 51,1 —y 58,3 31 tdg 511583 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Olot Abans d’arribar a Cantonigrós, al quilòmetre 22,500 hi…
Castell de Castre (la Pobla de Castre)
Art romànic
Situació Bestorre de planta quadrangular situada a l’angle sud-est del recinte ECSA - J Bolòs El castell de Castre, o Castro, es troba a sol ixent de la vila de la Pobla de Castre, encimbellat a 744 m d’altitud, damunt un penya-segat excavat verticalment per l’Éssera La particular disposició d’aquest relleu, tan trencat i abrupte, explica la notable importància de Castre, veritable porta d’accés a la Ribagorça Occidental Mapa 31-12 288 Situació 31TBG770675 De la carretera que va de Graus a Barbastre surt, a mà dreta, la carretera que porta a la Pobla de Castre Des de la carretera, sense que…
Perellós

Armes dels Perellós
Llinatge noble les notícies del qual són incertes fins al segle XIV.
Hom diu, sense fonament, que el cognom Bertran procedia d’una línia dels comtes de Tolosa i que un Ramon Bertran s’havia casat amb una filla d’Alfons VI de Castella el cert és que Elvira, filla natural del dit rei, es casà amb el comte Ramon IV de Tolosa Un descendent seu, dit, també, Ramon Bertran, hauria rebut el sobrenom de Perillós, o Perellós, i des del Rosselló hauria anat a servir el rei 1312 Les notícies certes comencen amb un Ramon I de Perellós , súbdit del rei de Mallorca al Rosselló Possiblement fou la seva muller Na Perellona, la dama de la reina Esclarmunda encarregada de l’…
La poesia eròtica del Barroc
Una de les paradoxes del Barroc català és el caràcter diguem-ne antieròtic de la major part de la poesia eròtica que amb tanta força va sorgir al segle XVII El fet contrasta amb l’ús despreocupadament festiu que es va fer de l’erotisme durant el Renaixement, i també amb l’ús maliciosament pervers que se’n va fer després El tema eròtic, tractat amb gran llibertat a l’edat mitjana, va anar experimentant, des de mitjan segle XVI, un procés de clandestinització que va arribar segurament a l’apogeu a la darreria del segle XIX A l’època del Barroc, però, aquesta consciència ja era prou forta per a…
Sàsser
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’illa de Sardenya, Itàlia.
Segona ciutat de l’illa, és situada al NW, a la vall del Rossello, petit afluent del Mascari, a 10 km de la costa Porto Torres, en una zona de turons que limiten la plana de la Nurra des de l’Alguer fins al golf d’Asinara El nucli antic, que conserva el seu aspecte medieval i romangué clos per les muralles fins a mitjan s XIX, és envoltat per la ciutat moderna, que s’ha desenvolupat com a centre comercialitzador dels productes agrícoles de la zona Arquebisbat i universitat fundada el 1562Fundada probablement pels habitants de la colònia romana de Torres, apareix com a entitat de població en…
Montseny
Llinatge de magnats que té per estirp Ot de Sesagudes (mort després del 1035), fill de Vives i casat amb Geriberga, parenta de la família vescomtal de Barcelona.
Apareix documentat ja el 1018, i els seus dominis comprenien la baronia de Montseny castells de les Agudes i de Miravalls i les de Montpalau i de Palafolls Deixà com a hereu el seu fill Umbert de Sesagudes , dit també Umbert de Montseny , que fou pare del bisbe Bernat Umbert , de Guisla de Montseny , que heretà, amb el seu marit Bernat Gausfred, la baronia de Palafolls i foren estirp del llinatge de Palafolls, d' Udalard, Riambau i Ramon de Montseny —ardiaca de Girona— i, finalment, de l’hereu Guillem Umbert I de Montseny mort el 1112, que heretà les baronies de Montseny i Montpalau, es casà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina