Resultats de la cerca
Es mostren 4795 resultats
sextant
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda de bronze romana corresponent a la sisena part d’un enter (lliura o as), considerat compost de dotze unitats (unces).
Fou batuda constantment durant l’edat republicana Tenia gravada a l’anvers l’efígie de Mercuri i al revers una proa de nau
Sant Miquel de Grevalosa
Església
Església arruïnada, enlairada al sector de Gravolosa (Castellfollit del Boix, Bages).
Era un temple preromànic, probablement del començament del segle X, amb tres capelles absidals cobertes amb volta de ferradura i una sola nau
Sallent d’Organyà
Poble
Poble del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al vessant meridional de la serra de Sant Joan, a 1 003 m d’altitud, a l’W de Coll de Nargó i comunicat mitjançant una pista forestal.
S'alça damunt la riba esquerra del riu de Sallent i comprèn un ampli sector disseminat L’església parroquial és dedicada a sant Salvador D’origen possiblement romànic, avui és desfigurada per diversos cossos adossats L’absis és rectangular i entre aquest i la nau hi ha un cos més elevat, que sobresurt també en planta i que és cobert exteriorment a doble vessant, seguint el mateix eix de les teulades de la nau i de l’absis, tot amb lloses de llicorella La festa major s’escau l’últim diumenge de maig Vora Sallent, al pla de l’Estany, hi ha un salt d’aigua gairebé…
illa Plana
Illa
La més extensa i poblada de les illes valencianes, situada 4,3 km al SE del cap de Santa Pola, a l’Alacantí.
És una massa allargassada 1 750 m per 300 d’amplada màxima, de direcció WNW-ESE, de gresos i conglomerats, amb una alçària mitjana de 4 a 8 m, amb un màxim de 16 a la Torre, prop d’on hom establí un far que ja no funciona, puix que el del cap de Santa Pola és prou potent per a illuminar l’arxipèlag format per l’illa Plana, els illots de la Nau E, la Galera S i la Cantera W i alguns afloraments d’esculls El sector del far, a l’E, és més alt per la presència de bretxes i roques basàltiques El sector W, immediat a l’illot de la Cantera, forma una península ocupada pel poble de la…
Sant Salvador de Blancafort (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Capella afectada per l’embassament de Canelles, tal com era l’any 1973 Arxiu Gavín L’ermita de Sant Salvador és als afores de l’antic poble de Blancafort, actualment negat per l’embassament de Canelles, al qual s’arriba per una pista que surt del poble d’Alberola JAA-MLIC Mapa 32-13327 Situació 31TCG050495 Història Fins a l’actualitat no s’han localitzat notícies documentals d’aquesta capella que depengué de la parròquia de Santa Fe i Sant Salvador de Blancafort MLIR Església És un edifici d’estructura molt simple, d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil…
Capella de Sant Sadurní o Sant Serni de Montesquiu (Isona)
Art romànic
Situació Capella rural de nau i absis, d’extrema senzillesa Arxiu Gavín L’església de Sant Sadurní és a la part alta del poble abandonat de Montesquiu, al qual s’arriba per una pista des de Vilamitjana JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG321718 Història No disposem de notícies sobre aquesta capella, d’origen alt-medieval, fins el 1758, en què consta com a sufragània de Sant Sadurní de Montesquiu L’any 1904 figura dins la parròquia de Montesquiu la capella de Sant Sadurní, de la casa Regant MLIC Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a…
els Turers

Porta lateral i capçalera gòtica de Santa Maria dels Turers, a Banyoles
© Fototeca.cat
Església
Nom tradicional de l’església parroquial (Santa Maria dels Turers ) de la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany).
Sembla que la primitiva església fou edificada a l’actual emplaçament pels monjos del veí monestir de Sant Esteve de Banyoles, a la segona meitat del segle X, per servir de parroquial als fidels residents entorn del monestir És documentada des del 1017 L’actual edifici gòtic fou edificat entre el 1270 i el 1333 vers el 1290 dirigia les obres Pere Torroella de Fluvià Entre el 1599 i el 1620 fou ampliada, a la part nord, amb una andana de capelles a manera de nau lateral i amb una nova nau, al S, el 1864 Un incendi destruí el 1910 el retaule major, el cor del monestir…
creu

Planta de creu llatina
Art
Arqueologia
Forma que té la planta de moltes esglésies.
Hom parla de creu llatina si la nau és més llarga que el transsepte, i de creu grega si tots dos braços són iguals
Benoît Otger
Arquitectura
Arquitecte francès.
Autor de l’església de Sant Pere de Reus, començada el 1510 —i no acabada fins el 1601—, de nau única amb capelles laterals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina