Situació
Petita església desafectada que es troba enfilada a la riba esquerra de la vall de Taurinyà.
ECSA - A. Roura
L’església de Sant Valentí és enfilada a la riba esquerra de la vall de Taurinyà, al nord-oest d’aquest poble.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 30’ 2” N - Long. 2° 25’ 9” E.
Des de Taurinyà s’hi arriba a peu en mitja hora per un camí que surt prop del cementiri. (CPO)
Història
El lloc de Corts és conegut des de l’any 860, en què Comparat, prevere, donà a Atalamund i Fermosa i els fills d’Ermemir, i a Protasi, prevere, una vinya que era a Corts. La vil·la de Corts fou una possessió de Sant Miquel de Cuixà i així consta per primera vegada en la butlla que el papa Joan XIII adreçà al monestir l’any 968.
No es té constància de l’església del lloc fins molt més tard. En concret, la referència més antiga és de l’any 1324, en què Jaume Masó, batlle de Taurinyà, llegà 12 diners a l’altar de Sant Valentí de Corts. Dins el mateix segle XIV (1389) es documenta la torre de Corts, segurament una referència a la conversió del temple en una església fortificada.
En l’actualitat l’església és desafectada. (CPO)
Església
Singular portalada que s’obre al mur de migdia, en una posició enlairada respecte del nivell del sòl exterior.
ECSA - A. Roura
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil apuntat, capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. Tant la volta de la nau com la de l’absis arrenquen d’una imposta bisellada, que segueix tot el perímetre de l’edifici, llevat del mur de ponent. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada i al mur sud es troba la porta, en una posició enlairada respecte al terreny exterior. La tipologia d’aquesta porta és molt curiosa i singular, car és resolta amb una arquivolta exterior i un pas amb llinda i timpà, en què la llinda ha estat tallada en el seu sector central i el timpà presenta un arc retallat, coincident amb el tall de la llinda, que així queda reduïda a dos grans permòdols que suporten l’arc central i les arquivoltes.
L’aparell de la nau és format per carreuó, a penes desbastat, disposat en filades uniformes i irregulars, que contrasten amb l’estructura de l’absis i de la porta, construïts amb carreus ben tallats i polits, que es disposen sobre un sòcol de carreuons, molt semblants a l’obra de la nau. L’absis és sobrealçat, per sobre d’un ràfec bisellat, amb un mur de carreuó i reble. L’estructura de l’absis i les voltes corresponen a una fase constructiva datable al segle XII, que probablement s’efectuà sobre una construcció anterior, ja que sembla clar que la porta fou construïda foradant un mur preexistent. Es tractaria, doncs, d’un edifici rectangular construït al segle XI o anteriorment, al qual s’afegí l’absis i la volta durant el segle XII.
Aquestes dades no són suficients per a confirmar la hipòtesi que es tractava d’una torre convertida posteriorment en església, però sí que sembla clar que fou sobrealçada per a fortificar-la, probablement en el moment en què es documenta la torre de Corts. No podem descartar la hipòtesi de Taillade que es tractava d’una obra del segle X, no religiosa, convertida en capella al segle XII, tot i que em sembla més raonable suposar-li una datació inicial dins el segle XI. Tanmateix, tampoc no podem descartar la hipòtesi d’A. Cazes que ja des del seu inici fou una església (reformada, òbviament, al segle XII) i que la funció no religiosa s’incorporà més tard, quan fou sobrealçada i fortificada. (JAA)
Bibliografia
- Abadal, 1954-55, VIII, doc. 13, pàgs. 251-252 i doc. 94, pàgs. 313-317
- Cazes, 1969, pàg. 36
- Buron, 1989, pàg. 129
- Cazes, 1990, pàg. 103